A favor i en contra de les vacances a casa

Mai havia passat les vacances a casa. Com a mínim com a adulta. Aquest cop ha estat la primera vegada que hem decidit estar una setmana sencera de vacances a casa nostra. I, en realitat, teníem uns quants motius per fer-ho: hi havia coses que havíem de reparar, havíem de deixar la llenya ben col·locada de cara a l’hivern, volíem canviar l’ordre de dues habitacions i, sobretot, ens venia molt de gust dedicar una estona a treballar al jardí, sense presses i al nostre ritme.

La idea, d’entrada, semblava bona. Fer vacances sense anar enlloc, aprofitar per posar una mica d’ordre i, al mateix temps, gaudir de la casa on normalment anem amb moltes presses. Però quedar-se a casa per vacances no sempre és tan fàcil com sembla. Hi ha una sensació estranya que costa de treure’s de sobre: la d’estar de vacances, però no acabar de desconnectar mai del tot. Perquè quan ets a casa, la rutina continua allà, esperant-te. I, sense adonar-te’n, acabes convertint els dies de vacances en una successió de tasques pendents: arreglar això, moure allò, anar a comprar no sé què, endreçar una habitació, reparar una cosa del jardí... Tasques que fa mesos que tens al cap i que mai has trobat el moment de fer.

Si vols saber-ne més

 

   

Ariadna Romans-Amagar-se sota una pedra

I aquí hi ha una certa trampa. Perquè moltes d’aquestes coses han quedat arraconades, sí, perquè no hi havia temps. Però potser també perquè, en el fons, mai no ens ha vingut gaire de gust fer-les. I quan arriben les vacances i et trobes a casa, al lloc on també duus a terme la teva rutina, sembla que de cop tinguem l’obligació d’aprofitar-les per posar-nos al dia amb tot allò que la resta de l’any hem anat ajornant. Així que sí, estàvem de vacances. Però també estàvem fent coses. Moltes coses. I potser la qüestió era descobrir si això també podia ser una manera de descansar. Fet que va acabar inevitablement en un cansament inesperat i en una frustració quan una peça o una altra tasca no sortia com esperàvem.

Prefereixo les vacances a casa, a més, si som sincers, tampoc ha estat tot mortificar-nos. També ha estat divertit. Hem fet migdiades llargues, hem vist sèries que feia temps que no miràvem, hem descansat al jardí mirant els ocells, hem llegit a les nits, ens hem estirat al sofà sense haver de mirar quina hora era ni què tocava fer després, hem vist la família i els amics, hem fet barbacoes i també, per què no, hem menjat fast food perquè no teníem ganes de netejar els plats.

"Quan arriben les vacances i et trobes a casa, al lloc on també duus a terme la teva rutina, sembla que de cop tinguem l’obligació d’aprofitar-les per posar-nos al dia amb tot allò que la resta de l’any hem anat ajornant"

Per tant, tampoc és tot dolent això de quedar-se a casa de vacances. El que sí que hem començat a veure són les parts negatives que fins ara no havíem pensat, perquè sempre idealitzàvem allò de «l’any que ve no sortim de casa, l’any que ve no fem vacances». Per això mateix porto ara unes quantes solucions de baix cost, evidentment, perquè quedar-se a casa a vegades també és una resolució econòmica, per decidir què fem exactament amb les vacances quan ens quedem a casa.

La primera solució és canviar-te de casa amb un veí. Quan no ets a casa teva, però estàs prou a prop de les teves coordenades, no et sents tan indicat a fer o reparar coses, però sí que et pots sentir en un espai acollidor i prou còmode. La part negativa, és clar, és que no estàs a casa teva i, per tant, no hi ha gaire diferència amb anar a viure a un altre lloc. I part de quedar-se a casa també està justament a estar a casa teva. A part, pots trencar alguna cosa i després quedes fatal i has de continuar vivint amb aquesta persona, segurament, per la resta de la teva vida a dos blocs. Això ha fet que descartéssim aquesta alternativa.

"En excés, fer plans a l'exterior també pot ser problemàtic, perquè llavors les vacances a casa es converteixen en un reguitzell d’obligacions i de compromisos"

La segona solució és fer plans a l’exterior. És a dir, quedar-te a casa però sempre tenir alguna cosa a fer fora. Aquesta jo crec que és una solució molt més fàcil, perquè t’evita haver d’estar tot el dia dins però també et garanteix una mica d’activitat. Ara bé, en excés, també pot ser problemàtic, perquè llavors les vacances a casa es converteixen en un reguitzell d’obligacions i de compromisos a mantenir que potser no volies fer durant les teves vacances, si més no tots alhora.

Finalment, una altra opció és senzillament estar a casa i posar-te normes estrictes per no fer res, netejar el mínim i fer, per exemple, algun àpat a fora. Un àpat que no té per què ser car ni ha de ser en un restaurant, però que sí que et força, amb petites normes, a fer alguna cosa diferent. Crec que aquesta part de les normes és bastant positiva i ens pot funcionar bastant a casa. Això sí, sense excessos i amb coses consensuades prèviament. Així doncs, per als dies de vacances que encara ens queden aquest any, ens hem marcat una sèrie de normes que esperem que, de cara a les properes vacances a casa, ens ajudin a recordar que estar de vacances no consisteix a quedar-nos a casa treballant gratuïtament per a nosaltres mateixos.