A Espanya estem en període d'eleccions. Els resultats electorals i els acords polítics dels partits portaran canvis substancials en la gestió pública en funció de la ideologia dels diferents governs. Les decisions vindran marcades també dins del marc d'una Unió Europea (UE) que s'ha vist sacsejada per crisis econòmiques, la pandèmia de la covid-19, la guerra d'Ucraïna, etc. Són fets que han portat una guerra a Europa, l'emergència sanitària, la crisi energètica, inflació, rearmament militar, enormes dèficits públics, elevats endeutaments i com a resultat un modest creixement econòmic.
Malgrat aquesta realitat, cal reconèixer que la majoria dels ciutadans de la Unió Europea som uns privilegiats i que el "Model de Benestar Europeu" funciona raonablement bé, tot i que no per a tothom. Són milions els europeus que viuen en una situació de pobresa o en risc d'exclusió social. També a Catalunya la dimensió de la marginació social és escandalosa.
Per donar resposta a les diferents crisis i evitar el col·lapse econòmic, l'enfonsament d'empreses i una explosió de l'atur, la Comissió Europea (CE) i el Banc Central Europeu (BCE) han hagut de prendre diverses mesures, en alguns casos poc ortodoxes. Les decisions, en general, han sigut assenyades, flexibles i socialment sensibles. Han actuat de forma molt diferent de les polítiques neoliberals implementades per la CE en la crisi financera de l'any 2008. Sembla ara, que dins la gravetat de la situació, aquesta s'ha estabilitzat i ja, a partir de 2024 es vol assegurar la sostenibilitat de les finances públiques tornant a la consolidació fiscal i a l'equilibri macroeconòmic. La guia a seguir tornarà a ser la gradual exigència d'un dèficit públic inferior al 3% del PIB i la reducció del deute públic. Aquest nou marc econòmic i financer portarà a limitar la despesa pública i la inversió social, especialment en els sistemes de pensions, amb el risc de posar en tensió la sostenibilitat del Model Benestar Europeu.
La UE ha d'aprofitar les seves potencialitats, que són moltes, i recuperar la sobirania en el camp polític, econòmic, tecnològic, social i de defensa, que avui depenen excessivament dels Estats Units, la Xina i d'altres països
En beneficiar-nos d'aquest model, la majoria dels europeus som uns privilegiats; però no està garantit que sempre serà així. Per garantir la continuïtat del sistema cal poder-lo finançar. Al món hi ha molts problemes per resoldre: pugnes geopolítiques, escalfament del planeta, guerres, pressió demogràfica, desigualtat escandalosa o la crisi energètica i, a més, la UE té els seus propis reptes a resoldre. Un d'ells, és el de no ser engolida per la pugna entre els Estats Units i la Xina per veure quina d’elles serà la primera potencia mundial, en la qual la UE pot quedar totalment marginada. Per evitar-ho, la UE ha d'aprofitar les seves potencialitats, que són moltes, i recuperar la sobirania en el camp polític, econòmic, tecnològic, social i de defensa, que avui depenen excessivament dels Estats Units, la Xina i d'altres països.
Només un creixement econòmic sostenible i respectuós amb el medi ambient, podrà garantir de cara al futur l'actual Model de Benestar Europeu. La pregunta és, en un marc global altament competitiu i amb tensió permanent: com es pot impulsar el creixement econòmic, la creació d'ocupació, la innovació tecnològica, l'educació i la cohesió social? Quina és la resposta que hi donen els partits polítics? En aquests darrers anys, s'han apagat molts focs recorrent a un major endeutament. Ara, tothom està tant endeutat que aquesta carta, sembla que ja no s'hauria de jugar. Quines seran les prioritats polítiques dels governs espanyol, català i dels ajuntaments en aquesta nova conjuntura? Mani qui mani, no haurien d'oblidar que l'objectiu de la política és portar el benestar present i futur a tots els ciutadans i en especial als més febles. Veurem quines són les propostes i a qui beneficien.