Enginyer i escriptor

Per què li diuen canvi climàtic a la corrupció?

04 de Novembre de 2025
Xavier Roig | VIA Empresa

Convé reconèixer que el canvi climàtic ha resultat ser una eina d’una versatilitat inaudita. Tothom l’utilitza per explicar allò que no se sap amb certesa o bé per amagar la veritat. Rememorant Joan Capri, diria que arribarà un moment que el canvi climàtic serà el culpable dels peus plans.

 

El fet s’alimenta de la incultura popular que, sovint, prové de la falta de memòria o de no saber posar les coses en l’escala del temps que toca. Sempre surt algú dient: “Això, jo, no ho havia vist mai!”. Quan, de fet, és que no ho recorda. Els homes del temps —que abans eren meteoròlegs i ara exerceixen de periodistes mediàtics— ajuden a crear una cosa que els deleix: l’alarma social. I si no troben tema local, tiben d’internet i et mostres desgràcies meteorològiques de l’altre extrem del món —cosa que, sigui dit de pas, ni ens va ni ens ve—.

Calor? Fa 35 anys recordo haver vist les portades dels diaris on es veia la gent menjant els panellets al xiringuito de la platja. Aiguats? Al poble on sovint visc, l’aigua va passar, fa uns 30 anys, per sobre del pont. O potser ningú recorda les morts de les riuades del Vallès l’any 1962? Van matar gairebé mil persones. I això que el Mazón encara no havia nascut!

 

Dic això perquè una professió que ha descobert la utilització del canvi climàtic com a salvavides de les males praxis és la classe política.

Aquest agost passat ens van despertar amb la notícia que deia que els pobles de Catalunya haurien de tenir tots un pla d’emergència per inundacions. “Després de l'impacte de la dana, el govern vol que tots els municipis tinguin un pla de protecció civil. El marc legal no obligava fins ara a tenir-lo. Per ajudar en aquesta tasca, es destinaran 20 milions d'euros fins al 2027 i també recursos tècnics”, diu la notícia. I afegeix: “Quan els mapes de risc estiguin actualitzats, el primer semestre de 2025, es veurà en quins punts es poden fer actuacions de millora (canalitzacions o murs de contenció) per reduir el factor inundabilitat”. Per cert, fixin-se: “inundabilitat”. Nova paraula que la classe polític-mediàtica s’ha tret de la butxaca per amagar la seva incultura a l’hora de parlar. N’hi ha d’altres: “dana”, “edatisme”, “refugi climàtic”, “espai de complicitat”...

Bé, el cas és que si volen fer un mapa de per on passa l’aigua quan plou, els ho pot fer de franc la gent gran dels pobles de la costa. La gent dels pobles —quan la cultura popular no era de consum pels caps de setmana— ja practicaven un invent que, suposo, devien implantar els romans. Parlo de la rambla. El diccionari ens en dona una accepció: "Sorral, especialment per on corren les aigües pluvials formant rierada".

"Donar-li la culpa al canvi climàtic és com queixar-se pel fet que cada dia surti la lluna"

Ara bé, és cert que aquest mapa ha canviat moltíssim. Especialment —i dol dir-ho— d'ençà de la mort de Franco. Però també és cert que no és massa difícil d’actualitzar. Només cal agafar les decisions de requalificació municipals dutes a terme en el passat i podran observar l’origen dels mals. I si no consta escrit —cosa que sovint té lloc— poden parlar amb els supervivents entre els regidors d’urbanisme dels centenars de pobles que a Catalunya han practicat o tolerat la corrupció amb total impunitat.

Donar-li la culpa al canvi climàtic és com queixar-se pel fet que cada dia surti la lluna. I és que hi ha una característica molt anterior al canvi climàtic: la típica barra i corrupció mediterrànies.