No sabem si la IA és femenina, però ho sembla

Fa no tants anys, a algunes dones, certs atributs associats al que és femení en el lideratge ens pesaven més del que ens ajudaven. Recordo que un cap em va dir una vegada, amb aparent voluntat d'aconsellar-me, que jo tenia massa intel·ligència emocional. No ho va dir com un elogi. Ho va dir com qui assenyala un excés, una debilitat o una falta de duresa. Durant molt de temps, en massa empreses, escoltar-ne massa, llegir bé el context, modular el to o cuidar la relació no cotitzava com una forma sofisticada d'intel·ligència executiva, sinó com una habilitat menor.

Potser per això resulta tan revelador el moment que vivim. No perquè la intel·ligència artificial generativa vingui a donar la raó a ningú, sinó perquè està alterant, gairebé sense proposar-s'ho, la jerarquia de qualitats que durant anys va organitzar el prestigi dins de l'empresa. Durant dècades, el món corporatiu ha venerat una idea d'intel·ligència construïda al voltant de la resposta ràpida, l'afirmació rotunda, la distància emocional i una certa litúrgia de l'ego. I, tanmateix, la IA generativa que avui enlluerna les organitzacions no ho fa sobretot per imposar-se, sinó per conversar; no per exhibir autoritat, sinó per traduir, reformular, acompanyar i adaptar-se al to de l'altre. No sent, no comprèn, no cuida. Però sap semblar-ho.

Si vols saber-ne més

 

   

Mireia Garcia Roca-La IA, el nou àrbitre del coneixement i l'avantatge competitiu

La pregunta rellevant, aleshores, no és si la IA generativa té gènere, sinó per què ens resulta tan fàcil associar-la a atributs que durant anys hem classificat com a clàssicament femenins: el llenguatge, l'escolta, l'empatia aparent, la disposició a ajudar, l'absència d'afany de protagonisme. Res d'això és exclusiu de les dones, per descomptat. Però gairebé tot això ha estat històricament col·locat, en la nostra imaginació social i també en moltes cultures empresarials, del costat d'allò que és femení. I ara resulta que la tecnologia més sofisticada de la nostra era crea valor precisament aquí, en aquest territori que tants executius van considerar secundari davant les habilitats suposadament serioses: decidir, manar, controlar, imposar.

Convé introduir un matís important. Seria ingenu confondre aquesta observació amb una celebració. La mateixa IA generativa que sembla encarnar algunes virtuts que històricament hem associat al que és femení també arrossega biaixos molt poc sofisticats. El 2024, la Unesco va advertir que els grans models de llenguatge reprodueixen estereotips de gènere regressius. La IA no només conversa amb amabilitat, també pot retornar al present idees antigues sobre qui cuida, qui decideix, qui obeeix i qui lidera. La tecnologia no arriba neta al món. Arriba carregada dels prejudicis dels qui l'entrenen, la dissenyen, la comercialitzen i l'adopten.

"La IA generativa ha introduït una altra lògica: guanya importància la qualitat de la pregunta, la claredat de la conversa, la capacitat de contextualitzar, sintetitzar, traduir i acompanyar processos de decisió"

Tot i això, la lliçó empresarial segueix dempeus. En l'economia de la intel·ligència artificial, el valor ja no es concentra només en qui sap més, sinó en qui sap interactuar millor. Durant anys, bona part del prestigi executiu es va construir sobre l'autoritat de la resposta. La IA generativa ha introduït una altra lògica: guanya importància la qualitat de la pregunta, la claredat de la conversa, la capacitat de contextualitzar, sintetitzar, traduir i acompanyar processos de decisió. No és casual que, en paral·lel, guanyi centralitat un tipus de lideratge menys obsessionat amb demostrar superioritat i més orientat a crear les condicions perquè altres pensin millor.

Moltes companyies invertiran milions en copilots, automatització, analítica i nous fluxos de treball. Però si continuen premiant l'executiu que monopolitza la paraula, castiga l'error, confon autoritat amb rigidesa i no sap escoltar, hauran comprat tecnologia del futur per a empeltar-la en una cultura del passat.

No és una intuïció tova ni una concessió retòrica. El mateix World Economic Forum ha assenyalat que, a mesura que avança la transformació tecnològica, guanyen pes competències com el pensament analític, la resiliència, la flexibilitat, el lideratge i la influència social, la motivació, l'autoconsciència, l'empatia i l'escolta activa. És a dir, moltes de les anomenades soft skills deixen de ser perifèriques per a convertir-se en infraestructura competitiva. Com més capaces siguin les màquines d'automatitzar tasques, més valor tindran les capacitats humanes que permeten interpretar, coordinar, generar confiança i mobilitzar altres.

"Com més capaces siguin les màquines d'automatitzar tasques, més valor tindran les capacitats humanes que permeten interpretar, coordinar, generar confiança i mobilitzar els altres"

Potser per això aquesta sigui també una conversa sobre dones, encara que no en el sentit més obvi. No perquè les dones siguin naturalment més empàtiques o millors per liderar. Aquest essencialisme seria pobre i injust. Però sí perquè el repertori de qualitats que durant molt de temps es va codificar com a femení (escolta, cooperació, tacte, adaptació, atenció a l'altre, construcció de confiança) està deixant de ser perifèric per convertir-se en central. I quan això passa, l'empresa no només revalora unes capacitats. També es veu obligada a revisar els criteris amb què ha distribuït estatus, autoritat i legitimitat durant dècades.

Potser aquí hi ha la veritable ironia d'aquesta època. L'eina més avançada de la nostra era no impressiona per aixecar la veu, sinó per modular-la; no per exhibir ego, sinó per mancar-ne; no per imposar-se, sinó per resultar útil. Això no significa que el futur pertanyi a lideratges complaents. Escoltar no és cedir. Empatitzar no és renunciar a exigir. Cooperar no és diluir la responsabilitat. Significa, més aviat, que el lideratge que ve serà més difícil, perquè obligarà a combinar criteri, ambició i humanitat en proporcions noves.

Si vols saber-ne més

 

   

Mireia Garcia Roca-Què passa si no vull utilitzar la intel·ligència artificial?

Per això, la pregunta de fons no és si la IA generativa és dona. La pregunta és què diu de nosaltres que la tecnologia més decisiva d'aquest segle sembli brillar justament en el territori que durant tant de temps releguem al marge del prestigi empresarial. Potser la resposta és incòmoda: feia anys que confoníem duresa amb excel·lència, brillantor amb jerarquia i comandament amb lideratge. Avui, en plena era de la IA generativa, caldria preguntar-se si allò que a algunes dones se'ns retreia (massa intel·ligència emocional, massa sensibilitat al context, massa atenció al que passava entre les persones) no era, en realitat, una forma anticipada d'avantatge.

No sabem si la IA generativa és dona, però ho sembla. I aquesta aparença, més que parlar-nos de la màquina, ens obliga a reconsiderar què entenem per intel·ligència i quin nou lideratge necessita l'empresa.