Viure més senzillament

Aquest divendres al matí observava des de casa una columna de fum que, en poc més d'una hora, es va convertir en un cel tenyit de vermell sobre el meu poble. El foc era a pocs quilòmetres i, de nou, tornàvem a sentir una paraula que ja comença a ser massa habitual: confinament. Vaig dormir amb un ull obert, per si fos el cas. 

L'endemà escoltava els testimonis de les persones desallotjades, preocupades no només per les coses materials que havien deixat enrere, sinó pel perill de l’entorn on viuen, que no deixa de ser el món on tots nosaltres vivim. Un testimoni que em va semblar colpidor va ser el de la Núria Molla, una jove pagesa de Calonge, que feia una crida: “Hem de tornar a viure més senzillament".

"Des de la pandèmia hem viscut una successió de crisis que semblaven excepcionals i, tanmateix, tinc la sensació que ens hi hem acostumat massa"

Des de la pandèmia hem viscut una successió de crisis que semblaven excepcionals: la covid-19, la guerra d'Ucraïna, una apagada elèctrica sense precedents, la Dana, sequeres, inundacions, incendis, enfrontaments internacionals... I, tanmateix, tinc la sensació que ens hi hem acostumat massa, no per insensibles, sinó per supervivència a una muntanya russa de: ens espantem, ens commovem, ens indignem... i dilluns tornem a la normalitat.

Poc se n’ha parlat, que aquest any hem tingut prou aigua per apagar aquest foc. Però, i el foc de l'any vinent? I això ens mostra que el risc més gran és la capacitat de normalitzar i de desconnectar emocionalment del nostre entorn.

M’uneixo al crit a viure més senzillament, no per demanar a tothom que faci un canvi radical de vida, però sí a viure més conscientment. Conscientment del que consumim, del que necessitem de debò i del que només hem anat acumulant sense preguntar-nos si ens cal.

Si vols saber-ne més

 

   

Emma Gumbert-L'amistat a la feina és poc professional?

Conscientment de l'impacte que tenen les nostres decisions sobre els altres, sobre el territori i sobre les generacions que vindran. I també conscientment de l'entorn emocional en què vivim. Perquè aquest entorn també condiciona les nostres decisions.

Les empreses també poden viure més senzillament, que no vol dir renunciar al creixement ni als resultats. Vol dir recuperar l'essencial, facilitar a les micro, petites i mitjanes empreses i a les persones autònomes un entorn on es puguin desenvolupar sense veure’s escanyades. Treballar amb proveïdors de proximitat. Mantenir la propietat en el territori. Crear entorns segurs.

"Les empreses també poden viure més senzillament, recuperar l'essencial, facilitar un entorn on es puguin desenvolupar sense veure’s escanyades"

Durant anys hem associat el progrés a fer més: més tecnologia, més processos, més reunions, més objectius, més velocitat. I són importants, és clar que sí, però el progrés no només es mesura pel que produïm, sinó també per la qualitat del món que contribuïm a construir amb millors relacions i amb més confiança.

Si em pregunteu d’aquí a uns mesos, no sé si hauré sigut capaç de viure més senzillament, ho intentaré, però si més no, sí que vull pensar que viuré més conscientment. Perquè ja hem vist néixer moltes revolucions i no anem a millor. Començaré per les coses senzilles del dia a dia.