No hem après res

El titular

El govern espanyol finançarà amb 10.000 milions la compra del primer habitatge.

La notícia

Per poc que seguiu la premsa -econòmica o generalista, en paper i/o a través de les pantalles- haureu llegit que el gobierno preveu destinar 10.000 milions d'euros a l’habitatge. Préstecs fins a un màxim de 50.000 euros a interès zero. Ara que l’habitatge no només és el principal problema de la ciutadania, sinó que passa a ser el detonant d’unes eleccions generals, res millor que llançar propostes contundents.

El llibre

Aquest estiu he llegit el llibre Pensar en sistemas de la científica Donella Meadows, tot un clàssic i un manual de referència en la matèria. Si m’obliguessin a resumir-lo en una frase diria que és un assaig que es demostra de manera ben fonamentada que incidir en un sistema altera indefectiblement el complex entramat d’elements, actors i paràmetres que el defineixen. No cal dir que us en recomano vivament la lectura (ja veieu que les meves lectures són força eclèctiques: fa unes setmanes us parlava Jules Renard i avui em decanto per aquest assaig que conjuga matemàtiques i sociologia).

Si vols saber-ne més

 

   

Ramon Oliver-Llogar és llençar els calés?

El precedent

Han passat ja sis anys de la covid. Tots tenim molt present el que la pandèmia va suposar en l’àmbit social: por, incertesa, confinament, restriccions, mascaretes i l’eclosió definitiva de les plataformes de videoconferència. Però fem memòria, també, del fet més rellevant d’aquest episodi sanitari a escala econòmica: la impressió desmesurada de diners per part dels governs. En aquell moment tots vam donar per bona la mesura, ja que ens va ajudar a parar el cop.

Ara bé, com s’argumenta en el llibre esmentat, alterar un sistema (l’econòmic) modificant-ne de manera considerable la seva dinàmica (injecció de quantitats ingents de diners) he de comportar un reajustament dels seus paràmetres. En aquell cas, el reajustament el tenim tots ben present: una inflació que es va enfilar de manera descontrolada (per si ho havíeu oblidat, us recordaré que vam arribar a valors de l’IPC de doble dígit, amb un pic del 10,8% el juliol del 2022).

"Si tenim deu pastissos i 300 euros disponibles per comprar-los, cada pastís val 30 euros; si de cop i volta els compradors passen a tenir 400 euros, però els pastissos continuen sent deu, cada pastís valdrà 40"

L’explicació simple –no en farem d’aquest article un “paper” (pronuncieu-ho en anglès), bàsicament perquè no soc la persona adequada–, és que un cop restablerta una certa normalitat, en tenir els mateixos béns i serveis en circulació, però molts més diners disponibles, tot va pujar de preu. Si tenim deu pastissos i 300 euros disponibles per comprar-los, cada pastís val 30 euros; si de cop i volta els compradors passen a tenir 400 euros, però els pastissos continuen sent deu, cada pastís valdrà 40 euros.

El que passarà

Què suposarà la injecció de 10.000 milions d'euros al sistema de l’habitatge? Recordem abans de respondre quins són els aspectes més evidents que descriuen el sistema: oferta global insuficient (no hi ha pisos, ni de lloguer ni de compra), panorama agreujant-se (el creixement d’oferta via nova construcció és inferior al creixement de la població), preus enfilant-se (l’alta demanda empeny els preus cada cop més amunt), tipus d’interès a també pujant (i, de retruc, les hipoteques), reducció accelerada de l’oferta de lloguer (les constants normatives espanten propietaris, petits i grans), etc.

Ara que hem fet la foto, i recordant el precedent de la covid, la resposta sobre què passar amb els 10.000 milions per fomentar la compra d’habitatge és fàcil d’endevinar:

• Alça de preus: mentre no augmenti significativament l’oferta, els 10.000 milions només serviran perquè apugi el preu dels pisos existents i aquests absorbeixin aquesta partida (recordeu que va passar amb l’IPC després de la covid en haver-hi més diners en circulació).
• Reducció (encara més) dels pisos de lloguer: la incertesa constant del marc normatiu i l’expectativa d’un preu de venda més atractiu faran que els propietaris de pisos de lloguer que encara no havien fet el pas, es decideixin per fer caixa.
• I les hipoteques? Com deia, l’alça de tipus està augmentant el cost de les hipoteques. Així doncs, no tots els 10.000 milions d'euros se’ls enduran els propietaris que venguin. La banca també traurà partit de tot plegat.
• Dit d’una altra manera, propietaris i bancs seran els grans beneficiats d’aquesta descomunal partida. Si ja eren dos col·lectius en el punt de mira, amb aquesta previsió que faig ja cal que es calcin. No hi ha prou campanyes de social washing per contrarestar el que els arribarà.
• El col·lectiu de gent vulnerable serà el més perjudicat. Hi ha gent que no té prou recursos per comprar un pis i, malauradament, tampoc per accedir a les ajudes. La reducció dels pisos de lloguer els farà més difícil encara trobar un sostre.

En resum, com diu el títol de l’article, no hem après res.

La conclusió

Tot i les bones intencions que es desprenen de titular, la mesura no tindrà els efectes desitjats. Més aviat al contrari: enquistarà el problema i agreujarà el malestar social. Si el gobierno vol invertir 10.000 milions, que els destini a mesures que millorin l’oferta d’habitatge. Com per exemple, reduint de manera dràstica de terminis en tràmits administratius.

"Si el 'gobierno' vol invertir 10.000 milions, que els destini a mesures que millorin l’oferta d’habitatge"

Com per exemple, endegant iniciatives publicoprivades (és evident que cal capital privat, els recursos públics són limitats). Com per exemple, revertint polítiques que desincentiven el lloguer (quin propietari estarà en disposició de llogar un pis davant l’amenaça d’un lloguer indefinit!?). Com per exemple, millorant el transposat públic per descongestionar les grans urbs.

L’opinió

Fins ara he intentat fer una exposició objectiva del tema, He mirat de ser transparent i exposar amb rigor tot el que entenc que passarà. Accepto, no podria ser d’altra manera, que algú de vosaltres pugui rebatre’m –totalment o parcialment- l’escrit. Estaré encantat de tenir una conversa serena per analitzar la situació amb aquell que m’ho demani (no us costarà gaire trobar-me si en teniu ganes).

Ara, l’opinió. Ja cansen tants titulars de cara a la galeria. I qui diu de cara a la galeria diu de cara a l’electorat. Mirant enrere tots recordem un munt de missatges destinats a millorar la situació (50.000 pisos en una legislatura, topalls al lloguer, impossibilitat de compra especulativa, augments d’ITP als grans tenidors, etc.), però la realitat és tossuda: cada vegada el problema de l’habitatge és més greu.

No pot ser que, amb tants assessors i tantes ments pensants a la vora dels que ens governen (siguin del color que sigui, aquí o allà), no puguin preveure les conseqüències del que diuen i del que fan. Arribes a la conclusió que potser ja els està bé tenir un problema per resoldre. En aquest aspecte, tampoc no hem après res.