Barcelona es desperta aquest dilluns amb el desig de viure una setmana d’alt voltatge. Avions plens, taxis desbordats, hotels que freguen la plena ocupació, acreditacions penjant del coll i milers de congressistes és la imatge que s’espera un cop més amb l’arribada d’una nova edició del Mobile World Congress (MWC). Aquesta postal d’eufòria contrasta amb un debat que s’ha instal·lat al centre de la ciutat i de la seva economia: el futur dels pisos turístics. Mentre que el MWC torna a demostrar la capacitat de la capital catalana per convertir-se en una de les millors cartes globals que té Catalunya -tal com afirma l’economista Oriol Amat al seu darrer article de VIA Empresa-, el calendari avança inexorable cap al novembre del 2028, la data en què l’Ajuntament vol extingir totes les llicències d’habitatge d’ús turístic.
Segons un informe de la consultora PwC, eliminar els pisos turístics suposaria un impacte econòmic “rellevant i negatiu” per Barcelona. L’estudi assenyala que la contribució total d’aquests habitatges va ser de 1.928 milions d’euros el 2023, l’equivalent a l’1,9% del PIB de la ciutat. Per cada euro que es genera directament a través dels pisos d’ús turístic se’n generen 3,5 al conjunt de l’economia, amb especial incidència en la restauració, el comerç, l’oci i la cultura. Tot plegat és només la punta de l’iceberg, perquè PwC també en quantifica l’impacte laboral: 40.340 llocs de treball depenen directament o indirecta dels pisos turístics, des dels 9.140 llocs vinculats a l’activitat directa fins als 24.584 generats per l’estada dels visitants i les inversions dels propietaris.
40.340 llocs de treball depenen directament o indirecta dels pisos turístics, des dels 9.140 vinculats a l’activitat fins als 24.584 generats per l’estada i les inversions
En aquest context, l’interrogant que plana amb insistència és si es pot prescindir d’un motor que representa el 3,5% de l’ocupació de la ciutat sense generar un buit difícil d’omplir. La resposta no és òbvia, i encara menys en una setmana com aquesta, en què Barcelona posa a prova la seva capacitat d’acollir el món. I és precisament aquí on Apartur encén totes les alarmes. L’associació d’apartaments turístics de Barcelona ha quantificat en un 91% l’ocupació dels immobles durant el MWC, amb prop de 29.000 places ocupades per congressistes que allarguen l’estada entre cinc i sis dies, sovint més enllà de les dates oficials del congrés.
Per tant, no és casualitat que nou de cada deu congressistes que trien aquesta modalitat d’allotjament es declarin contraris a la seva eliminació. Però la dada que més inquieta el sector és la projecció de futur. En un comunicat emès el passat dijous, Apartur estima que si el 2028 desapareixen les llicències, Barcelona passarà de les actuals 152.320 places a 94.196. En el dia de màxima afluència, la ciutat requereix de 146.328 places per absorbir els 77.265 congressistes que arriben de fora, un desajust que deixaria 52.000 llits per cobrir.
Els antecedents: de l'anunci de Collboni als tribunals d'Apartur
La decisió que va desencadenar l'actual sac de nervis immobiliari que ha aterrat amb el MWC va arribar el juny de 2024, quan l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va anunciar que els més de 10.000 habitatges d’ús turístic actuals deixaran d’existir l'any 2028. Ho va fer en la presentació del pla Viure, un paquet de mesures amb què el govern municipal i el consistori volen que els pisos d'aquesta tipologia que hi ha actualment passin a ser residencials, de forma que es mantingui la reserva del 30% d'habitatge protegit. Des de llavors, el sector ha reaccionat, s'hi ha oposat, i el conflicte ha portat cua en l'àmbit jurídic.
Marian Muro, directora general d'Apartur, assegura a VIA Empresa que l’origen del conflicte "comença el 2023, amb un decret llei de la Generalitat que estableix que, per poder tenir un pis turístic, caldrà una llicència urbanística”. Fins ara, recorda, n’hi havia prou amb una declaració responsable, però el nou marc “introdueix un requisit molt més restrictiu”. Alhora, titlla d'"absolutament populista" la mesura de Collboni, perquè "associa els pisos turístics a la crisi d’habitatge quan només representen l’1% del parc, i és una activitat plenament controlada des del 2014”.
Muro (Apartur): "La mesura de Collboni associa els pisos turístics a la crisi d’habitatge quan només representen l’1% del parc, i és una activitat plenament controlada des del 2014”
A l'altra banda de la balança, i en una entrevista amb aquest diari, el responsable del MWC, John Hoffman, evita dramatismes en tot aquest entramat, però admet que la desaparició dels apartaments turístics obligarà a repensar part del model d’allotjament de la ciutat. Recorda que, quan el congrés va aterrar a Barcelona, Airbnb ni tan sols existia i els apartaments turístics eren residuals, però la logística va funcionar igualment. “Som bastant innovadors pel que fa a com utilitzem els recursos. I els hotelers i els apartaments turístics són recursos que hem d'esbrinar com integrar en el nostre pla”, subratlla.
Hoffman defensa que el congrés sempre ha sabut trobar alternatives quan la capacitat d’allotjament era insuficient. Abans de l’auge dels pisos turístics, la GSMA feia servir residències universitàries i campus per allotjar part dels participants. I recorda experiències internacionals encara més creatives: a Canes, Siemens va llogar un vaixell i el va ancorar al port per allotjar-hi personal i visitants.
Però mentre l’organització apel·la a la flexibilitat, a Barcelona el debat ha agafat temperatura. L'Ajuntament va impulsar, juntament amb la Cambra de la Propietat Urbana i el Col·legi d’Administradors de Finques, una iniciativa per fomentar que les comunitats de veïns prohibissin els pisos turístics. Apartur va portar l’acord als tribunals, amb l'argument que “excedeix les competències municipals” i vulnera la seguretat jurídica d’una activitat legalment autoritzada. El tinent d’alcalde, Jordi Valls, va replicar que l’associació “parla tot el dia d’il·legalitats, però no del focus del problema”, i va recordar que alguns pisos turístics “generen problemes de convivència”.
En aquest clima de tensió, Muro considera que la regulació és “discriminatòria”, perquè “hi ha entre 40.000 i 50.000 habitatges destinats a altres usos -despatxos, acadèmies, perruqueries- i només es carrega contra nosaltres, que som minoritaris”. També afegeix que la promesa de recuperar 10.000 pisos és irreal: “Encara que perdi la llicència, el dret de propietat es manté, i jo podré fer amb el meu pis el que vulgui. No hi ha cap relació de causa i efecte”, subratlla.
Per la seva banda, el CEO de la GSMA reconeix els motius d'"optimització" que hi ha al darrere. “Entenc perfectament la raó de limitar els apartaments turístics perquè els residents tinguin l’oportunitat de viure a la ciutat on treballen a un preu raonable. Té molt de sentit", remarca. "Nosaltres, com a usuaris de les seves instal·lacions, hem de trobar la manera de treballar dins d’aquestes limitacions d’una manera que tingui sentit per a nosaltres. I estic segur que ho farem. Simplement, encara no sé quina serà", conclou.
D'altra banda, el març del 2025, el Tribunal Constitucional (TC) va validar el decret i, per tant, va donar cobertura legal completa a la decisió de Collboni. El tribunal considera acreditat que els pisos turístics afecten el dret d’accés a l’habitatge i que limitar-ne l’ús és una mesura legítima d’interès general. També descarta que hi hagi vulneració del dret de propietat, perquè la norma no retira els pisos, sinó que en regula l’ús. A més, avala la moratòria de cinc anys, que considera un termini suficient perquè el sector s’hi adapti.
Hoffman: “Entenc perfectament la raó de limitar els apartaments turístics perquè els residents tinguin l’oportunitat de viure a la ciutat on treballen a un preu raonable. Té molt de sentit"
La resolució va ser un cop per Apartur. Muro recorda que ho van perdre, però “ja sabíem que ho perdríem tal com està el pati”, admet. Per això han decidit escalar el conflicte a Europa, apel·lant a la directiva de lliure circulació de serveis. “La directiva Bolkestein exigeix proporcionalitat, no discriminació i idoneïtat, i en el nostre cas no es compleix cap dels tres requisits”, afirma.
En paral·lel a aquests fets, les dades confirmen que el sector ja fa temps que es redueix. Segons l’estadística experimental de l’Institut Nacional d'Estadística (INE), Catalunya ha perdut un de cada quatre pisos turístics entre el 2020 i el 2025. Només entre el 2024 i el 2025, el parc ha caigut un 11,3%, amb gairebé 6.000 habitatges menys, fins a situar-se en 46.915 unitats, la xifra més baixa de la sèrie. La davallada és especialment intensa a la demarcació de Barcelona, on haurien tancat prop del 40% dels pisos que operaven l’agost del 2020.
Una tendència que Muro observa des del seu terreny, i alerta que la desaparició de les llicències tindrà conseqüències directes sobre la capacitat d’acollida de Barcelona. “Ni el MWC ni altres esdeveniments d’aquesta magnitud es podran celebrar”, apunta. També explica que la corona metropolitana “ja està plena” i que la situació actual del transport públic fa inviable desplaçar congressistes a municipis més llunyans: “Si he d’anar a Granollers i depenc de Rodalies, és impossible. El transport i l’habitatge van de bracet”, conclou.
Hotels que freguen el ple i una organització que estudia noves vies d’allotjament
La pressió sobre la capacitat d’allotjament no només es percep en els apartaments turístics. Els hotels també arriben al MWC amb ocupacions que freguen el ple. La cadena Ona Hotels & Apartments, amb dos establiments a Barcelona -Ona Living, a l’Hospitalet de Llobregat i a cinc minuts de Fira, i Mosaic by Ona, a la Rambla de Catalunya- confirma a VIA Empresa que aquesta setmana treballen al 100% d’ocupació, en línia amb l’any passat. La demanda és tan sostinguda que, segons expliquen, no ha calgut ajustar ni l’operativa ni l’estratègia: “Detectem una demanda molt important de públic estatal i també de visitants alemanys, especialment a l’Ona Living, per la seva proximitat al congrés”, assenyalen.
Malgrat esquivar pronunciar-se sobre la prohibició dels pisos turístics, des del grup hoteler defensen que el sector és “elàstic i resilient”, capaç de gestionar pics de demanda com els que genera el mateix MWC, l’ISE o el Gran Premi de Fórmula 1 i MotoGP. “El coneixement acumulat durant tots aquests anys ens ha de servir per preparar-nos per a esdeveniments de talla mundial que ja tenim a tocar, com el Mundial de Futbol del 2030”, conclouen.
Els hotels defensen la seva “elasticitat i resiliència”, capaços de gestionar pics de demanda com els que genera el mateix MWC, l’ISE o el Gran Premi de Fórmula 1
Tot plegat encaixa amb la fotografia general del congrés. Segons el portal eBooking, els hotels de l’Hospitalet ja freguen el 97% d’ocupació i els de Barcelona arriben al 93%. La saturació és tal que molts assistents es veuen obligats a buscar allotjament en municipis propers, especialment els que decideixen assistir-hi a última hora o no poden assumir les tarifes disparades: 690 euros de mitjana per nit a l’Hospitalet i 590 euros a Barcelona, en un any en què la GSMA espera superar els 100.000 visitants i generar un impacte econòmic de 585 milions d’euros.
En definitiva, el futur del MWC a Barcelona ja no pivota només sobre la innovació tecnològica, també ho fa sobre la capacitat d’una ciutat per garantir un sostre on dormir. El 2028 s’albira a l’horitzó i el mapa d’allotjaments es reconfigurarà de dalt a baix. Potser la ciutat trobarà alternatives, potser l'organització reinventarà la seva logística. O potser no. El que és segur és que el MWC 2026 aterra amb una pregunta que ningú gosa respondre del tot: com serà un MWC sense pisos turístics? I, sobretot, qui podrà (i voldrà) assumir el repte de fer-ho possible?