Trencaclosques

Setembre té aquella energia positiva dels començaments de curs i d'engegar projectes. Però també té una contrapartida menys amable: quan tornem a seure a la taula, i allà continuen moltes de les peces dels trencaclosques que vam deixar abans de l'estiu.

En matèria laboral, la taula està especialment plena. Hi trobem iniciatives en tràmit sobre prevenció de riscos laborals, acomiadament, registre de jornada, transparència retributiva, treball en plataformes o democràcia a l'empresa, entre d'altres. El Pla Anual Normatiu de 2026 preveu, de fet, setze iniciatives només del Ministeri de Treball i Economia Social.

No ens faltaran, per tant, normes de què parlar. Normes que poden donar molts titulars i obrir molts debats, però que difícilment, per si soles, resoldran alguns dels grans problemes del mercat de treball, que comencen a actuar com a veritables condicionants estructurals de la capacitat de les empreses per créixer, competir i generar ocupació.

Si vols saber-ne més

 

   

Emma Gumbert-Vendre's per un tortell

L’absentisme n'és un exemple. Les hores de baixa per incapacitat temporal a Espanya s'han més que duplicat en l'última dècada, segons reflecteix l’informe de Pimec. Però també ho són la manca de mà d'obra i la dificultat per trobar determinats perfils professionals. I cap d'aquestes qüestions és només laboral.

En l'absentisme hi intervenen necessàriament la salut, el sistema sanitari, la prevenció o el paper de les mútues. En la manca de professionals, cal parlar de formació, del desajust entre les competències que necessiten les empreses i les que som capaços de generar, de demografia o d'immigració.

"Una empresa necessita persones formades, compromeses i capaces de desenvolupar el seu potencial"

I aquesta és una de les peces que sovint acaba faltant en el trencaclosques dels debats sobre el mercat de treball: abordar els problemes des de la seva complexitat. Correm el risc d'anar generant noves normes sense saber gairebé com encaixarà cadascuna amb la següent.

I encara hi ha una peça més important: fer-ho superant el relat que contraposa sistemàticament els interessos de les persones als de les empreses. No és aquesta la realitat que viuen cada dia la majoria de departaments de recursos humans, ni tampoc el gruix del teixit productiu de les pimes.

Una empresa necessita persones formades, compromeses i capaces de desenvolupar el seu potencial. I les persones necessiten empreses productives i competitives, capaces de generar ocupació, salaris i projectes professionals amb futur. Són peces del mateix trencaclosques que pretenen un entorn laboral saludable.

Per això necessitem una normativa laboral que protegeixi drets i doni resposta a les transformacions del treball. La reforma de la prevenció de riscos laborals, per exemple, incorpora expressament realitats que fa anys haurien quedat molt més desdibuixades, com els riscos psicosocials, i amplia la mirada sobre els danys derivats del treball als àmbits cognitiu, emocional, conductual o social.

"Les persones necessiten empreses productives i competitives, capaces de generar ocupació, salaris i projectes professionals amb futur"

Però també necessitem preguntar-nos si cadascuna de les noves obligacions que generarà realment contribuirà a solucionar els problemes que tenim de salut mental o acabarà, com ha passat en normatives anteriors, només afegint una nova capa de complexitat a la seva gestió.

La normativa laboral és una peça imprescindible del trencaclosques, però no hauria de ser el trencaclosques en si. I si continuem intentant completar-lo només a base d'obligacions formals, ens trobarem que el juny vinent podem tornar a suspendre les mateixes assignatures pendents.