A ple 2026, la sostenibilitat ha aconseguit incrustar-se com un concepte inevitable de la gestió empresarial. Sigui per complir amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), les noves regulacions o, simplement, la voluntat de diferenciar-se dels competidors, avui és comú trobar companyies amb un posicionament clar en qüestions mediambientals. Però el 2009 la situació no era la mateixa; “en l’àmbit privat, la sostenibilitat era una cosa 100% voluntària i encara no se’n percebia el valor afegit”, recorda el doctor en ciències ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Jordi Oliver. És en aquest context que el científic, juntament amb un grup d’investigadors de la universitat, van constituir Inèdit, una consultora d’ecodisseny i sostenibilitat que, disset anys després, pot vantar-se de ser una de les referents a Catalunya, amb clients de la talla de Fira de Barcelona, Damm, Ametller Origen o Desigual.
Però abans de tots aquests noms, la spin-off de la UAB va haver de fer les primeres passes en un context de crisi econòmica. La raó que els va impulsar a emprendre era doble: per una banda, l’equip ja era molt a prop del teixit empresarial i industrial amb la seva investigació aplicada, i per l’altra, el mercat no donava moltes més opcions. “Teníem poques alternatives: o marxàvem a l’exili acadèmic, fent el postdoctorat a un altre lloc, o ens ho muntàvem pel nostre compte”, rememora Oliver, ara conseller delegat i director de sostenibilitat (CSO) d’Inèdit. És així que, amb l’experiència acumulada a la universitat, l’equip d’Inèdit va començar a treballar en forma d’empresa el 2009, inicialment amb l’administració pública com a principals clients. La consultora ha viscut en pell pròpia com la sostenibilitat ha anat guanyant rellevància amb el pas dels anys: “Cap al 2011, vam començar a enfocar-nos més en el sector privat, i ara ja és més del 80% de la facturació”.
Inèdit va començar a treballar el 2009 principalment per al sector públic, però avui el sector privat ja és "més del 80%" de la facturació
Per Oliver, és entre 2014 i 2016 quan es comença a associar cada cop més la sostenibilitat amb conceptes com la competitivitat, la innovació, la diferenciació o el valor afegit, un període en què la seva aplicació encara entrava en “un marc bastant voluntari”. “En aquell moment precovid ja comencem a veure que si la pime industrial catalana s’ha de diferenciar, una de les coses que pot aportar és la sostenibilitat”, assegura el CEO d’Inèdit. La nova etapa d’impuls sorgeix després de la pandèmia, amb el “tsunami regulatori al Parlament Europeu” que ha aplicat noves obligacions mediambientals en sectors com els envasos, les bateries, el tèxtil, els mobles o la construcció.
De les mètriques a l'ecodisseny
Tota aquesta evolució també ha afectat el tipus de serveis que ofereixen des d’Inèdit, que se situa avui amb una plantilla de 30 persones i un pressupost d’ingressos de 2,8 milions, a més d’acumular un creixement anual mitjà del 22% des de 2022. En els seus inicis, la consultora se centrava principalment en l’economia circular, la descarbonització i l’ecodisseny, però avui s’ha reorganitzat en quatre àmbits principals. El primer d’ells són les mètriques: “Posem dades per ajudar les empreses a prendre decisions, amb metodologies com l’anàlisi del cicle de vida, la petjada de carboni o la petjada d’aigua”. En segona instància, l’estratègia, una àrea en què ajuden a “incorporar la sostenibilitat com un element de competitivitat, diferenciació i valor afegit”, explica Oliver. En aquest segment ajuden les companyies a anticipar-se a les futures legislacions i a dissenyar plans temporals per assolir objectius en matèria de canvi climàtic i de circularitat.
Els dos darrers són l’ecodisseny i el territori circular. En el primer, l’equip d’Inèdit ajuda a incorporar un “criteri de prevenció” abans no es generin residus o es consumeixin més recursos dels necessaris. Es tracta d’un àmbit en què treballen amb diversos elements que afecten els productes o els embalatges, com ara la selecció de materials, els sistemes de producció, la reparabilitat, la durabilitat, la reutilització o el reciclatge. Finalment, el territori circular és un àmbit associat principalment amb l'administració pública, i es vincula a com planificar i gestionar la sostenibilitat de regions àmplies de manera coordinada. “En un territori conviuen diferents sectors i empreses que poden tenir la màxima eficiència dins seu, però presentar ineficiències generals”, apunta Oliver. En aquest sentit, Inèdit ajuda les administracions a connectar millor els residus entre sectors i a identificar quines mancances d’infraestructures tenen determinades regions, entre altres accions.
Oliver: “En un territori conviuen diferents sectors i empreses que poden tenir la màxima eficiència dins seu, però presentar ineficiències generals”
Però com es tradueix tot això en accions reals? Oliver ho exemplifica amb dos dels grans projectes en què han treballat en els darrers anys. Un d’ells és amb el grup Damm, al qual “fa més de deu anys” que acompanyen en el càlcul de la petjada de carboni, tant a escala d’organització com de producte. “Tenim un programari, Èdit, que ells van ser pioners en l’adopció, i els permet tenir un càlcul més autònom i guanyar eficiència en les mètriques”, indica Oliver, qui desvela que el grup cerveser és una de les empreses que “ja treballaven la sostenibilitat abans que la regulació els obligués”.
Un altre cas, aquest més recent, és el de Fira de Barcelona, amb qui col·laboren per implantar sistemes de reutilització de gots i plats a les fires. Han treballat en diversos esdeveniments, com el MWC o Expoquimia, i en cada cas van fent ajustaments per millorar el sistema en la següent trobada. “Fem molts projectes a mida, no tenim una solució per a tot; fem recerca, implementem un pilot, aprenem i corregim”, resumeix el CEO d’Inèdit. Però aquí no acaba la llista: entre els més de 600 clients per als quals ha treballat la consultoria destaquen noms com Seat, Danone, Coca-Cola, Desigual, Ametller Origen, Grifols, Comsa, L’Oreal, Kave Home o Casa Tarradellas.
Inèdit ha treballat amb més de 600 clients, entre els quals es troben Grifols, Seat, Ametller Origen o Casa Tarradellas
Aquesta varietat de companyies ja deixa entreveure que Inèdit no s’enfoca exclusivament en un únic sector econòmic, sinó que treballen “de forma molt transversal” amb tota l’economia. Amb tot, sí que hi ha alguns sectors especialment demandants dels seus serveis: l’agroalimentació és assenyalada per Oliver com “un dels més importants” i en el qual treballa a tota la cadena, “des del camp fins al plat”; però també sobresurten el químic i farmacèutic, els envasos, la construcció, l’habitatge o la indústria.
On sí que tenen més concentració de clients és a escala geogràfica: el 60% dels clients d’Inèdit són de Catalunya, mentre que al voltant del 20 i el 25% se situen en altres territoris de l’Estat. Això no vol dir que la companyia no treballi a l’estranger: la firma té presència tant a l’Amèrica Llatina com a altres països europeus, està en diversos processos de licitacions de les Nacions Unides i de projectes d’Horizon Europe i ha dissenyat l’estratègia d’economia circular de la regió xilena de Tarapacá.
Tranversalitat tècnica i trajectòria
Aquest bagatge ha atorgat a Inèdit un segell de diferenciació respecte a altres consultores ambientals que Oliver sintetitza en dos punts. El primer és la seva transdisciplinarietat: “No som només ideòlegs o enginyers; estem a cavall entre sostenibilitat i disseny, cosa que ens permet fer un acompanyament des de l’estratègia fins a la concreció de solucions, passant per les mètriques”. El segon, la seva trajectòria acumulada, que ja signa una mitjana de 150 projectes anuals. “El fet de portar disset anys picant pedra fa que tinguem un reconeixement i un històric”, reivindica Oliver, qui assegura que han aconseguit generar un “boca-orella” entre els clients.
En aquest context, la companyia afronta el futur amb l’objectiu de “capturar millor” la demanda dels diferents sectors en què treballen, ja que “estem en un moment d’impàs, sobretot en temes regulatoris”, que provocarà que sectors com la construcció o les bateries experimentin aviat la necessitat de complir amb nous requisits. “El mercat que s’obre és molt gros i hi hem de ficar la banya”, assegura Oliver.