El 'boom' de l'entregable

Estem entrant en l'era de l'entregable perfecte. Treballs escolars impecables. Presentacions d'empresa que semblen fetes per una consultora. Currículums adaptats fins a l'últim detall a cada oferta d'ocupació. Informes que abans necessitaven dies i ara apareixen en minuts.

Mai havíem tingut tanta capacitat per a produir tant, tan ràpid i amb tan bona aparença. La pregunta és si estem progressant al mateix ritme.

Els resultats de PISA 2025, publicats per l'OCDE fa tot just unes setmanes, ofereixen motius per a fer-nos aquesta pregunta. Entre 2015 i 2025, el rendiment mitjà dels països de l'OCDE va caure 28 punts en lectura —l'equivalent aproximat a un any i mig d'aprenentatge— i 22 punts en matemàtiques —una mica més d'un any—. Són els nivells mitjans més baixos registrats per PISA en ambdues disciplines.

I aquesta vegada hi ha una dada especialment rellevant. PISA entra de ple en l'impacte de la intel·ligència artificial. Els estudiants que utilitzen IA per a determinades tasques escolars —com redactar, resumir o investigar— obtenen, de mitjana, pitjors resultats que els qui no ho fan. En ciències, la diferència ronda els 20 punts: aproximadament un any d'escolarització.

Si vols saber-ne més

 

   

Jordi Díaz-Quan l'extrem mou el centre

Això no demostra que la IA sigui la causa. Però sí que obliga a fer-nos una pregunta incòmoda: pot estar millorant allò que lliurem mentre empitjora allò que aprenem?

Una altra investigació recent permet acostar-nos encara més a aquesta pregunta.

David Strömberg, Victor Lei i Yanhui Wu van seguir durant 30 mesos 26.811 estudiants xinesos de secundària. Quan els alumnes van començar a utilitzar IA generativa, les seves notes en els deures van millorar un 18% i el temps necessari per a fer-los va caure un 30%.

"Pot estar millorant allò que lliurem mentre empitjora allò que aprenem?"

Millor resultat. Menys temps. Fins que va arribar l'examen. Sis mesos després, els resultats d'aquests mateixos alumnes en els exàmens realitzats sense IA havien caigut un 20%. El lliurable havia millorat. L'aprenentatge no.

Potser poques xifres expliquen millor una de les grans paradoxes del nostre temps.

El problema no sembla ser simplement utilitzar intel·ligència artificial. El mateix estudi aporta un matís fonamental: la pèrdua d'aprenentatge es concentra especialment entre aquells estudiants el comportament dels quals indica que van fer servir la IA per a externalitzar l'esforç. Els alumnes que van continuar dedicant un temps similar a les tasques van patir pèrdues molt menors.

"No estem davant d'una discussió entre tecnologia sí o tecnologia no, sinó per a què la utilitzem i quina part del procés podem delegar-hi"

No estem, per tant, davant d'una discussió entre tecnologia sí o tecnologia no. Estem davant d'una qüestió molt més interessant: per a què utilitzem la tecnologia i quina part del procés decidim delegar-hi.

I seria un error pensar que això només passa a les escoles. Entrem a qualsevol empresa. Mai no va ser tan fàcil preparar una bona proposta. Podem demanar a una eina d'IA que analitzi un problema, identifiqui tendències, faci un benchmark, suggereixi alternatives i ens prepari fins i tot la presentació. En unes hores podem produir una cosa que fa poc hauria requerit dies.

El resultat és una organització plena de propostes. Totes raonables. Totes ben estructurades. Totes urgents. I moltes, aparentment, imprescindibles.

Però les organitzacions no han multiplicat per deu la seva capacitat de canviar. Ni els equips disposen de deu vegades més temps per executar. Ni els clients necessiten deu vegades més novetats. Hem multiplicat la nostra capacitat de proposar sense multiplicar necessàriament la nostra capacitat de comprendre, decidir i executar.

Si vols saber-ne més

 

   

Jordi Díaz-Liderar és crear energia

És el boom de l'entregable.

I comença a tenir una conseqüència inesperada: el sistema se satura de qualitat aparent. Ho veiem també al mercat laboral. Un candidat pot avui identificar centenars d'ofertes i adaptar el seu currículum i la seva carta de presentació a cadascuna. El resultat individual sembla fantàstic: candidatures molt millors.

Multipliquem-ho per milers de candidats.

A l'altra banda, les empreses reben una allau de perfils aparentment perfectes que difícilment poden processar. La solució? Més intel·ligència artificial per filtrar la intel·ligència artificial. Agents responent a agents. Algorismes seleccionant documents preparats per altres algorismes.

"Quan la qualitat aparent es converteix en abundant, l'evidència real es torna escassa"

I enmig de tanta sofisticació tecnològica passa una cosa paradoxal: una conversa, una referència o la recomanació d'algú en qui confiem pot tornar a tenir un valor extraordinari.

Quan la qualitat aparent es converteix en abundant, l'evidència real es torna escassa.

Potser hem de fer-nos aleshores una pregunta diferent. I si estem posant el superpoder al lloc equivocat?

Aquesta mateixa setmana, Sanoma Learning, líder europeu en educació K-12 i els materials i solucions educatives del qual arriben a uns 25 milions d'estudiants, ha llançat Sanna, un assistent d'intel·ligència artificial desenvolupat específicament per a professors i cocreat amb més de 1.500 docents europeus.

Sanna ajuda a preparar classes, adaptar materials a diferents nivells, crear activitats, proporcionar feedback i reduir tasques rutinàries. El professor manté el control sobre les decisions educatives i sobre el contingut generat.

Però potser el més interessant de Sanna no és el que fa la tecnologia. És per a què vol utilitzar-se. No es tracta que el professor produeixi més. Es tracta d'alliberar el seu temps perquè pugui dedicar-lo a allò que realment importa: els seus alumnes.

Si vols saber-ne més

 

   

Jordi Díaz-Arquitectes o passatgers en l'era de la IA?

I resulta difícil no trobar aquí una connexió amb el mateix diagnòstic de PISA. En la presentació dels seus últims resultats, l'OCDE reclamava precisament invertir en els docents i reduir la seva càrrega administrativa —també utilitzant intel·ligència artificial— perquè puguin passar més temps amb els seus estudiants.

Professor empoderat. Alumne més ben atès.

Pensem ara en un hospital. Metge empoderat. Pacient més ben atès.

O en una empresa. Professionals alliberats de tasques de poc valor. Més temps per a entendre problemes, parlar amb clients, prendre decisions i convertir-les en realitat.

Potser aquí hi ha una de les claus per a pensar la intel·ligència artificial d'una forma diferent.

Durant aquests últims anys hem preguntat obsessivament quines coses pot fer la IA per nosaltres. Potser hauríem de començar a preguntar-nos què hauria de permetre'ns fer millor gràcies a ella. No és exactament la mateixa pregunta. La primera posa la tecnologia en el centre. La segona posa el progrés que volem aconseguir.

I aquesta distinció serà cada vegada més important perquè el cost de produir un lliurable continuarà acostant-se a zero. Textos, imatges, anàlisis, presentacions, vídeos, codi, propostes. Tindrem més. Seran millors. Arribaran més ràpidament.

"El valor es desplaçarà cap a un altre lloc. Cap a saber què val la pena fer. Cap a entendre realment el problema. Cap a tenir criteri per a triar"

Per això el valor es desplaçarà cap a un altre lloc. Cap a saber què val la pena fer. Cap a entendre realment el problema. Cap a tenir criteri per a triar. I, sobretot, cap a aconseguir que les coses succeeixin.

No necessitem pitjors treballs escolars, pitjors presentacions ni pitjors currículums. Tampoc necessitem menys intel·ligència artificial. Necessitem tenir molt més clar per a què la volem.

Perquè potser el veritable superpoder de la IA no consisteix a permetre'ns produir més coses, sinó a alliberar-nos d'allò que ens impedeix dedicar temps a les coses que realment importen.

Professors amb els seus alumnes. Metges amb els seus pacients. Equips amb els seus clients. Persones pensant abans de produir.

En plena era del boom dels IA-entregables, aquell vell principi torna a resultar sorprenentment modern: menys pot tornar a ser més.