Participació política en temps d’IA

La referència a l’ideal de la participació popular directa en la política constitueix un tòpic permanent que, de fet, es contradiu amb el principi de representació i delegació política, pel qual un diputat actua en nom nostre. La millor participació seria disposar d’un diputat proper i no com ara, per exemple, segons una llista de 85 noms al Parlament de Catalunya per la província de Barcelona. Tanmateix, com a proclama, la participació és un tema perpètuament irresolt.

Ara hi ha un esborrany un Projecte de Llei de Participació Ciutadana. Comptem, no obstant, amb un antecedent de vàlua: la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, feta en temps de presidència d’Artur Mas i aprovada pels grups majoritaris (108 vots), amb l’abstenció d’ICV-EUiA i de C’s (22), amb el vot en contra de la CUP (3).

El capítol del Bon Govern és obvi i ja regulat pel Codi civil (honradesa, bon tracte, etc.); la novetat radica en la Transparència, que sí que fou un canvi important. Podem demanar qualsevol document usual, encara que sigui de treball, i te’l fan arribar i, si cal, la Sindicatura de Greuges t’hi ajuda, mentre que les administracions comptem amb un departament exprés per respondre. La llei és parenta de l’espanyola Ley 19/2013, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno. Ara bé, a la catalana hi ha un capítol important que no hi és a l'espanyola: el del Govern Obert. En quatre articles desenvolupa el dret de la ciutadania de plantejar polítiques públiques i el deure de les administracions de respondre-hi. És molt profund, però no s’ha desenvolupat. Aplicar la transparència, tot i les resistències, és molt més fàcil que respondre a demandes complexes.

Si vols saber-ne més

 

   

Quan Catalunya va esdevenir (més) centralista

Hi ha aquí una important diferència, que és el profund contrast entre transparència respecte del que s’ha fet i tancat versus la discussió i justificació del que és de futur. S’admet tot el detall i la claredat amb posterioritat dels fets, però regna la foscor, o el tancament, en tot allò que es prepara. Com a màxim, et poden convocar per una proposta en marxa, però que la ciutadania s’anticipi ja cou més.

Tanmateix, el Govern Obert és una formulació potent, complexa de desenvolupar, que és el que hauria de fer un bon projecte de Llei de Participació. Aquest és el centre del cas.

Reunions amb gomets, el gran joc de la participació

L’avantprojecte de Llei de Participació està pensada per convocar la ciutadania a debatre temes concrets en uns exercicis pedagògics, dels quals ja n’hi ha molta tradició: grups que parlen, gomets i retoladors de colors sobre una pissarra, uns monitors que porten la conversa, possibles convocats per sorteig, cura de no marginar estrats de població, de paritat, de diversitat, d’incorporar perfils que habitualment no participen, que tothom pugui parlar, ajustar qui són els actors, etc.

Però la mateixa proposta de llei deixa a iniciativa a les administracions els temes a discutir i preveu formar els funcionaris en aquesta novíssima tasca de ser participatius. Deixa clar que només és un exercici sense compromís, ple de precaucions: no alterar ni aprofundir en els procediments ja establerts, prioritzar (o sigui excloure), definir què es discuteix, decidir prèviament què és estratègic, què és oportú...

"Es parteix d’una consideració infantil de la ciutadania, la qual va des de baix cap amunt, i si hi ciutadans més il·lustrats, doncs que respectin la massa"

Es parteix d’una consideració infantil de la ciutadania, la qual va des de baix cap amunt, i si hi ciutadans més il·lustrats, doncs que respectin la massa. Un dret naïf per a tothom, una política simplificada, per després ser reconduïda pels “experts”. La participació com a mitificació de fer reunions.

Implementar el Govern Obert

En canvi, allò que caldria no seria una funció d’animació social, sinó implementar les condicions perquè el Govern Obert sigui efectiu.

Encara més, només en un marc de Govern Obert, l’administració pot ser prou dinàmica. No n’hi ha prou amb regular la professionalitat dels alts càrrecs, preocupació actual, si el seu context és un món tancat. Només amb una interacció sòlida amb el món acadèmic, professional i social serà possible una administració solvent i, per això, cap més fórmula que el Govern Obert pot actuar d’eina de pressió de qualitat i contrast. Obertura és just el contrari de tancament.

"Tenim plans de fa quinze o més anys, sotmesos a revisions feixugues, que quan es porten a terme tampoc es garanteix la seva qualitat"

Ens cal superar el regne del poder subjectiu dels funcionaris, el paroxisme de la privatització i l’apropiació tecnocràtica de les raons públiques per part seva, els plans aparatosos, la seva revisió doctrinària i internalitzada. Tenim plans de fa quinze o més anys, sotmesos a revisions feixugues, que quan es porten a terme tampoc es garanteix la seva qualitat. De la mateixa manera que no és possible un idèntic pressupost a quinze anys vista, tampoc els plans poden ser tan fixos.

Massa sovint l’administració copia aquell funcionament propi del “centralisme democràtic” dels partits, pel qual diverses veus són aplanades per un resum doctrinal impost al final: silenci, governem.

Penós que la proposta de Llei de Participació no resolgui ni la incompatibilitat entre la persona que redacta un pla o programa i qui respon les al·legacions de la ciutadania, quan aquesta contradicció és evident (ser art i part). Penós que no es creien mecanismes, com hi són a Europa, per enfocar els projectes amb consens i no deixar-ho tot al simple tràmit de la informació reglada. La queixa de l'anomenada Cultura del NO sovint és el resultat merescut del dirigisme.

Govern Obert en temps d’IA

Actualment, el problema real de la participació és fer viable la interlocució eficient de la màquina de govern amb la ciutadania organitzada i l’acadèmia. El dret a la participació no és tant que et facin cas, com que una proposta arribi i existeixi. Participar és aportar, no que et donin la raó. Podem confiar en la decantació del temps per a ser acceptades les propostes, però cal saber que han arribat, que existeixes en algun racó. Qui està en condicions de formular polítiques públiques sap perfectament que no és cosa d’una reunió i de sortir-ne amb l’esquena raspallada. Cal maduració.

En temps d’IA caldria que existís la Secció de Coneixement a cada Departament de la Generalitat i a cada ajuntament, que garantís una biblioteca de propostes. Se li podria demanar a la IA un resum de què hi consta, sigui d’1, 10, o 100 planes, però el que s’ha dit per part de la societat hi ha de constar i ser font de governança. Pot ser admès o no, la decisió és matèria de qui n’és responsable, però l’existència d’una proposta ha de ser garantida en un esquema de Govern Obert. I avui dia, aquesta acció pot ser quasi automàtica en el 100%.

"El dret a la participació no és tant que et facin cas, com que una proposta arribi i existeixi. Participar és aportar, no que et donin la raó"

Almenys superaríem l’excusa, massa freqüent, del desconeixement al·legat com a motiu de govern parcial o errat (no ens ho havíeu dit, no ho sabíem, etc.).

Una Secció de Coneixement com aquesta no és més complicada de muntar que els aparells que avui responen a les demandes ciutadanes de transparència. Però, a la llarga i la curta, en cada pas, faria objectiu allò que s’admet i el que no i s’estructuraria una traça enraonada.

Podem disposar, doncs, d’una IA que estructuri i posi de manifest la base de coneixement de l’Administració, del passat i present i de les opcions de futur, que trenqui la imatge del polític com a profeta o bruixot.

"La participació és un tema econòmicament i socialment rellevant que no pot quedar-se en un joc d’animació i entreteniment"

Hi ha un munt de complexos debats socials en els quals l’Administració pot pensar que té tota la raó i que només amb uns tràmits puntuals d’informació pública ja ha complert. Però no, temes ambientals, infraestructures, opcions educatives, habitatge, equitat territorial…, en la complexitat del nostre moment, són camps que demanen superar l’esquema massa antic i corporatiu de les nostres administracions i governs.

Les empreses i les persones avui vivíem en aquest context de dinamisme i és lògic exigir-lo a l’administració. És per això que la participació és un tema econòmicament i socialment rellevant que no pot quedar-se en un joc d’animació i entreteniment.