Quan es governa amb l’engany

Ignoro si hi ha molts llocs al món desenvolupat on el desgovern i el caos en la cosa pública sigui tan notori i ultratjant com a casa nostra. Aquesta setmana passada s’han posat en evidència diversos aspectes que molts critiquem i que demostren que si algú es pensa que no es pot anar a pitjor, estava equivocat. Se’ns força permanentment a preocupar-nos per l’ascens dels populismes de dretes intentant-nos amagar que estem permanentment governats pel populisme d’esquerres.

L’enorme i insultant aixecada de camisa que significa el simulacre de traspàs de Rodalies ha quedat en evidència. Podem dir que es tracta del desgovern dels pitjors. Uns gestors d’infraestructures (Adif) i un operador de tradició franquista (Renfe) han fet el que han volgut i han desoït les instruccions del govern. I saben què és el pitjor de tot? Que, malgrat haver actuat de manera incorrecta, l’acció no ha semblat forassenyada. El desgovern i, per tant, les instruccions que emanaven dels polítics governants, eren erràtiques i sense control.

Si vols saber-ne més

 

   

Caos ferroviari: i tot això, qui ho paga?

No crec que els que manen canviïn de trajectòria ni d'idees. Però almenys ha quedat palès que aquest simulacre d’empresa de la qual Renfe té el 51% i que es diu Rodalies serà un absolut fracàs i demostra que ni el govern Sánchez ni els empleats de Renfe tenen les més mínimes ganes de canviar. Mirin, l’any 2000 a França van decidir que els serveis de rodalies de tot França -tota ella!- passarien a ser gestionats per les regions. Es va traspassar el servei i punt. Sense estatuts d’autonomia i d’altres xarlotades amb què ens han entabanat des de fa massa anys.

L’any 1996, el senyor Pujol i el senyor Aznar van decidir traspassar a Catalunya una cosa mil milions de vegades més complicada: la policia. Un conegut que va estar a les negociacions em va explicar que un general de la Guàrdia Civil li va dir que el traspàs només tindria lloc sobre el seu cadàver -el del general-. No cal que digui res més. Eren altres temps? Segur. El populisme no s’havia encara apoderat de la política catalana.

"L’any 1996, el senyor Pujol i el senyor Aznar van decidir traspassar a Catalunya una cosa mil milions de vegades més complicada que Rodalies: la policia"

L’altre fet que s’ha posat en evidència és que el millor que ens podria passar és que Abertis tornés a gestionar les autopistes i que aquestes tornessin al que ha dictat la Unió Europea (UE): ser vies de pagament. Avui la degradació de la infraestructura és evident: el fet de tenir autopistes gratuïtes -les que Europa no es pot permetre, però nosaltres sí- és inaudit i fruit del populisme llatinoamericà amb què governa Sánchez. Un populisme descordat i allunyat de qualsevol modernitat. Un populisme que els catalans aplaudim com el babau que aplaudeix el pallasso tonto quan s’estimba. Amb una diferència: els que ens estimbem som nosaltres.

Per cert, es demostra, un cop més, la censura als nostres mitjans. Quan s’entrevista els usuaris que han quedat atrapats a una de les estacions de tren corresponent tots són educats, no surt cap indignat que, fora de si, esmenti la mare dels que governen. I jo els asseguro que, per pura llei de probabilitats, aquest individu existeix. I l’han entrevistat. Però en censuren l’entrevista.

En resum, una setmana per emmarcar amb un rètol gran molt gran tot Catalunya: “Si ets burro, menja palla!”.