El descans ens incomoda. I això mereix una reflexió. Vivim en la societat del cansament? Probablement sí. Però el més rellevant no és el cansament en si, sinó el valor que li hem donat.
Dir que estem esgotats s’ha convertit en un símptoma d’èxit, en una necessitat de demostrar, de no quedar enrere. El cansament deixa de ser un senyal d’alerta per convertir-se en una medalla invisible que, quan cala dins d’una organització, es transforma en cultura i en clima. I aquí és on apareix una confusió perillosa: confondre cansament amb productivitat. El bressol del burnout.
En realitat, tots sabem que treballar més no és necessàriament treballar millor. Com apunta el filòsof Byung-Chul Han, autor de La societat del cansament o Vida contemplativa, sense pausa no hi ha pensament profund, creativitat ni criteri. Segons Han, el cansament ens fa més individuals, més reactius, menys capaços de relació. I aquesta realitat ja té un impacte directe a les empreses que sovint passem per alt: menys col·laboració, menys confiança i més conflicte. No entenem per què els malentesos escalen més ràpidament, per què les converses es tornen més dures, per què la qualitat de les relacions es deteriora.
Potser el més inquietant de tot és que en som tan poc conscients que, fins i tot, el cansament rep reconeixement social dins de moltes organitzacions. Un reconeixement que sovint emmascara mancances de gestió: prioritats poc clares, reunions ineficients, processos feixucs, conflictes de rol o la confusió entre disponibilitat i compromís, entre presència i rendiment.
"Dir que estem esgotats s’ha convertit en un símptoma d’èxit, en una necessitat de demostrar, de no quedar enrere"
Quan una organització està ben gestionada, el cansament deixa de ser un indicador d’èxit per tornar a ser el que sempre hauria d’haver estat: un senyal d’alerta. Perquè un cervell cansat no és productiu. Un cervell saturat simplifica. Un cervell en tensió entra en conflicte.
Potser per això el descans ens incomoda. Perquè aturar-nos ens obliga a veure allò que mentre correm podem ignorar.
I potser, sense adonar-nos-en, amb aquesta cultura del cansament no només ens estem allunyant del benestar. També ens estem allunyant de la innovació i de la veritable productivitat. De la capacitat de pensar abans d’actuar. I això a l'era de la IA pot tenir una factura molt alta.