Aquestes Festes, regala (a) Viquipèdia

Un tuit de Wikipedia a Bluesky diu: “Ningú no hauria pogut predir fa 25 anys que la Viquipèdia es convertiria en la columna vertebral del coneixement a Internet que és avui: impulsant motors de cerca, assistents de veu i eines d'IA generativa”. El tuit explica amb el mínim de caràcters fins a quin punt la Viquipèdia ens és important a les persones… i també a les màquines. Avui, quan busquem qualsevol cosa a Google, quan li demanem a assistent de veu com Alexa o Siri, o quan un model d’IA genera un text, podem estar segurs que al darrere hi ha la Viquipèdia.

Un servei públic

Quan pensem en serveis públics ens venen al cap els de l’administració, els que paguem entre tots: la sanitat, l’educació, el transport, la justícia o la pestanyí. Pocs pensem en la Viquipèdia com a servei públic, i encara menys com una de les infraestructures bàsiques del món digital. I, tanmateix, ho és. Ho és perquè és universal, perquè és oberta, perquè no discrimina per renda ni per origen, perquè no ven les dades dels seus usuaris i perquè funciona gràcies a una comunitat global de voluntaris que l’actualitzen i la vigilen en el sentit literal del terme. S’assembla bastant a la definició d’un govern.

És l’únic servei web del rànquing global que és gestionat per una organització sense ànim de lucre i sustentat principalment per voluntaris i donacions. Que la Viquipèdia sigui d’accés i creació lliure no només ens beneficia als usuaris, sinó que fa possible tot un conjunt de serveis digitals que usem diàriament. Un estudi de Voicebot va revelar que Alexa, Google Assistant i Siri obtenen el 99% de respostes sobre marques directament de la Viquipèdia. Però hi ha tota una part de la Viquipèdia que no veiem per la senzilla raó que no som màquines. Informació en formats estructurats que fan servir cercadors i assistents, també els grans models de llenguatge (com ara ChatGPT o els sistemes d’IA generativa de Google i Microsoft) que s’entrenen massivament amb tot el contingut de la Viquipèdia. Viquipèdia és la font individual més important per entrenar models d’IA.

Si vols saber-ne més

 

   

Josep M. Ganyet-Europa no és el Far West

Entre totes, tot

El gran mèrit de Viquipèdia ha estat el de mantenir uns estàndards de qualitat excepcionals al llarg de tots aquests anys. I això és possible pel seu model col·laboratiu, transposat de la comunitat de codi lliure: tothom hi pot participar i tots els canvis queden registrats. Aquest escrutini públic és el que la fa diferent de qualsevol altre projecte: qualsevol afirmació pot ser contrastada amb fonts fiables i qualsevol biaix pot ser discutit i esmenat. Però no tot són flors i violes: la seva fortalesa, la seva ubiqüitat, és també la seva debilitat. La seva existència no plau a tothom.

Amenaces, abusos i el mal

Una de les veus més crítiques amb Viquipèdia ha estat la de l’impresentable de l’Elon Musk, que acusa l’enciclopèdia de tenir biaixos i de ser massa “woke”; l’anomena “wookepedia”. Tanta ràbia li fa, que no fa massa ha creat una versió alternativa que anomena Grokipedia. Musk pretenia que aquesta plataforma, impulsada per la seva IA Grok, fos una “millora” respecte de la Viquipèdia, de forma que netegés suposats biaixos ideològics. La realitat, però, és que Grokipedia és poc més que un plagi maldestre de Viquipèdia. 

“Això demostra que fins i tot Grokipedia necessita la Viquipèdia per existir”, admet amb ironia la portaveu de la Fundació Wikimedia. I és que, més enllà del disseny calcat i la intenció de fer passar bou per bèstia grossa, la versió de Musk no permet edicions de contingut per part dels usuaris (seria un festival). Grokipedia és l’exemple perfecte de la censura que Musk atribueix a la Viquipèdia. Per exemple, a la Grokipedia no hi ha cap referència al consens científic sobre el canvi climàtic. Plagi i teories de la conspiració de la ultradreta, o el que és el mateix, Elon Musk.

"El gran mèrit de Viquipèdia ha estat el de mantenir uns estàndards de qualitat excepcionals al llarg de tots aquests anys. I això és possible pel seu model col·laboratiu, transposat de la comunitat de codi lliure"

Un altre indicador de l’èxit social de Viquipèdia el dona que marques aprofitin la penetració de l’enciclopèdia per manipular-la, sovint amb resultats desastrosos per a la seva imatge. Un clàssic que s’estudia a les escoles de comunicació és el de Burger King del 2017: la cadena de menjar ràpid va llançar un anunci de televisió de 15 segons en què un empleat de Burger King s’acostava a càmera i deia “OK Google, what is the Whopper burger?”. Això feia que tots els altaveus Google Home propers a un televisor s’activessin i recitessin la definició del Whopper de la Viquipèdia. Prèviament, la cadena d’hamburgueses n’havia editat l’entrada amb contingut favorable a la marca. Premi pel publicista i odi etern al director de màrqueting de Burger King. La comunitat viquipedista va revertir els canvis promocionals en qüestió de minuts. L’afer va obligar Google a actualitzar els seus sistemes per evitar que es tornessin a repetir aitals aventures creatives publicitàries.

Un cas similar, aquest de km0, va ser el que va protagonitzar Estrella Damm l’estiu de 2023. L’empresa cervesera va aprofitar el llançament del seu tradicional anunci Mediterràniament per fer una gracieta a la Viquipèdia en català: un usuari anònim va editar l’article “Estiu” i en va esborrar la definició científica substituint-la per la frase “Comença quan es publica l’anunci d’Estrella Damm”, que està molt bé que ho diguem al bar, però no que ens ho digui Viquipèdia. Tot seguit, la marca va tuitar des del seu compte oficial una captura de pantalla amb aquesta “nova” definició. La reacció, però, no va ser l'esperada (o si): la comunitat viquipedista i nombrosos usuaris a xarxes van titllar l’acció de vandalisme publicitari. Viquipèdia va denunciar-ho amb duresa: “Vandalitzar un projecte de coneixement lliure i voluntariat com la Viquipèdia per a publicitat comercial és patètic”, deia. Damm va esborrar el tuit i va demanar disculpes públicament a Viquipèdia i a la comunitat.

Aquests lamentables afers demostren que Viquipèdia en 25 anys s’ha convertit en un canal influent, que la seva fortalesa rau en la seva comunitat vigilant —els abusos es detecten i es corregeixen — i que té una imatge impecable; quan van mal dades, l’opinió pública fa costat a l’enciclopèdia. 

"Tenim molt a perdre si la Viquipèdia es debilita: qui omplirà el buit? Un cercador privat? Una IA propietària? La Grokipèdia de Musk? ChatGPT? Sembla el pitjor dels mons"

No obstant això, hi ha una amenaça més subtil i sistèmica: el fet que cada cop més consumim la Viquipèdia de forma indirecta. Els cercadors, assistents i xatbots que extreuen respostes de la Viquipèdia ens serveixen informació sense que hàgim de visitar-ne la pàgina original. Això vol dir que la immensa audiència de la Viquipèdia ja no sempre es reflecteix en visites al seu web, i això és un problema gros per al model de coneixement obert. En concret, la Fundació Wikimedia ha detectat una caiguda d’aproximadament un 8% en les visites humanes als projectes durant el 2025. I si baixen les visites, poden baix els ulls que hi veuen errades i les corregeixen, i si menys gent edita errors la qualitat se’n ressent. I si baixa la qualitat també pot baixar la percepció de servei públic i les donacions individuals, imprescindibles per a la viabilitat del projecte.

El cercle viciós és el següent: la Viquipèdia alimenta mitjans externs que li “roben” trànsit, i això pot fer minvar la comunitat i els fons que la mantenen. Per això la Fundació insisteix que aquelles empreses tecnològiques que reutilitzen contingut lliure han de fomentar que els usuaris sàpiguen d’on prové la informació i hi retornin d’alguna manera. En última instància, tenim molt a perdre si la Viquipèdia es debilita: qui omplirà el buit? Un cercador privat? Una IA propietària? La Grokipèdia de Musk? ChatGPT? Sembla el pitjor dels mons.

El futur de Viquipèdia, que és també el nostre

Necessitem la Viquipèdia més que mai, i el seu model obert és insubstituïble si volem un futur digital democràtic i fiable. Les crítiques i intents de suplantar-la no fan sinó reforçar-ne la importància. Si una IA pretesament revolucionària resulta que copia pàgines de la Viquipèdia, és perquè cap altra base de coneixements li ofereix ni el mateix volum ni qualitat d’informació. I si les empreses malden per sortir esmentades a Wikipedia o fins i tot la vandalitzen amb finalitats publicitàries, és perquè la perceben com l’autoritat informativa per excel·lència en l’era digital. 

És evident que la Viquipèdia és clau pel futur de la informació a la xarxa. Ens hi juguem que el coneixement continuï sent un bé comú o que es converteixi en un bé de consum en mans d’uns quants. Ens hi va que les següents generacions puguin accedir a una font neutral i diversa per entendre el món, en la seva pròpia llengua (recordem que la Viquipèdia existeix en més de 300 idiomes, que inclouen la versió en català, la primera després de la de l'anglès). I també ens hi juguem que les eines d’IA del futur beguin de contingut de qualitat contrastada i no pas de desinformació o de dades sintètiques. Però serà així només si hi continuen havent persones editant-la i millorant-la. Assegurar la perdurabilitat de la Viquipèdia vol dir protegir el futur de l’ecosistema digital tal com ens el mereixem: obert, plural i basat en el coneixement compartit.

Aquest Nadal, fem-li un regal

Ara que s’acosta Nadal —i el 25è aniversari de l’enciclopèdia— és un moment idoni per tornar-li una mica de tot el que ens ha donat. La idea de “regalar Viquipèdia” fent-li una donació pot semblar estranya, però en realitat és molt simple: consisteix a contribuir activament perquè aquest projecte pugui continuar i millorar. I hi ha principalment dues maneres de fer-ho: amb diners o amb temps (o ambdós).

"Corregir una coma, referenciar un text o ampliar un article curt pot semblar poca cosa, però així és com comencen tots els 'viquipedistes' i com Viquipèdia s’ha fet gran"

Cada any, pels volts de les festes, la Fundació Wikimedia fa una crida a les donacions per cobrir les despeses de servidors i desenvolupament tecnològic. Qualsevol donació és probablement la inversió en coneixement amb millor retorn social que podem fer; en el fons estem fent una donació al nostre jo del futur. Quantes vegades heu consultat la Viquipèdia aquest any? Més de les que recordeu.

La segona via, igualment important, és regalar el nostre temps i coneixement, fet que ens converteix en viquipedistes. No cal ser un erudit ni disposar de moltes hores lliures. Podeu entrar en aquella pàgina que consulteu sovint i fixar-vos si hi ha alguna falta d’ortografia, o una frase mal escrita, o dades desactualitzades. Corregir una coma, referenciar un text o ampliar un article curt pot semblar poca cosa, però així és com comencen tots els viquipedistes i com Viquipèdia s’ha fet gran. Es comença corregint una coma per Nadal i s’acaba essent viquipedista per Cap d’Any.