Sant Jordi mata la ignorància

Abans de res, bona diada de Sant Jordi a tothom. Evitaré entrar en debats bizantins de si Sant Jordi o si el dia del llibre, que són aliens a la diada d’avui i a l’intel·lecte. És molt fàcil: el dia del llibre és cada dia (o així hauria de ser) i Sant Jordi és avui. Que els catalans som així d’estranys que ho volem celebrar regalant-nos llibres i roses? Doncs no seria la cosa més estranya que fem.

Tampoc no és res de l’altre dijous el fet de voler deixar de ser ignorants. Tots sabem que el coneixement és la millor manera per arribar a ser lliure, o el que és el mateix, a ser persona. No és estrany, doncs, que L’Esquella de la Torratxa el 5 d’octubre del 1928 obrís amb una il·lustració d’un cavaller Sant Jordi que en lloc de casc porta un llibre gegant on es llegeix Diada del Llibre, mentre el drac a qui mata porta escrit Ignorància. El peu de la il·lustració és: “El Sant Jordi que ens convé”. Anys més tard, el 1994, en ocasió de la 43a Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de Barcelona, en Joan Brossa en faria aquell magnífic poema visual de Llibres / Lliures.

Il·lustració de 'L'Esquella de la Torratxa' del 5 d'octubre de 1928

I és que en definitiva és això: el coneixement és als llibres i, si ho fem bé, és amb els llibres que podem arribar a ser lliures. Us heu preguntat per què tots els sàtrapes, el primer que fan, és prohibir llibres i autors?

"El coneixement és als llibres i, si ho fem bé, és amb els llibres que podem arribar a ser lliures"

El 10 de maig de 1933, Joseph Goebbels va organitzar a Berlín fogueres festives —amb bandes, marxes i cançons— on la Deutsche Studentenschaft cremava Thomas Mann, Sigmund Freud i Karl Marx. Freud, en assabentar-se, va dir que almenys havíem progressat: “A l'edat mitjana m'haurien cremat a mi”. Mao, durant la Revolució Cultural, va fer el mateix de manera institucional i continuada durant deu anys: qualsevol llibre que no fos propaganda del Partit desapareixia. Trump, el 29 de gener del 2025, va signar l'ordre executiva “Ending Radical Indoctrination in K-12 Schooling” i el Departament de Defensa va retirar 596 títols de les seves biblioteques escolars. PEN America documenta 6.870 prohibicions en 23 estats en un sol curs escolar.

I llavors hi ha Borriana. El juliol del 2023, el regidor de Cultura de Vox va entrar personalment a la biblioteca municipal a intentar confiscar Cavall Fort. Una revista infantil. Els tècnics li van demanar l'ordre per escrit i no se'n va poder endur res, però va assegurar que no es renovarien les subscripcions. El febrer del 2026, la consellera d'Educació valenciana va modificar el currículum de batxillerat per eliminar qualsevol referència a autors catalans i balears. Rodoreda, fora. Llull, fora. 172 departaments de català d'instituts valencians van signar un manifest en contra. L'Ajuntament de Gandia va respondre regalant llibres de Rodoreda i Llull als instituts.

El Sant Jordi que ens convé és el que mata el drac de la ignorància, el de L'Esquella del 1928. Cent anys després, encara hi ha dracs.

"El Sant Jordi que ens convé és el que mata el drac de la ignorància, el de 'L'Esquella' del 1928. Cent anys després, encara hi ha dracs"

Llibres per ser lliures

Si avui és Sant Jordi i hem parlat de dracs, de l'Esquella i de sàtrapes, no puc acabar sense unes recomanacions. Llibres que algú, en algun moment, va intentar fer desaparèixer. No són novetats, però les millors llistes de llibres les acostumen a fer aquells que els volen prohibir.

1984, de George Orwell. La novel·la definitiva sobre el control de la informació i la reescriptura del passat. En un gest que hauria emocionat el mateix Orwell, el juliol del 2009, Amazon va esborrar remotament tots els exemplars digitals dels Kindle dels seus clients —sense avisar— per problemes de drets. El Gran Germà existeix.

De mica en mica s'omple la pica, de Jaume Fuster. Una de les novel·les prohibides durant el franquisme. Una novel·la negra amb tots els seus ets i uts censurada per considerar que exaltava conductes immorals i per comunista.

Fahrenheit 451, de Ray Bradbury. Una novel·la sobre la crema de llibres que ha estat censurada diverses vegades als Estats Units —per blasfèmies, per drogues, per “llenguatge brut”— per part exacta de la classe de gent que Bradbury descrivia. El 1973, Ballantine en va publicar una edició suavitzada sense el consentiment de l'autor. Bradbury es va queixar el 1979 i va recuperar el text original. La paradoxa no necessita explicació.

Persèpolis, de Marjane Satrapi. Autobiografia en format de novel·la gràfica d'una nena que creix a l'Iran de la Revolució Islàmica. Prohibida a l'Iran, prohibida al Líban, retirada el 2013 de les escoles públiques de Chicago per “imatges inadequades”. Va molt bé per entendre què passa a l’Iran. Molt actual. Massa.

Replay, de Jordan Mechner. Mechner és el creador de Prince of Persia, un dels millors videojocs de tots els temps. Aquí fa una cosa diferent: una novel·la gràfica autobiogràfica en la qual entrellaça la seva carrera com a dissenyador de jocs amb la història del seu pare i la del seu avi, un metge d'origen jueu vienès, que va haver de fugir quan els nazis van arribar al poder el 1938. El seu pare tenia set anys. És el relat de tres generacions i d'allò que passa quan els que cremen llibres arriben al govern. Guardonada amb el Premi de novel·la gràfica històrica del Château de Cheverny el 2023. Per llegir avui.

Poema visual 'Llibres / Lliures' de Joan Brossa | Fundació Joan Brossa