Ucraïna a la Unió Europea?

Molts soldats ucraïnesos, sobretot els més joves, moren al front amb dues banderes: la del seu país a l’uniforme militar i la bandera europea al clauer o a la cartera. La Unió Europea (UE) ja té joves que moren lluitant per ella, tot i el gran desconeixement que d’aquest fet se’n té a tot Europa.

Volodímir Zelenski ens ho recorda sovint: “De vegades cal defensar la llibertat amb la vida i Ucraïna ho està fent, també per vosaltres”. Els països veïns de Rússia prou bé saben que, si aquesta guanya a Ucraïna, els següents seran ells.

El 21 d’abril de 2019, Zelenski va guanyar les eleccions presidencials a Ucraïna amb un clar 73% dels vots. Al seu programa electoral hi defensava la integració a la UE, com una manera de trencar la corrupció i la ineficiència de sempre.

Si vols saber-ne més

 

   

Ramon Tremosa-La resurrecció de Grècia

Zelenski, tot i ser jueu amb el rus com a llengua materna, amb aquest programa pro-UE va guanyar a tot Ucraïna, incloses les regions de majoria russòfona de l’est i del sud. Pel que fa a l’OTAN, Zelenski la veia com una garantia de seguretat, però deia que calia un referèndum per a validar-ne l’entrada.

Zelenski volia que Ucraïna seguís el camí dels països bàltics: quan Estònia va entrar a la UE (2004), el PIB per habitant era de 8.300 dòlars, mentre que a Ucraïna i Rússia era de 3.400 dòlars i 1.400 dòlars, respectivament. El 2025, Estònia l’ha multiplicat per cinc i Ucraïna només per dos. També Polònia és un altre referent: des que va entrar a la UE, ha crescut ràpidament, quadriplicant el seu PIB per càpita des de 2004. Ucraïna és un país ric en aigua, terra fèrtil i recursos minerals i naturals, però tota sola li costa molt de prosperar.

Els tractats de lliure comerç i el single market de la UE tenen poc glamour, però han estat d’una gran eficàcia per als deu països excomunistes que van entrar a la UE l’any 2004. No valorem prou, com es fa des de fora de la UE, el gran èxit econòmic i de progrés que la mica d’Europa que tenim els ha suposat.

"No valorem prou, com es fa des de fora de la UE, el gran èxit econòmic i de progrés que la mica d’Europa que tenim els ha suposat"

Per primer cop des de 2022, tal com titula Foreign Policy, Ucraïna té una teoria coherent per a la victòria. Kíiv està destruint la capacitat de Rússia de fer la guerra sense assassinar civils, com fa Putin dia sí dia també. L’objectiu són els ingressos del petroli rus, així com les línies que abasteixen el front, que s’ha estancat i que avui és una gran àrea transparent: els drons veuen cada persona, cada tanc i cada vehicle. Les grans ofensives ja són difícils, si no impossibles.

Els enginyers ucraïnesos estan empenyent la zona de mort de la primera línia cap enfora, des de les 20 milles fins a les 40. L’objectiu és que Ucraïna sigui tan forta com sigui possible quan comencin les negociacions.

La guerra de Putin ha arribat finalment a Moscou. Els moscovites perden el servei de telefonia mòbil, fan llargues cues per obtenir combustible, tenen dificultats per fer servir els caixers automàtics i veuen els seus aeroports tancats durant dies per atacs amb drons. La benzina es pagava diumenge a Moscou, després d’hores de cua, a 330 rubles per galó, uns 16,5 dòlars. Als EUA, el galó de benzina avui costa 3,85 dòlars.

Si vols saber-ne més

 

   

Ramon Tremosa-Suïssa i el BCE

Els russos ara constaten que Rússia no està guanyant la guerra i temen un reclutament forçós. Putin, que no afluixa tot i els 30.000 soldats russos que moren cada mes al front, no caurà demà. Però està canviant l’estat d’ànim de les elits empresarials i polítiques russes. La inflació russa s’enfila cap als dos dígits i l’agricultura i la logística avisen que sense benzina aniran col·lapsant.

Ucraïna ha colpejat les refineries russes 194 vegades des del gener, deu vegades més que en el mateix període de 2025. L’escassetat de gasolina obliga Moscou a començar a prohibir-ne les exportacions.

Crimea cada dia està més aïllada. Sense vaixells però amb drons Ucraïna està forçant la retirada de la flota russa. Una Crimea aïllada fa més difícil de mantenir ocupades Zaporíjia i Kherson. A Kíiv ja comparen Putin i Nicolau I: aquest va morir humiliat després que Rússia perdés Crimea l’any 1855.

Alexander Stubb, president de Finlàndia, afirma que Ucraïna està guanyant la guerra:

1. “Ucraïna és el líder global en la guerra de drons i antidrons d’última generació.
2. Sense l’atac de Rússia a Ucraïna, Finlàndia i Suècia no serien a l’OTAN i Europa no estaria accelerant la despesa militar.
3. L’OTAN necessita Ucraïna tant com Ucraïna necessita l’OTAN.
4. Ucraïna resisteix després de quatre anys i mig i Rússia només ha avançat 60 km; a la Segona Guerra Mundial, en aquest temps l’exèrcit rus va cobrir els 1.400 km de Moscou a Berlín.
5. La relació de baixes entre els exèrcits ja és d’un ucraïnès mort per vuit russos.
6. Putin ha fracassat en tots els fronts: va voler ocupar Ucraïna, però avui està fent camí cap a la UE i eventualment l’OTAN; volia dissoldre l’OTAN i ara Rússia hi té frontera també amb Finlàndia; volia trencar la UE amb socis com Orban, que ha estat expulsat del poder, i mai no he vist la UE tan unida com avui”.

Putin tem una Ucraïna democràtica més que no pas els tancs de l’OTAN: una Ucraïna lliure, exitosa i proeuropea destrueix la base ideològica del seu règim, atès que els ciutadans russos podrien preguntar-se: i per què nosaltres no podem seguir el mateix camí d’Ucraïna?

Tot això també ho veu Donald Trump: la seva reunió a Ankara el 7 de juliol amb Zelenski escenificà el desglaç diplomàtic entre Washington i Kíiv, impensable fa uns mesos. Els insults ara són elogis i Trump allarga la mà a Ucraïna, després d’un any de fredor diplomàtica, amenaces i menyspreus en públic.

"Ucraïna continuarà fent la guerra cada cop més dolorosa i costosa per a Rússia, fins que els dos bàndols deixin d’atacar-se a través d'una línia de front cada dia més fortificada"

Aquesta guerra, però, és més probable que acabi com la guerra de Corea, més que no pas amb un acord de pau. Ucraïna continuarà fent la guerra cada cop més dolorosa i costosa per a Rússia, fins que els dos bàndols deixin d’atacar-se a través d'una línia de front cada dia més fortificada. Negociar la pau es veu lluny.

Arribats aquí, la qüestió és si un país en guerra, i que pot estar molts anys en guerra, encara que sigui freda, pot entrar a la Unió Europea. Cal recordar que des de Brussel·les s’ofereix a Ucraïna una via d’accés ràpid (fast-track) per a fer-ho. Mai abans no s’havia donat aquesta possibilitat i, si bé és cert que cal la unanimitat dels 27 estats membres per a l’adhesió d’un nou estat a la UE, avui Ucraïna té més opcions que els deu països que fan cua per entrar-hi.

La UE és especialista en solucions pragmàtiques, en solucions out of the box, i en els darrers anys en tenim uns quants exemples. Durant la crisi de l’euro es van activar mecanismes fora dels tractats per permetre la compra, des del Banc Central Europeu (BCE), de deute públic dels estats de l'eurozona. Durant la crisi de la covid, i quan l’abril de 2020 repuntaven les primes de risc al sud d’Europa, els fons Next Generation (finançats per primera vegada amb deute públic emès conjuntament a la UE), van contribuir decisivament a calmar els mercats financers i a estimular la recuperació i el creixement econòmic.

"Quan Itàlia es mou a Europa és perquè albira primer que ningú com l’aigua ja baixa pel riu"

Una adhesió ràpida d’Ucraïna a la UE és possible: des de Finlàndia i els països bàltics, passant per Alemanya i pel centre d’Europa fins a Romania, tots necessiten que Ucraïna resisteixi l’atac de Rússia i que en el futur progressi econòmicament... I això només ho ofereix la integració europea d’Ucraïna.

En una UE que ha de refundar la seva raó de ser i que ha de fer un altre pas endavant, Ucraïna aporta l’èpica, la dimensió, el sentit i el lideratge en defensa que la nova UE necessita. Només cal escoltar el recent discurs proeuropeista i “macronista” de Meloni, després del menyspreu rebut de Trump. Quan Itàlia es mou a Europa és perquè albira primer que ningú com l’aigua ja baixa pel riu.