Píndola filosòfica: Sense culpa ni remordiments
07
de Febrer
de
2026
Aquest any m’he proposat volar menys. Per consciència ambiental, sí, però també per deixar de normalitzar que viatjar sigui un fet mensual a la meva vida. En els últims anys he viatjat molt. Sempre he viatjat molt, però des que visc en un altre país, encara més.
Hi ha viatges que són evitables, però la majoria no ho són. Hi ha viatges que són una oportunitat única, i altres que formen part de coses que només puc fer si pujo a un avió. També hi ha vols que faig exclusivament per jugar a cartes amb els avis i, en aquests casos, la meva consciència ambiental es dilueix ràpidament, com el cafè de sobre que l’avi es prepara al microones.
Si vols saber-ne més
Volar és un acte contaminant. Hi estic d’acord. Però hi ha vegades que em pregunto si realment tinc una alternativa factible. Podria gastar-me el doble de diners i de temps per anar en tren o en autobús a casa, però no soc milionària ni tinc un sou que m’ho permeti repetidament. Podria rebutjar oportunitats laborals en altres continents. Podria fer recerca a prop d’on vaig néixer. Podria tornar a viure allà per tenir-ho tot més a prop i no haver-me de desplaçar tant.
Hi ha eleccions que podria fer, però moltes altres que no vull fer. Que no em venen de gust. Que serien renúncies, si tinc en compte com m’ha costat arribar fins on soc ara. I crec que també és important acceptar aquestes línies: decidir que hi haurà punts on els meus actes seran contradictoris amb les meves causes. Que en un món tan contaminat i problemàtic, jo vull dedicar-me al desenvolupament internacional i que, malgrat viure lluny, vull veure els avis, la família i els amics de tant en tant. I vull fer-ho, sobretot, sense culpa ni remordiments.