Els anticossos són un element indispensable del sistema immunitari dels éssers humans. Aquestes glicoproteïnes, formades per una proteïna i un carbohidrat, es troben en forma soluble a la sang i són les encarregades de detectar i eliminar els virus, bacteris i altres microbis que afecten l’organisme. Amb tot, malgrat que són imprescindibles pel bon funcionament de les defenses del cos, hi ha casos en què la seva presència dificulta el tractament d’algunes malalties o, fins i tot, ajuda a desenvolupar-les.
Un exemple clar és la incompatibilitat sanguínia en transfusions de sang o trasplantaments d’òrgans. “Per a les persones d’alguns grups sanguinis és un problema, perquè no hi ha prou òrgans dels grups compatibles i s’endarrereixen molt en la llista d’espera”, explica el doctor en medicina immunològica Rafael Mañez, qui fou cap de servei de la unitat de cures intensives (UCI) de l’Hospital Universitari de Bellvitge entre 2003 i 2024. Són també importants les malalties autoimmunitàries, un gran calaix en què entren la celiaquia, l’artritis reumàtica, la diabetis mellitus de tipus 1 o l’hepatitis autoimmunitària. Aquestes afeccions es caracteritzen pel fet que els anticossos passen de protegir l’organisme a atacar-lo. Un cas similar succeeix amb el fenomen conegut com a potenciació per anticossos de la infecció (ADE, per les sigles en anglès): “Els microbis deixen que els anticossos se’ls uneixin perquè saben que no els fan mal, i els utilitzen com un escut contra anticossos específics”.
L’existència de totes aquestes problemàtiques fa necessari algun mètode per combatre aquesta classe d’anticossos, però sense atacar aquells que sí que fan la seva feina correctament. Una tasca d’alta complexitat que, fins ara, no comptava amb cap tractament específic, i que és el camp d’expertesa de RemAb Therapeutics, una empresa catalana que aspira a convertir-se en la solució de referència.
De la recerca a l'emprenedoria
RemAb Therapeutics neix el 2018 com una empresa derivada de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). “Fa més de 30 anys que treballo amb aquestes molècules, uns polímers conjugats capaços d’eliminar anticossos específics i concrets”, desvela el doctor Mañez, qui també és el director i cofundador de la companyia. El seu equip d’investigació va identificar un anticòs específic, que tenim tots els humans de manera natural a partir dels sis mesos de vida, que ajuda un grup de bacteris gramnegatius responsables de la majoria d’infeccions que s’agafen als hospitals. “Com que teníem aquestes molècules, vam investigar què succeïa eliminant selectivament aquest anticòs, i vam veure que érem capaços de generar una immunitat protectora contra les infeccions”, recorda Mañez.
Aquest descobriment va ser considerat prou important per muntar una empresa al seu voltant, raó que explica la constitució de RemAb. Des d’aleshores, la companyia s’ha dedicat a progressar en la investigació i disseny d’aquestes molècules, fins que ha aconseguit establir una tecnologia que anomenen HART (Harmful Antibody Removal Technology), amb la qual poden atacar diverses classes d’anticossos perjudicials: “És un polímer soluble que anem ajustant en funció de l'antigen i l’anticòs que volem eliminar”.
RemAb Therapeutics és pionera en l'eliminació específica d'anticossos perjudicials per als humans
Amb aquesta metodologia, l’equip treballa en un total de cinc programes, cadascun dels quals requereix un disseny de molècules específic. El primer i més avançat és el cas que va donar origen a l’empresa, el de les malalties infeccioses als hospitals, que ja ha superat les proves in vitro i in vivo amb animals i es troba en la primera fase clínica amb humans, voluntaris i sans, a l’Hospital del Mar de Barcelona. “Aquesta fase és per mirar la toxicitat, però com que es fa servir contra anticossos que tenim tots, no hem d’esperar a tractar un grup de malalts per veure’n l’eficàcia, i estem veient que són realment eficaces”, assenyala el director de RemAb.
El mateix anticòs amb què treballen en el primer cas també és responsable d’una reacció al·lèrgica específica, comuna sobretot als Estats Units a conseqüència de la picada d’una espècie de paparra, que provoca que la gent no pugui menjar carn vermella ni rebre tractaments amb anticossos monoclonals. “La mateixa primera molècula ens podria ajudar en aquest cas”, desvela Mañez. Els altres tres programes sí que requereixen noves molècules, i se centren a eliminar selectivament els anticossos responsables de les incompatibilitats de grups sanguinis, el tractament de malalties autoimmunitàries (específicament, un cas concret de tiroïditis) i l’eliminació d’aquells que dificulten les teràpies gèniques.
Aquest darrer cas és especialment notori. “La teràpia gènica es basa a introduir uns virus modificats al cos, d’adenovirus respiratoris, per transferir gens a les cèl·lules danyades”, explica el doctor Mañez. El problema d’aquests tractaments és que un percentatge elevat de la població ha desenvolupat anticossos contra les malalties en què es basen aquests virus modificats, cosa que els elimina un cop introduïts dins l’organisme i, per tant, els seus efectes queden anul·lats. “El gran problema per poder continuar avançant en teràpia gènica és que aconsegueixen eficàcies transitòries”, comenta el cofundador de RemAb, que també destaca que treballen conjuntament amb el doctor Miguel Chillón, un dels principals referents en aquest camp.
RemAb treballa a suprimir anticossos responsables de malalties autoimmunitàries o de les incompatilitats entre grups sanguinis
En tots els casos, la tecnologia de RemAb destaca per dos àmbits. En primer lloc, per ser l’única metodologia existent en l’actualitat que tracta d’eliminar específicament i únicament els anticossos seleccionats; en segon lloc, per no haver de necessitar tractaments immunosupressors addicionals. “Amb el nostre sistema, podem eliminar anticossos sense afegir tractaments que afectin el sistema immunitari”, remarca el director de RemAb. Dos factors que redueixen els efectes secundaris i, en definitiva, “eviten les complicacions de molts dels tractaments”.
Visió a llarg termini en un moment clau
L’activitat amb potencial revolucionari de RemAb és tirada endavant per un equip de només set persones, en què quatre d’elles són doctors. “No som una empresa molt gran, però podem donar resposta als diferents programes, i quan entrin nous projectes, és possible que calgui més gent, però intentarem no crear una macroestructura, perquè són molt costoses”, valora Mañez. La companyia treballa amb un horitzó temporal a molt llarg termini, natural dins del sector mèdic, i té clar que la comercialització no s'iniciarà fins, almenys, d'aquí a cinc anys, en el panorama més optimista.
Dit això, l'empresa es troba ara mateix en un moment clau: la previsió és finalitzar enguany la fase 1 de l’estudi clínic del primer programa i iniciar l’any vinent la fase 2, multicèntrica i internacional, en aquest cas ja amb pacients malalts d’UCI, que servirà per mesurar l’eficàcia de les molècules en què treballen. “Quan entres a clínica, necessites quantitats molt importants de diners, i el que limitarà la velocitat serà l’economia que puguem tenir”, admet el cofundador. Amb tot, l’equip es mostra molt optimista: “Hi ha un gran interès tant per part de la indústria farmacèutica com de venture capitals, i si confirmem que la solució és segura, serà molt més fàcil aixecar diners per poder avançar”.
Mañez: “Hi ha un gran interès tant per part de la indústria farmacèutica com de 'venture capitals'”
Mentrestant, la companyia continua avançant en el disseny de les diferents molècules per eliminar anticossos específics des de la seva seu al Parc de Recerca UAB (PRUAB), on operen des de fa tres anys després d’estar instal·lats a l’IDIBELL. “Aquí tenim oficines, laboratori i la possibilitat d’accedir a tota la tecnologia que tenen. Ningú pot tenir-ho gairebé tot, i és important estar en un lloc en què puguis accedir amb relativa facilitat a totes les necessitats tecnològiques, i en aquest campus hi ha de tot”, opina Mañez, qui va iniciar la seva formació en medicina fa exactament 50 anys, el 1975, a la mateixa UAB des d’on ara treballa. Un centre amb el qual també col·laboren “moltíssim” a escala d’investigació a través de diversos projectes, com el ja mencionat del doctor Chillón en l’àmbit de la teràpia gènica. No ha estat així dins de l’àmbit acadèmic, però no per falta de ganes: “Hem tingut propostes, però fins ara, com que som poca gent i hem tingut uns anys molt intensos, no hem pogut. Però estarem encantats en la mesura que puguem”.