La mala educació

Els joves francesos han sortit al carrer perquè creuen que reben una mala educació. Instituts sense professors, edificis que cauen a trossos i Parcoursup, la plataforma que decideix qui entra a la universitat i on. Demanen una educació pública de qualitat, que, juntament amb la sanitat universal, és un dels pilars de l'estat del benestar. Hi podríem afegir el dret a l'habitatge, que les constitucions garanteixen sense dir-ne el preu.

Ho podrem tot

A la protesta s'hi ha anat sumant tothom que creu que rep un mal servei més enllà de l'educatiu. Els jubilats que amb la pensió no arriben a final de mes. Els prejubilats, que veuen com viuen els d'abans. Els pre-prejubilats, que ja veuen que ells no es jubilaran als 62 (sí, amics, a França la gent es jubila als 62 anys i nou mesos). I els assalariats, que des dels anys vuitanta veuen com la part del pastís que va als sous s'ha encongit i no s'ha recuperat. I les armilles grogues, expertes en macronisme des del 2018.

Una cosa porta a l'altra i un dia, sense saber ben bé com, els de Llemotges es desperten sense Hôtel de Ville. Deu ser allò de Vicent Andrés Estellés: «Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot», multiplicat per la grandeur.

"Que alguns facin ús il·legítim de les xarxes socials físiques és tan vell com anar a peu. El que és més nou és l'ús il·legítim de les xarxes digitals"

Què ha passat? La protesta és legítima. Hi ha hagut infiltrats, violents, casseurs? Sí, i l'alcalde de Llemotges diu que els que van cremar l'ajuntament no venien de la manifestació. Però això no la deslegitima. Que alguns facin ús il·legítim de les xarxes socials físiques (una manifestació n'és una) és tan vell com anar a peu. El que és més nou és l'ús il·legítim de les xarxes digitals, i no parlo precisament dels manifestants, sinó dels seus propietaris.

La culpa és de l'algorisme

La culpa és de l'algorisme? Sempre. No em malinterpreteu: un algorisme no és més que una recepta, uns passos en ordre que, si els seguiu, us porten a un resultat. La recepta no té cap opinió sobre el plat; qui escull una recepta o una altra, en tria els ingredients i hi posa el preu, sí. Als algorismes recomanadors de les xarxes, a més, la recepta no l'escriu ningú pas a pas. La màquina l'aprèn sola a partir d'un objectiu que sí que fixa el «restaurador», com ara que us quedeu mirant la pantalla tanta estona com sigui possible. «Con la IA hemos dado, Sancho».

La intersecció

L'algorisme i els manifestants tenen un objectiu comú: que el màxim de gent vegi el que pengen a les xarxes. I prou. Aquí s'acaben les coincidències. Els manifestants volen que ho vegi molta gent per mobilitzar-la i sumar-la a la causa. Les empreses propietàries de les xarxes no tenen més causa que el compte de resultats. No m'imagino turbocapitalistes xenòfobs com l'infame Musk, el gran germà Zuckerberg o Hulk Bezos fent costat a les armilles grogues per convicció. En canvi, sí que en recullen els beneficis, igual que els van recollir de les revoltes del Nepal, d'Indonèsia, de Madagascar o del Marroc, on els joves cridaven que molt bé els estadis, però que on eren els hospitals.

Si vols saber-ne més

 

   

Ariadna Font: "La IA ha de millorar la vida de tothom, no la de quatre rics tocats de l’ala"

Si no ho puc penjar, no hi vaig

Aquests dies, per la tele i per les xarxes, hem vist molts selfies amb les flames i la policia al darrere, i molts directes. A Lió n'hi va haver que es van filmar emprovant-se el botí a casa, i el primer ministre, Sébastien Lecornu, constatava que molts saquejadors anaven a cara descoberta. El senador socialista Mickaël Vallet ho va resumir amb una tesi de psicologia: si no et filmes, no val la pena.

El psicòleg i Nobel d'economia Daniel Kahneman proposava un exercici. Imagineu que al final de les vacances us esborraran totes les fotos i us faran prendre una poció que us en farà oblidar tots els records. Triaríeu les mateixes vacances? Per Kahneman, qui pren la decisió és el jo que recorda, no pas el que viu les vacances (quan vau passar per Santorini feia una calor infernal i no s'hi cabia de creueristes; ara, quin selfie a Instagram!). Als carrers de França passa una cosa similar: molts no s'haurien mogut del sofà si no haguessin pogut fer el directe del foc o de la barricada. El jo que recorda s'ha convertit en el jo que publica, i qui recorda és l'audiència. I també la policia, que no és tonta: el selfie és el trofeu a la xarxa i la prova al tribunal. El govern francès ha posat 200 investigadors a pentinar les xarxes per trobar material digital incriminatori.

"El jo que recorda s'ha convertit en el jo que publica, i qui recorda és l'audiència. I també la policia, que no és tonta: el selfie és el trofeu a la xarxa i la prova al tribunal"

Rage bait

La paraula de l'any 2025 del diccionari d'Oxford va ser rage bait: contingut fet expressament per encendre la indignació. Convertir l'enrabiada i l'odi en clics, ergo en calé. És una roda que es retroalimenta: com més gent s'enrabia, més se'n parla, i com més se'n parla, més gent s'enrabia. I quan l'algorisme en detecta el patró, que és una cosa que la IA fa molt bé, n'amplifica el missatge fins a l'avorriment. No és cap teoria de la conspiració. Segons documents interns de Facebook, a partir del 2017 la xarxa, a l'hora de decidir què us ensenyava primer, donava cinc punts a cada reacció amb emoji, la cara enfadada inclosa, i només un a cada m'agrada. Les reaccions retenien més la gent.

Un vídeo de manifestants saquejant la botiga de Louis Vuitton de Bordeus, davant de l'audiència adequada (els votants de Le Pen, se m'acut), és una mina. Afegiu-hi una Pantera Rosa plantant cara als gendarmes, feta amb IA a partir d'unes fotos de Kenya, i ja ho tenim. I també funciona en el sentit contrari: la càrrega policial filmada des de dins de la manifestació és or per als manifestants.

La mala educació

A la base de tot hi ha la mala educació que han rebut els joves francesos. I com que crec que els joves manifestants tenen tota la raó del món, em crec que han rebut una mala educació. Bo i dolent, emperò, sempre són relatius a alguna cosa. A la generació dels seus pares? Als cosinets belgues? Als cosinets alemanys, més llunyans? Als catalans?

En tot cas, hi ha una cosa que la diferencia de l'educació dels seus pares, és a dir, de la meva. Tant si la nostra va ser bona com dolenta, el buit educatiu, informatiu o de valors que ens hi pogués quedar no el va omplir un mòbil. Potser un Mortadelo y Filemón, un Spider-Man o un Tintín, però no un aparell interactiu amb un exèrcit d'enginyers, psicòlegs i economistes a l'altra banda. I mireu que la nostra educació va ser dolenta, eh: el meu llibre de llengua de 2n de bàsica deia literalment: «El idioma de España es el castellano, con sus tres dialectos vascuence, gallego y catalán». Us podria situar el mapa a la pàgina.

"La informació, i per extensió la formació, té horror al buit"

No demonitzo el mòbil, si us plau; demonitzo el model extractiu que hi ha darrere de la majoria d'aplicacions socials que fan servir els nostres joves com a gallina dels ous d'or. I no poso la meva generació per sobre de cap altra: segur que, amb mòbils i xarxes, nosaltres hauríem sortit igual de maleducats, si no més.

El que dic és que la informació, i per extensió la formació, té horror al buit. Si algú no fa la seva feina, en aquest cas l'educació pública, algú altre la fa en el seu lloc. En temps dels nostres padrins, quan no hi havia educació pública per a tothom, aquest espai l'ocupava l'Església, i el pitjor (o el millor, segons com) que et podia passar era que el fill se't fes capellà (això sí, sabria llatí i de lletra). Ara, amb la religió de la IA, les noves esglésies són a Silicon Valley, i són elles les que fan l'educació quan els poders públics hi renuncien: la mala educació.