Dean & Director General d’EADA Business School

On és la teva Galera?

22 de Novembre de 2026
Jordi Díaz, 'dean' i director general d’Eada Business School | Cedida

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

Ningú vol comprar una bossa de ciment. El que vol és construir una casa, una carretera o fins i tot una catedral. Aquesta reflexió, utilitzada per Cemex, un dels fabricants de ciment més grans del món, tanca una de les claus de la innovació. Amb massa freqüència, les organitzacions ens enamorem dels nostres productes, els nostres serveis o les nostres tecnologies i oblidem la raó per la qual els nostres clients els necessiten.

 

La innovació comença quan deixem de preguntar-nos què més podem vendre i comencem a preguntar-nos quin progrés volen aconseguir les persones amb allò que els oferim.

És l'essència del concepte Jobs to Be Done: els nostres clients no busquen simplement productes o serveis, sinó avançar cap a una situació millor. El producte és el mitjà, no el fi. Però entendre aquest progrés és només una part del desafiament. L'altra, especialment complexa per a les organitzacions consolidades, consisteix a trobar la capacitat necessària per a fer-ho possible.

 

I per explicar-ho, m'agradaria compartir una història extraordinària que tenim molt a prop, a Barcelona.

"La innovació comença quan deixem de preguntar-nos què més podem vendre i comencem a preguntar-nos quin progrés volen aconseguir les persones amb allò que els oferim"

Construir l'impossible

La Sagrada Família està en construcció des del 1882. Més de 140 anys d'història, generacions d'arquitectes, enginyers i artesans, i un dels projectes arquitectònics més ambiciosos del món.

Construir-la ja seria un desafiament extraordinari en qualsevol circumstància. Però fer-ho al centre de Barcelona, amb limitacions d'espai, treballant a grans altures, depenent de les condicions meteorològiques i convivint amb milions de visitants, converteix el projecte en una cosa aparentment impossible.

Durant molt de temps, bona part de la construcció s'havia de realitzar al mateix temple. Una feina minuciosa, complexa i condicionada per les circumstàncies de l'entorn.

Fins que algú es va plantejar una pregunta diferent. I si el problema no fos el que estàvem construint, sinó com ho estàvem construint? I si deixéssim de construir la catedral dins de la mateixa catedral?

La resposta es troba a Galera, al municipi de Gaià, fora de Barcelona. Allà, en un taller especialitzat, es prefabriquen grans elements de les torres que posteriorment es transporten i s'acoblen a la basílica.

Gràcies a la combinació de modelització digital, enginyeria, prefabricació i noves tècniques constructives, una part significativa de la feina es fa ara a nivell del terra, en un entorn controlat, sense vent, sense visitants i amb unes condicions molt més favorables. El procés arriba a ser tan precís que les torres es munten primer a Galera per comprovar l'encaix dels seus elements i després s'acoblen definitivament a la Sagrada Família. Aquest canvi ha contribuït a accelerar significativament la construcció de les torres centrals.

El que és veritablement fascinant d'aquesta història és que ningú va renunciar a la visió de Gaudí. Ningú va proposar construir una cosa menys ambiciosa ni reduir els estàndards de qualitat.

La visió continuava sent la mateixa. El que va canviar radicalment va ser la manera de fer-la realitat. I aquí apareix una pregunta que qualsevol directiu hauria de fer-se: on és la nostra Galera?

L'enemic invisible de les organitzacions

Pensem per un moment en com funcionen moltes de les nostres organitzacions. 

Informes que elaborem perquè sempre s'han elaborat. Reunions que continuem celebrant sense qüestionar-ne la utilitat. Processos que s'han anat complicant amb el pas dels anys. Decisions que necessiten travessar diferents departaments i nivells jeràrquics abans de convertir-se en accions.

Cadascun d'aquests elements pot semblar raonable per separat. Però la seva acumulació acaba convertint-se en una enorme barrera per a la velocitat i la capacitat de transformació.

Existeix un concepte especialment interessant per explicar aquest fenomen: organizational latency, o latència organitzativa, utilitzat per Paul Cheek, del MIT. La latència organitzativa és el temps que transcorre entre el moment en què algú vol fer alguna cosa i el moment en què l'organització està en condicions d'actuar. I no tota aquesta latència és negativa.

"La latència organitzativa és el temps que transcorre entre el moment en què algú vol fer alguna cosa i el moment en què l'organització està en condicions d'actuar"

Alguns controls existeixen per bones raons: garantir la qualitat, gestionar riscos, protegir les persones o assegurar decisions responsables. Especialment quan les seves conseqüències són importants o difícils de revertir.

Però hi ha una altra latència que ningú ha dissenyat conscientment. Simplement ha anat apareixent. Una autorització addicional. Un informe que algú va sol·licitar fa anys. Una reunió de seguiment que mai es va eliminar. Un procediment que es manté encara que les circumstàncies que el justificaven hagin desaparegut.

I aquí proposo un exercici molt senzill: pensem en l'última bona idea que algú del nostre equip va voler posar en marxa. Comptem quants dies van transcórrer des que es va proposar fins que va poder executar-se. Ara comptem quantes persones van haver de dir sí. Quants d'aquests sí eren realment necessaris? I quants simplement hi eren perquè sempre hi havien estat?

Cada sí innecessari representa temps que perdem, decisions que endarrerim i capacitat d'iniciativa que limitem. Eliminar aquesta latència, per tant, no només permet avançar més ràpidament, sinó que genera una cosa que moltes organitzacions persegueixen sense massa èxit: empoderament.

Perquè l'autonomia no s'aconsegueix únicament dient a les persones que confiem en elles. S'aconsegueix permetent-los prendre decisions, assumir responsabilitats i actuar sense haver de demanar permís contínuament.

Alliberar capacitat és una responsabilitat del lideratge

Les organitzacions consolidades tenim un avantatge extraordinari: experiència, recursos, coneixement, clients i capacitats que hem construït durant anys.

Però també tenim una dificultat estructural. Amb el temps, anem acumulant activitats, procediments i compromisos que competeixen per l'atenció i l'energia dels nostres equips.

I quan arriba una nova prioritat estratègica, la nostra reacció habitual consisteix a afegir-la a totes les anteriors. Volem innovar, incorporar intel·ligència artificial, millorar l'experiència del client, accelerar la transformació i desenvolupar noves oportunitats. Però, amb massa freqüència, pretenem fer-ho sense deixar de fer pràcticament res del que ja fèiem.

"Una de les principals responsabilitats del lideratge actual és alliberar capacitat"

El resultat és previsible: organitzacions cada vegada més ocupades, però no necessàriament més capaces de transformar-se. Per això, crec que una de les principals responsabilitats del lideratge actual és alliberar capacitat. I podem començar amb tres decisions molt concretes.

  • Deixar de fer. Identificar aquelles activitats que ja no aporten prou valor i tenir el coratge d'eliminar-les.
  • Simplificar. Qüestionar procediments que han esdevingut innecessàriament complexos i redissenyar-los des de les necessitats actuals.
  • Accelerar. Reduir els temps d'espera, les autoritzacions i les barreres que impedeixen convertir una bona idea en una acció.

La intel·ligència artificial pot ajudar-nos enormement en les tres. Pot automatitzar tasques repetitives, millorar la qualitat de les nostres decisions i fer possibles formes de treballar que fins fa poc resultaven impensables; tanmateix, convé no confondre el medi amb el propòsit, exactament igual que succeïa amb el ciment.

La pregunta no hauria de ser únicament com podem utilitzar la intel·ligència artificial. Hauria de ser què podríem fer possible si aconseguíssim eliminar part de la complexitat que hem construït al nostre voltant. I només després preguntar-nos com pot ajudar-nos la tecnologia a aconseguir-ho.

El temps que alliberem té un propòsit

Hi ha una última reflexió que considero especialment important.

Cada minut, cada hora i cada dia que aconseguim alliberar eliminant una tasca innecessària, simplificant un procés o accelerant una decisió ens retorna una cosa extraordinàriament valuosa: capacitat de triar on concentrem la nostra energia.

I aquesta capacitat no hauria d'utilitzar-se simplement per omplir les nostres agendes amb noves activitats. Hauria de permetre'ns dedicar més atenció a allò que realment importa: comprendre millor els nostres clients, anticipar les seves necessitats, experimentar amb noves solucions i ajudar-los a aconseguir el progrés que estan buscant.

Perquè la veritable transformació no consisteix a fer el mateix en menys temps, sinó a aprofitar aquest temps per fer possible una cosa que abans no podíem aconseguir.

"La veritable transformació no consisteix a fer el mateix en menys temps, sinó a aprofitar aquest temps per fer possible una cosa que abans no podíem aconseguir"

I tampoc és una cosa que succeeixi exclusivament des de l'alta direcció. Les persones que millor coneixen on es perd temps, quins processos generen frustració o quines activitats podrien fer-se d'una altra manera són, precisament, els qui hi treballen cada dia. El paper del lideratge és crear les condicions perquè aquest coneixement pugui convertir-se en acció.

Tornem per un instant a la Sagrada Família. La seva gran innovació no va consistir a canviar el destí, sinó a trobar una manera radicalment diferent d'arribar-hi. Potser les nostres organitzacions necessiten exactament el mateix.

Abans d'aprovar la pròxima iniciativa, incorporar una nova tecnologia o demanar un esforç addicional als nostres equips, hauríem de fer-nos una pregunta molt més senzilla: on és la nostra Galera?

Perquè fer possible l'impossible no sempre requereix treballar més, disposar de més recursos o canviar la nostra ambició. A vegades, simplement requereix deixar de fer les coses com sempre les hem fet.

Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta  

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat  

 
Activar ara