Paraules esdrúixoles
01
d'Octubre
de
2025
Estic en una conferència acadèmica i tothom fa servir paraules esdrúixoles. Paraules llargues, molt sumptuoses, però que has de conèixer o costa seguir l’explicació. Sempre he estat a favor de fer servir paraules boniques i literàries, però en una conferència i, sobretot, quan parlem de problemes col·lectius, crec que ens fan un favor pèssim. Sobretot, si volem que aquelles persones que no coneixen les paraules, ni el debat acadèmic, participin de la nostra conversa i ens ajudin a enriquir la nostra conversa. Resiliència, dinàmiques cocreatives, coneixement situat, transversalitat, interseccionalitat, assertivitat, postcapitalisme, sinergies, interdependències, decolonització radical, alteritats, ecosemiòtica, multivocalitats, posthumanismes, injustícies epistèmiques i qualsevol combinació de més de dos d’aquests termes és comuna en trobades acadèmiques, però la majoria de la població no està familiaritzada amb aquests termes.
Les paraules esdrúixoles, especialment les que sonen elegants o intel·lectuals, generen distància. Distància perquè moltes persones no coneixen aquestes paraules o no formen part del seu vocabulari diari, i distància per la vergonya o sensació d’inferioritat que generen en aquells que, també involucrats en els problemes que transporten aquestes paraules, no poden usar ni tampoc prendre com pròpies. No senten comoditat en l’ús d’unes paraules que perceben com a superiors, perquè d’alguna manera el que aquestes paraules diuen és: ets un ignorant. I la ignorància no només és una qüestió d’educació, també de classe i de posició socioeconòmica.
Si vols saber-ne més
Encara que en les nostres societats sabem que els drets i els deures són relativament igualitaris entre tota la ciutadania, les possibilitats i oportunitats de les persones són diferents segons els seus condicionants personals, és a dir, edat, classe, color de pell, origen, barri, família, capacitats. El nostre domini del llenguatge també diu molt de qui som i quin és el nostre espai a la societat.
"Les paraules esdrúixoles, especialment les que sonen elegants o intel·lectuals, generen distància"
És clar, davant d’aquesta situació, que moltes que ja fa anys que coneixem, ens trobem en un debat: hem de fer servir paraules més senzilles per fer que tothom pugui participar, o hem de treballar per continuar fent que el debat sigui el més exacte i concret possible? Hem de continuar treballant perquè la imaginació intel·lectual creï noves paraules per referir-nos a la societat encara que això vulgui fer més petit l’intercanvi? Entre la quantitat i la qualitat, a qui hem de prioritzar? És possible fer alta ciència, altes humanitats, alta filosofia, amb paraules de carrer? No sóc la primera ni tampoc l'última que tindrà aquests debats i remordiments interns.
Tampoc crec que sigui un debat amb gaire solució; però crec que sí que ens permet, als que ens dediquem a aquest camp, prendre una decisió: decidir a qui ens dirigim, amb qui volem parlar. Decidir, des de la nostra obra, des del nostre ús del llenguatge i les paraules, amb qui volem parlar. Una decisió individual amb implicacions col·lectives, però que potser és la manera de fer que l’individu tingui la discreció necessària per decidir, com a mínim, amb qui vol construir, i si vol construir comunitat o aliances estratègiques sociotransversals.