De la polèmica declaració de María Pombo sobre la lectura

24 de Setembre de 2025

Fa uns dies que la influenciadora María Pombo remou les xarxes socials per un comentari sobre l’hàbit de la lectura. La famosa va dir que a ella no li agradava llegir, i que no a tothom li agrada llegir i no per això els lectors són millors que els altres. A més, va afegir que era un debat que s’havia de superar.

Moltes persones han aprofitat l’avinentesa per parlar sobre el tema, per exemple per explicar per què llegir no necessàriament et fa més intel·ligent, sinó que és què llegeixes i com ho entens. Altres han expressat obertament el seu sentiment en contra de la gent que llegeix molt, afirmant l’esnobisme i superioritat moral que algunes persones consideren posseir si duen a terme aquesta pràctica per sobre de la mitjana de la resta de mortals. Altres han confrontat directament a la influenciadora afirmant que aquest tipus d’opinions només contribueixen a un rebuig per al coneixement i pràctiques que, si bé no gaire alineades amb els ritmes d’Internet, són fonamentals per a la formació de les generacions futures.

La frase de Pombo em va recordar a un pòster que hi havia a la biblioteca municipal a la qual solíem anar amb la meva mare a les tardes: “Si no llegeixes, no passa res. Si llegeixes, passa molt”. Aquesta frase, una mica massa esloganiana pel meu gust, mostra clarament una de les tres reflexions que m’agradaria destacar en aquest article.

1. No totes les lectures són bones lectures

És cert que avui dia hi ha moltes altres maneres d’aprendre i informar-se, i és cert que la lectura, en si, no aporta res més que una bona pràctica de comprensió lectora. Tanmateix, quan es parla de la lectura, sempre recorro a una frase que em va calar molt de la meva professora de secundària: “entre llegir porqueries i no llegir, és molt millor no llegir”. Entre que el teu llibre preferit sigui el Mein Kampf o no llegir, és molt més recomanable destinar el temps a altres coses. Entre només consumir les fastigoses obres de Federico Moccia o no llegir, estimada, millor mirar documentals d’animals a la BBC o aprèn a fer alguna cosa amb un vídeo de TikTok. A més, si ho reduïm a l’absurd, llegir les instruccions de la rentadora també és llegir, i això (penso) no li agrada a ningú.

Llegir com a acte és virtuós, és cert, però no totes les lectures provoquen aquest despertar intel·lectual que moltes persones refereixen a la lectura. Per tant, aquí, penso que la Pombo té raó, i potser hem de baixar una mica els fums quan parlem de les nostres pràctiques lectores.

2. La pràctica de la lectura no només s’aconsegueix amb els llibres

Tanmateix, llegir és una activitat que s’ha demostrat bona pel cervell, no només per incrementar la comprensió lectora sinó també per millorar la nostra capacitat de parla i ús de la llengua, aprenent noves maneres de dir les coses i millorant el nostre domini de paraules i expressions. Llegir llibres és una cosa, però també conec persones que llegeixen molts articles, molts diaris, poemes o, fins i tot, posts d’Instagram llargs on les persones se sinceren sobre els seus sentiments en els últims dies del mes. No és això, també, llegir? A on dibuixem la línia del que és lectura activa o passiva? Les converses llargues de WhatsApp són lectura? Llegir els títols de molts reels és una pràctica? Com diem els joves, no en tinc proves, però tampoc dubtes, que la línia es troba en un punt entre el paràgraf de text que reps de la teva amiga en crisi i l’Ulisses de James Joyce.

3. No és llegir, és aprendre

Quan algú ens diu que és una persona molt lectora el que relacionem directament és que és una persona amb gust per aprendre. Llegir, com a activitat, és tediós si el contingut de la lectura no et desperta un interès. Com ja he mencionat abans, no crec que ningú se senti apassionat per la lectura de les instruccions del rentaplats ni tampoc pel document sobre la normativa de recursos humans en les empreses mitjanes.

El que destaca María Pombo en el seu comentari es pot estirar una mica més i entrar en el debat que realment hi ha darrere la lectura: al final, no ens importa si les persones llegeixen o no com si tenen voluntat d’aprendre, si tenen inquietuds o ganes d’endinsar-se en teories, històries, descobertes i altres aventures explicades amb paraules. Si diem que no cal donar tanta importància a la lectura és perquè la lectura es presenta com un dels vehicles possibles per aprendre, no únic però sí altament recomanable.

Tanmateix, conec persones molt intel·ligents que llegeixen més aviat poc i persones profundament estúpides que llegeixen un llibre a la setmana. La pràctica no fa la cosa, i llegir, malauradament, no és garantia d’una intel·ligència superior ni tampoc d’un èxit en cap aspecte de la vida més enllà de sostenir la xarxa de biblioteques i llibreries locals.

"Conec persones molt intel·ligents que llegeixen més aviat poc i persones profundament estúpides que llegeixen un llibre a la setmana"

En definitiva, Pombo sap que aquest comentari li portarà viralitat, i segurament per això l’ha fet. De burra no en té ni un pèl, li agradi llegir o no. El cas és que qüestionar la lectura és un tema difícil per a aquelles persones que ens encanta llegir, però també penso que hem de ser més comprensius amb aquelles persones que, per a o per b, potser no llegeixen tant, però dediquen el seu temps a fer altres activitats que també els repercuteixen positivament.

Aprendre, al cap i a la fi, pot prendre moltes formes. La lectura és clarament una d’elles, i hem de respectar que algunes persones no en gaudeixin, malgrat que tampoc podem denigrar-la o menysprear-la com una activitat exclusivament reservada a rates de biblioteca. Al final, el que importa és que cadascú trobi la seva manera de créixer i aprendre, sigui llegint o fent qualsevol altra cosa que els apassioni.