La Janet se’n va contenta, mira que 'guai'!

23 de Desembre de 2025

Llegeixo a Betevé (el web de la televisió del règim a Barcelona) que la regidora de Barcelona en Comú plega de l’Ajuntament. La notícia no hauria tingut, per mi, més transcendència si no fos perquè venia encapçalada per la frase “ha estat divertit, he sigut feliç”.

Tampoc jo en parlaria aquí, un diari econòmic, si no fos que aquesta regidora va dir en el seu dia que arran de la covid s’havia d’impedir la reactivació de la indústria automobilística catalana, com ara la Seat, i que els seus treballadors havien de traslladar-se a sectors “més nets”. Aquest rampell d’intel·ligència i responsabilitat va portar a fer que molts demanessin la seva dimissió. Fins i tot el senyor Camil Ros (el secretari de la UGT a Catalunya) va dir que declaracions com les de la regidora en qüestió destrueixen llocs de treball. Tot seguit demanava la reactivació de la Nissan.

Porto el tema a aquest fòrum perquè la manera de fer de la Janet és simptomàtica de la nostra classe política. Vull dir que no només practiquen la frivolitat, sinó que, a sobre, te la refreguen per la cara.

Comencem per passar comptes. Allò que els anglosaxons descriuen com accountability. La Janet va arribar a l’ajuntament de la mà d’Iniciativa. Aquell partit que, a cop de bicicleta, va reeixir a fer-nos oblidar que els seus padrins ideològics eren aquells que de demòcrates en tenien poc.

"Cadascú tira cap on pot. La Janet, cap a la felicitat. Com no s’ha de ser feliç si no has de donar explicacions?"

Bé, cadascú tira cap on pot. La Janet, cap a la felicitat. Com no s’ha de ser feliç si no has de donar explicacions? El leitmotiv de la Janet i la seva padrina Ada Colau fou la manca d’habitatge. Activistes radicals en la lluita -almenys de façana- per l’habitatge digne. És clar que això era fa més de deu anys. I tots sabem que, avui, el tema de l’habitatge està molt millor. No és així, Janet?

Aquest simulacre de dimissió continua amb la tradició -destapada ja fa anys a l’Ajuntament de Barcelona- que consisteix a plegar a mitjan mandat per donar la possibilitat que el teu successor es pugui promocionar al càrrec. És a dir, em presento a les eleccions sabent que, a meitat, plegaré. Un gran respecte per a l’elector al qual no es deuen els polítics actuals. Si l’amo fos el contribuent en lloc del partit, la cosa seria diferent. Però no hi ha res com formar part d’una elit que treballa activament per destrossar una democràcia en què mai ha cregut. Però què importarà tot això si, al capdavall, la Janet se’n va feliç?

"Els diners no donen la felicitat, llevat que siguin els dels altres -els dels treballadors de la Seat inclosos-"

Esclar que una de les característiques d’aquesta elit catalana -que a França van anomenar fa anys com gauche caviar i que aquí és de porró i amb galtes- consisteix a fer salts sempre amb xarxa. I de la mateixa manera que no s’enfronta mai amb l’electorat perquè les llistes del partit -i el cos del PSOE sobre el qual parasitar- els protegeix, tampoc ha de patir pel salari. Ara la Janet se’n va a Metropoli. Una canongia internacionalista de funcionaris polítics que es dedica -estan asseguts?- a exportar l’experiència barcelonina. És que no els queda una mica de caritat a aquesta gent? Bé. Després aquesta mateixa elit ens distreu amb preguntes del tipus “perquè gires la vista a l’extrema dreta o partits que critiquen els partits existents?”.

Totes aquestes cabòries poc importen. El partit de la Janet ja fa anys demanava que al nou Estatut s’inclogués el dret a ser feliç. Sí senyor! La utopia per sobre de tot. Els diners no donen la felicitat, llevat que siguin els dels altres -els dels treballadors de la Seat inclosos-. Per això, la Janet se’n va feliç.