Confondre el potencial quàntic de Catalunya amb la velocitat

Fa uns dies que llegeixo frases a LinkedIn de grans gurús que estan 100% fetes per IA. Frases del tipus: "El futur no s’espera, es construeix". Una merda de frase, que busca ser inspiradora, però que realment no inspira res més que la promesa d’anunciar alguna cosa des del balcó del privilegi de poder fer el que un vol, quan vol, i escrit per una IA. A sobre. I el futur, a més, és més difícil de construir que no pas d'explicar. 

La setmana passada la Generalitat va presentar la seva estratègia per impulsar les tecnologies quàntiques. Un missatge optimista que sobreestima la voluntat de Catalunya de liderar l'adopció empresarial de la quàntica, convertir-se en un dels principals pols europeus i transformar la seva excel·lència científica en activitat econòmica. Com a objectiu, és difícil no compartir-lo, oi? 

"La política industrial només funciona quan parteix d'una anàlisi honesta, i aquí partim d’un punt erroni, dissenyat per resoldre problemes que no tenim"

El que em genera dubtes és el diagnòstic: la política industrial només funciona quan parteix d'una anàlisi honesta, i aquí partim d’un punt erroni, dissenyat per resoldre problemes que no tenim, mentre ignorem aquells que tenim davant del nas. 

Comencem posant els punts sobra les is: Catalunya disposa d'un ecosistema científic excepcional. L'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) és una referència mundial en fotònica i comunicacions quàntiques. El Barcelona Supercomputing Center (BSC) acull el primer ordinador quàntic construït amb tecnologia europea instal·lat a Espanya, i fet per una empresa catalana, Qilimanjaro. L'IFAE, l'ICN2 i diverses universitats desenvolupen recerca d'altíssim nivell, mentre que Catalunya ha estat capaç de captar una part molt significativa dels fons estatals d'Horizon Europe relacionats amb tecnologies quàntiques.

Si vols saber-ne més

 

   

Gina Tost-Aquest estiu, mireu ‘Pluribus’

Aquest és el panorama sense un filtre d’una nota de premsa política. I precisament perquè tenim aquesta base científica sòlida, sorprèn que el focus estigui en una base industrial. La mateixa nota de premsa del Govern afirma que Catalunya disposa de 52 empreses dedicades a les tecnologies quàntiques, d'acord amb un informe d’Acció.

Quan tot és quàntica, res és quàntica

Les diapositives 92 i 93 de l'informe presenten el llistat de les empreses que sustenten aquesta afirmació. Hi apareixen startups genuïnament quàntiques com Qilimanjaro, LuxQuanta, o Quside. Però també hi apareixen Google, Cisco, Capgemini, GMV, NTT Data, KPMG, Fujitsu, o Accenture. Aquesta classificació planteja un problema metodològic important: són empreses extraordinàries, i algunes tenen divisions de computació quàntica de primer nivell. IBM o Google són, probablement, un dels líders mundials del sector. Però… què desenvolupen aquestes empreses des de Catalunya?

Tenir una oficina a Barcelona no converteix automàticament una empresa en un actor actiu i tractor de la indústria quàntica catalana. Si acceptéssim aquest criteri, també podríem afirmar que Catalunya és una potència mundial en intel·ligència artificial perquè Microsoft o Amazon tenen equips al país, però seria absolutament enganyós i imprecís.

"Tenir una oficina a Barcelona no converteix automàticament una empresa en un actor actiu i tractor de la indústria quàntica catalana"

No és el mateix una empresa que dissenya maquinari quàntic o estableix comunicacions quàntiques, que una que escriu algoritmes, o una consultora que assessora clients sobre possibles casos d'ús futurs. No us negaré que totes formen part de la cadena de valor, però no ocupen el mateix lloc. I barrejar-les en una única categoria quàntica transmet una imatge molt robusta d’un núvol de fum.

La indústria no es mesura pel nombre de logotips

No crec que el problema sigui si Catalunya té quatre, deu o 52 empreses. Demà poden venir a callar-me totes i cadascuna de les persones que hi han treballat, i que potser tenen un mètode per entendre la indústria quàntica que se m’escapa, però quantes empreses catalanes desenvolupen propietat intel·lectual pròpia en tecnologies quàntiques? Quantes fabriquen producte? Quantes venen tecnologia al mercat internacional? Quantes aixequen rondes de capital de desenes de milions? Quantes registren patents?

I sobretot… Quantes poden convertir-se en líders globals?

Aquestes són les preguntes que necessito que es facin les persones que estan buscant una política industrial a Catalunya. No m’importa el nombre de logotips en una diapositiva, ni les notes de premsa que vulguin treure. Hem de poder a veure què tenim realment sobre la taula, i quantes d’aquestes empreses tenen la capacitat per créixer, i ajudar-les a fer-ho des del minut u. O ens ho creiem, o ens ho creiem.

"No crec que el problema sigui si Catalunya té quatre o 52 empreses. Demà poden venir a callar-me tots els que hi han treballat i tenen un mètode per entendre la indústria quàntica que se m’escapa"

A Chicago estan creant un hub de quàntica i no tenen ni la meitat del tant que aquí. Però els hi funcionarà, sabeu per què? Perquè s’ho creuen de veritat i les institucions els acompanyen amb infraestructures i voluntat política. Ho deia el Lluís Llach aquesta setmana al pòdcast de L’Arrabassada (presentat per Marc Lesan, l'Oriol Lapeira i l'Iñaki Sola), que els polítics d’avui en dia no tenen poder. Poder tenen els oligarques, però encara tenen el poder de posar un grup de persones, empreses, institucions per remar cap a la mateixa direcció i marcar quin ha de ser el focus del país. 

La competició global és d'una altra dimensió

La computació quàntica no és una tecnologia qualsevol, és una infraestructura estratègica i qui la domini en un futur (calculo que en cinc o vuit anys això explota com la IA el 2023) dominarà les pròximes dècades.

Els Estats Units la consideren una qüestió de competitivitat nacional des de fa anys i hi ha invertit trilions de dòlars. França va anunciar el 2021 una estratègia nacional de prop de 1.800 milions d'euros. Alemanya ha compromès diversos milers de milions d'euros pels anys vinents. El Regne Unit ha renovat la seva estratègia amb un nou programa plurianual. La Xina fa més d'una dècada que inverteix massivament en comunicacions, sensors i computació quàntica, tot i que no se’n conèix la xifra.

Si vols saber-ne més

 

   

Gina Tost-Pensar és un luxe

No demano que Catalunya competeixi pressupostàriament amb aquests països, ja que encara no som un estat i seria absurd exigir-li el mateix nivell d'inversió. Però sí que és legítim preguntar-se si una estratègia dotada amb 2,5 milions d'euros anuals està alineada amb l'ambició política que s'expressa públicament.

No tinc més preguntes.

El problema no és la recerca, sinó la transferència

L'informe d'Acció identifica correctament els principals reptes del sector, com la necessitat de més transferència tecnològica, la necessitat de més empreses, la necessitat de més talent o la necessitat de més adopció industrial.

No serà que no tinguem reptes a sobre la taula per inventar-ne de nous. Tenim físics i investigadors quàntics que ens ajuden diàriament a tirar reptes endavant. El que necessita Catalunya és convertir aquest coneixement en empreses capaces de competir globalment, i ajudar-les en tots els moments en els quals es trobin perquè col·laborin internacionalment, aixequin finançament i ho tinguin fàcil per desenvolupar-se. 

"La transferència tecnològica continua sent el gran coll d'ampolla de la innovació europea. No només a Catalunya. També a França, Alemanya o Itàlia"

La transferència tecnològica continua sent el gran coll d'ampolla de la innovació europea. No només a Catalunya. També a França, Alemanya o Itàlia. Formem part del mateix club. I del mateix club som els que deixem marxar el talent quan el tenim format a casa nostra, no sabem retenir-lo amb projectes engrescadors.

Cada any es formen investigadors extraordinaris en física, enginyeria, fotònica i computació quàntica, però acaben desenvolupant la seva carrera als Països Baixos, Alemanya, Suïssa, el Regne Unit o els Estats Units. Amb més empreses, projectes, capital i projectes… amb qui volem competir? És un problema industrial, i els projectes atrauen talent i més projectes interessants.

Més exigència, més treballar

No escric aquestes línies perquè pensi que Catalunya està fent les coses malament. Crec sincerament que tenim una oportunitat extraordinària davant dels nassos i em fa ràbia que no ho sapiguem aprofitar. 

"La quàntica pot ser una de les grans oportunitats econòmiques durant les pròximes dècades, però no ens podem carregar el que tenim ja muntat, això confon a tothom"

Crec que hem de ser molt més exigents amb nosaltres mateixos sense exagerar el nombre d’empreses, ni proclamar lideratges abans d’hora. Necessitem una política industrial avançada que assumeixi amb humilitat on som i amb determinació cap a on volem anar. No he vist on volem anar més enllà del Pacte Nacional per a la Indústria de Roger Torrent.

La quàntica pot ser una de les grans oportunitats econòmiques durant les pròximes dècades, però no ens podem carregar el que tenim ja muntat, això confon a tothom. Hem de poder construir la indústria capaç de créixer, amb polítiques estables, amb una administració que faciliti la innovació i, per davant de tot, amb la valentia de mirar la realitat de cara, encara que sigui menys cridanera que una nota de premsa.