No tot són males notícies
09
de Març
de
2026
Si mirem el català al carrer, les notícies no són especialment bones. Si el mirem a internet, en canvi, el futur és sorprenentment optimista.
Vivim un país estrany, on reclamar que algú et parli en la teva llengua, a casa teva es converteix en militància i política. A les escoles, el model lingüístic està sent constantment qüestionat. Als hospitals, cada cop més pacients reclamen el dret a ser atesos, parir, o morir en català a Catalunya. Al comerç, i al sector serveis, el català sovint desapareix del primer contacte amb el client, i segons notícies recents, només aproximadament una de cada quatre ofertes de feina a Catalunya exigeix o demana el coneixement del català, precisament en un sector on la llengua hauria de ser un element bàsic d’atenció. No ho sé… si no hem de parlar català a Catalunya ja em direu on l’hem de parlar.
El missatge implícit és preocupant: el català es percep cada vegada menys com una infraestructura professional i social, i més com una imposició estructural i arcaica.
Però tenim bones notícies: hi ha un àmbit on la tendència és just la contrària.
Si vols saber-ne més
Fa unes setmanes vaig assistir a la celebració d’Accent Obert (la iniciativa de l’antiga Fundació .cat orientada a reforçar la llengua en l’entorn digital). El mestre de cerimònia, el còmic i presentador Òscar Dalmau, explicava que internet no és un lloc, però és un espai. I és dels pocs on tenim bones notícies.
El balanç era clarament positiu: creixen els creadors de contingut en català, augmenta la presència de la llengua a les plataformes i, cada cop més, apareixen projectes tecnològics que la incorporen des de l’inici de manera natural. Una cosa que potser feia uns anys hagués estat excepcional, sembla que la tendència digital amb el català és la normalització del que ja fa anys que hauria de ser la norma.
Tot això no és fruit de la sort. Els catalans som una colla de tecno-motivats i portem una llarga tradició d’activisme tecnològic. La Viquipèdia en català és una de les edicions més actives del món en relació amb el nombre de parlants. Softcatalà fa dècades que localitza programari i recursos digitals amb una combinació poc habitual de rigor professional i voluntariat expert. I iniciatives més recents, com el Projecte Ce Trencada, treballen per adaptar videojocs i continguts interactius amb criteris culturals i lingüístics de qualitat.
"Els catalans som una colla de tecno-motivats i portem una llarga tradició d’activisme tecnològic (...) quan el mercat no arriba, la comunitat construeix"
Són quatre iniciatives complementàries i totalment indispensables per entendre on som ara. Però n’hi ha més, per sort.
Ja us ho dic jo: en el millor dels sentits, som una colla de tecno-motivats i quan el mercat no arriba, la comunitat construeix.
En aquest context s’entén millor una de les notícies d’aquesta setmana al sector del videojoc: Carlos Coronado ha doblat al català el seu nou títol, Together: Moon Escape.
No és el primer videojoc en català (el primer va ser Guillem de Berguedà, creat per Joan Argemí fa quaranta anys) i tampoc estem parlant d’un gran AAA. Together: Moon Escape és una experiència narrativa íntima, centrada en la relació amb L.U.N.A., humanitzada amb el doblatge professional en català de Patricia Arcos. El joc no depèn de l’espectacle, sinó del to, del ritme i de la proximitat emocional. I aquí la localització és vital: hi ha humor escatològic i referències locals. Un disseny narratiu coherent amb el públic espavilat i sensible dels videojocs.
"La barrera tècnica per incorporar llengües minoritzades ja no és una excusa per ningú"
Haig de dir, a favor de Carlos Coronado, que sempre ha treballat a l’avantguarda tecnològica: des dels primers experiments en realitat virtual fins a projectes híbrids entre tecnologia i cultura. I en un moment en què les eines d’IA redueixen dràsticament els costos de traducció, síntesi de veu i iteració. La barrera tècnica per incorporar llengües minoritzades ja no és una excusa per ningú.
La tecnologia facilita el procés, però l’última milla continua sent humana: el matís, el ritme, la broma que funciona, la decisió cultural. Tota la gent de la Viquipèdia, Accent Obert, Softcatalà, Projecte Ce Trencada… i fins a les persones que tenen configurats els seus mòbils i ordinadors en català, són els militars d’una lluita compartida.
El contrast és rellevant. Mentre el català perd terreny en espais físics, el món digital l’està incorporant amb naturalitat i ambició. Potser perquè internet no entén de complexos sociolingüístics: entén de comunitats de contingut i de valor.
"La llengua no hauria de ser una batalla ideològica ni un gest de militància. És un dret i un deure col·lectiu"
La llengua és cultura i infraestructura. És cultura perquè construeix imaginari en els principals productes del segle XXI: videojocs, plataformes, vídeos de TikTok, o assistents digitals. Però és també infraestructura perquè determina qui pot accedir, participar i competir en l’economia digital en igualtat de condicions.
La llengua no hauria de ser una batalla ideològica ni un gest de militància. És un dret i un deure col·lectiu.
Si el 1985 ja es podien fer videojocs en català amb recursos limitadíssims, i avui disposem d’eines tecnològiques infinitament més potents, potser la pregunta no és si es pot fer.
Ara bé, abans d’acabar vull deixar una pregunta sobre la taula: si el català està trobant el seu futur al món digital, què està fallant fora d’ell?