La IA, el nou àrbitre del coneixement i l'avantatge competitiu

19 de Febrer de 2026

Què passaria si demà es jubilessin les teves cinc persones més crítiques?

No les substitueixes amb un anunci a LinkedIn. Aquestes persones porten al seu cervell decisions que mai es van documentar, excepcions que només elles coneixen, patrons que detecten per instint després de vint anys de pràctica. Quan marxen, la teva empresa perd capacitat operativa real. I aquest model de dependència del "coneixement en cervells llogats" ja no és sostenible.

La majoria de les organitzacions tracta la intel·ligència artificial com una eina de productivitat. Comprem llicències per a l'equip, formem en prompting i amb tot això esperem guanyar un 20% d'eficiència. Però algunes companyies estan mirant el dit mentre algú assenyala la lluna. La IA no és una eina, és un canvi de sistema.

Pensem en com funcionen les empreses des de sempre. El valor es crea quan algú sap fer alguna cosa: diagnosticar, dissenyar, negociar, resoldre. Aquest coneixement viu en persones concretes, triga anys a adquirir-se, és escàs i, per tant, car. La velocitat de les empreses està limitada per quantes d'aquestes persones tens i quant triguen a aprendre.

Aquest monopoli del coneixement humà ha estat la constant de l'economia durant segles. Fins ara.

La intel·ligència artificial no automatitza tasques; digitalitza coneixement expert. Converteix anys d'experiència en sistemes accessibles a l'instant. El que abans requeria contractar deu experts i esperar sis mesos d'onboarding, ara pot estar operatiu en una setmana. El coneixement deixa de ser escàs, exclusiu i dependent de cossos humans.

Quan una cosa que sempre va ser escassa es torna abundant, tot canvia. I en aquesta era és més important que mai tenir mapejat el coneixement. No em refereixo als processos documentats a la teva intranet. Parlo del coneixement real:

Què sap el teu director comercial que fa que tanqui el 40% de vendes més que el seu equip?
Per què la teva cap de producció detecta problemes que altres veuen tres setmanes després?
Quina experiència acumulada permet al teu CFO anticipar riscos financers?

Si no pots respondre això, estàs construint la teva estratègia d'IA sobre sorra. Perquè la IA funciona amb coneixement, i si no saps quin coneixement tens, tampoc sabràs què fer amb la IA.

"Quan alguna cosa que sempre va ser escassa es torna abundant, tot canvia. I en aquesta era és més important que mai tenir mapejat el coneixement"

Aquí hi ha una distinció crítica que molts passen per alt: la IA digitalitza coneixement, no experiència humana. Un professional sènior de 55 anys no és valuós només pel que sap. És valuós per la seva capacitat de detectar patrons en contextos ambigus, la seva intuïció o la seva xarxa de relacions i la credibilitat guanyada.

De tot això, la IA només pot digitalitzar una part, el coneixement explícit. Pot aprendre que "en el sector farmacèutic, els cicles de venda B2B duren 18 mesos" o que "quan el client esmenta pressupost en la primera reunió, generalment hi ha urgència real". Això és coneixement codificable.

Però no pot digitalitzar (encara) el moment en què aquest director comercial amb 30 anys d'experiència mira el seu interlocutor i sap, sense poder explicar exactament per què, que aquesta negociació no es tancarà. Aquesta intuïció continua sent humana, continua sent escassa, i per tant continua sent valuosa.

L'error estratègic és pensar que tota l'experiència sènior és substituïble perquè "la IA ho farà". L'encert estratègic és entendre que:

Allò digitalitzable (coneixement explícit) deixa de ser avantatge competitiu
Allò no digitalitzable (criteri, intuïció, context) esdevé MÉS valuós
La combinació d'ambdós (professional sènior + IA) és el veritable avantatge

Per això, les empreses s'estan preguntant: com alliberem els nostres professionals més experimentats del coneixement rutinari perquè apliquin el seu criteri on realment importa?

En els pròxims anys (no m'atreveixo a dir quants), el coneixement acumulat deixarà de ser avantatge competitiu sostenible. No perquè el coneixement deixi d'importar, sinó perquè deixa de ser escàs. Quan tothom té accés a coneixement expert digitalitzat, l'avantatge es desplaça cap a una altra banda.

"Quan tots tenen accés a coneixement expert digitalitzat, l'avantatge es desplaça cap a una altra banda"

Imagina dues empreses competidores. Ambdues facturen 50 milions d'euros, ambdues tenen equips brillants, ambdues inverteixen en IA.

Empresa A forma la seva gent en eines, compra llicències, espera millores de productivitat del 15%. Continua fent el mateix, només que una mica millor.

Empresa B, en canvi, mapeja el seu coneixement crític, identifica on és el veritable valor, redissenya processos complets assumint que el coneixement expert és abundant, i es pregunta: «Quin negoci construiríem si comencéssim avui des de zero?»

En 24 mesos, aquestes empreses ja no competiran en el mateix mercat.

"Les empreses que guanyin no seran les que millor usin la IA, sinó les que primer comprenguin que el coneixement ha deixat de ser l'actiu escàs"

No som davant d'una millora incremental de productivitat. Som davant d'un canvi de paradigma econòmic similar a la Revolució Industrial o l'arribada d'Internet. La diferència és que està ocorrent en mesos, no en dècades.

Les empreses que guanyin no seran les que millor usin la IA, sinó les que primer comprenguin que el coneixement ha deixat de ser l'actiu escàs. I quan entens això, tota la resta ha de canviar: com contractes, com estructures equips, què vens, a qui el vens i per què haurien de comprar-t'ho a tu.

La pregunta no és si la teva empresa adoptarà la IA. La pregunta és: ¿reconeixeràs el canvi de joc abans que els teus competidors ho facin?

L'amenaça més greu no és la tecnologia, és seguir jugant a un joc que ja no existeix.