Vendre's per un tortell

Les organitzacions estan plenes de decisions complicades i de converses difícils. I, tot i que és la part menys amable, és en aquestes situacions en què més clarament es veu l’estil de lideratge i els valors de qui les compon. Són moments clau, en què es respira la veritable cultura organitzacional i fins i tot es pot posar en qüestió el millor pla estratègic.

Cal una certa perspectiva per preguntar-nos: què esperem? Persones que diguin el que pensen encara que això suposi discrepar, o algú que doni la resposta que es vol sentir i que porti un tortell al final de la reunió? Qui és lleial i qui és traïdor?

A partir d’aquí sorgeix l’imaginari d'allò que entenem per lleialtat o per traïció dins de cada organització. En comportament organitzacional, una part d’aquest fenomen s’explica a través del concepte de contracte psicològic: les expectatives i creences que construïm sobre les obligacions recíproques amb els altres.

Si vols saber-ne més

 

   

Emma Gumbert-Viure més senzillament

Només ens pot trair algú de qui esperàvem alguna cosa, algú amb qui, explícitament o implícitament, havíem construït algun tipus de pacte.

Per això, per distingir un comportament lleial d’un comportament traïdor, cal mirar el patró de la decisió. Qui anticipa una conversa incòmoda i actua de manera coherent, sabent d’on ve, on és i cap a on va, demostra un patró de lleialtat. No tant qui evita pronunciar-se públicament, oblida el seu equip o oblida a qui representa.

"Qui anticipa una conversa incòmoda i actua de manera coherent demostra un patró de lleialtat"

És important evitar que l’ego de tenir raó ens faci oblidar allò que diu el refranyer popular: “Qui avisa no és traïdor”. I també evitar la temptació de “matar el missatger” i envoltar-nos només de qui busca la complaença o la integració a qualsevol preu.

Qui rep la discrepància ha de ser capaç d’escoltar-la sense interpretar-la automàticament com una amenaça. Però qui discrepa també té la responsabilitat de fer-ho amb la delicadesa necessària perquè la conversa pugui continuar.

"Qui discrepa també té la responsabilitat de fer-ho amb la delicadesa necessària perquè la conversa pugui continuar"

I com que tot això no és gens fàcil, qualsevol test de bon lideratge passa per saber gestionar la discrepància. És una de les competències que realment diferencia un bon lideratge de la mediocritat de qui només escolta allò que confirma les seves pròpies conviccions.

Això s’entrena en tres esglaons.

1. Saber estar en desacord sense convertir l’altre en adversari i evitant valoracions personals.
2. Evitar la falsa harmonia i estar veritablement disponible per a qui pregunta, qüestiona i adverteix.
3. Saber construir acords i consens.

De discrepar, se n’ha de saber, perquè si no el tortell ens pot sortir molt car.