Amb el projecte de pressupostos per al 2026 a punt d’aprovar-se aquest divendres -presentat pel president Salvador Illa com "un gran acord de prosperitat compartida"- el debat sobre el model de finançament a Catalunya ha tornat a agafar temperatura i s’ha situat de nou al centre de l’agenda. Coincidint amb el moment que viu el territori, el quart episodi del pòdcast L’Empresa al Dia incorpora l'anàlisi de Jaume Giró, exconseller d'Economia i Hisenda i exdirigent de la Fundació La Caixa, que dissecciona la fotografia macroeconòmica actual.
Ho fa amb una mirada crítica però pragmàtica, i posa l'accent en la necessitat de "fets" i d'"aritmètica parlamentària" a l’hora de desencallar qualsevol reforma. La normalització de governar sense uns pressupostos aprovats a temps és, per Giró “un mal senyal” de cap a on avança la política catalana. L'exconseller recorda que els darrers comptes validats amb temps i forma van ser els del 2022, quan ell era conseller, però subratlla que això “no hauria de ser un mèrit personal, sinó la norma”. "En quinze anys, només un pressupost s’ha aprovat dins del termini", assenyala amb preocupació.
Aquesta anomalia, remarca, té conseqüències profundes. “El pressupost és la llei més important d’un país perquè marca les prioritats de govern”, explica. I afegeix que la responsabilitat és compartida: primer del govern, però també d’una oposició que hauria de facilitar acords en un escenari sense majories absolutes. “La política avança amb negociació i pacte. Si no hi ha capacitat de trobar una majoria per aprovar uns comptes, tots hi perdem”, afirma taxatiu.
Giró: “El pressupost és la llei més important d’un país perquè marca les prioritats de govern, i la responsabilitat ha de ser compartida amb les oposicions"
Alhora, reivindica el "concert econòmic" com a horitzó desitjable: “El signo ara mateix”, diu. Però recorda que els canvis de model s'han de jugar en la correlació de forces al Congrés de Diputats. Així, l’exconseller contraposa el relat i la realitat: “Podem tenir molt bons arguments, però si no hi ha majories, no hi haurà canvi”, sentencia.
Els bons indicadors de l'economia catalana (amb marge de millora)
Quan és preguntat pel present de l’economia catalana, Giró es mostra convençut que presenta bons indicadors: “Va bé, però ha de millorar en la fiscalitat, la microeconomia i les butxaques de la classe mitjana. No és pas un infern fiscal”, apunta. I les dades que s'exposen a la píndola informativa de la periodista Ana M. González ho corroboren. Catalunya registra l’atur més baix en un mes de gener des del 2008 -poc més de 325.000 persones desocupades, un 3,4% menys que fa un any- i supera els 3,8 milions d’afiliacions a la Seguretat Social, la xifra més alta en un gener des del 2004. A més, la creació de noves empreses encadena set mesos consecutius de pujades, amb més de 2.100 societats només al novembre.
Malgrat la dolçor del moment, l’exconseller recorda que Catalunya continua condicionada per un dèficit fiscal estructural que la Generalitat xifra en 22.000 milions d’euros anuals, l’equivalent a més de 2.700 euros per català. En aquest context, considera que la proposta del govern espanyol -que aportaria 4.700 milions addicionals i permetria reduir prop d’un 21% aquest dèficit- representa un avenç, però encara queda lluny del que el país necessita. “És un pas endavant, però és millorable”, resumeix.
I aquí recupera una idea que ja havia apuntat: el principal coll d’ampolla és dins del pressupost. Amb un 75% destinat a sanitat, educació i serveis socials, el marge real per impulsar altres qüestions és d’un 15%. “Amb aquest 15% s'ha d’estimular l’economia, afrontar l’emergència d’habitatge i facilitar la vida a emprenedors i inversors”, lamenta. "Catalunya ha estat un poble admirat i envejat per altres d'Europa, perquè el nostre model és familiar, ens aixequem cada matí per guanyar-nos la vida i aportar valor afegit a l'economia", subratlla.
La força exportadora i la metàfora amb Madrid
Si bé el repàs al finançament, els pressupostos i l'estat de salut de l'economia catalana donen molt de sí, el director de VIA Empresa, Carlos Rojas, també convida Giró a embarcar-se en altres qüestions. L'exconseller aprofita per reivindicar la força exportadora de Catalunya: "Som una nació sense Estat que aporta més del 26% de les exportacions espanyoles”, remarca, i fa valdre el paper de milers de petites i mitjanes empreses que “tenen un petit mercat que és Catalunya, i un gran mercat que és el món”.
També desmunta el tòpic sobre el pes industrial i recorda que la mecanització ha transformat completament el sector: “La indústria ja no crea ocupació com abans”. Per això defensa que el paper del Govern no és decidir on han d’invertir les empreses, sinó garantir “menys burocràcia, menys fiscalitat i més estabilitat” perquè el teixit productiu pugui créixer amb garanties.
Tornarà la seu de CaixaBank a Catalunya? Segons Giró, “dependrà del que decideixin els òrgans de govern”
Finalment, Giró alerta de la pèrdua de posicions en PIB per càpita en les últimes dues dècades i de la fragilitat competitiva derivada de l’excés de càrrega administrativa, i recupera la metàfora que va fer fortuna al Congrés d’Economia i Empresa del Col·legi d'Economistes de Catalunya: "Madrid és el tronc d'eucaliptus que xucla el finançament català", un efecte capitalitat que, assegura, Catalunya encara resisteix millor que altres territoris.
Quan la conversa vira cap a la recent OPA al sector financer espanyol, que finalment no ha prosperat, Giró no s’hi enreda: “Jo sempre he estat a favor que hi hagi com més entitats millor. Quan hi ha pocs agents, hi ha menys possibilitats d’elecció”. Per ell, el futur del sector no passa per concentrar bancs dins l’Estat, sinó per mirar més lluny: “La consolidació ha de venir d’Europa, i les operacions s’han de fer amb entitats europees i amb mentalitat europea”.
En paral·lel, reivindica el paper de la Fundació La Caixa, que descriu com “una de les grans fundacions d’Europa, amb una obra social extraordinària”. I quan apareix el nom de CaixaBank, que va ser casa seva durant anys, Giró no defuig la pregunta que plana des del 2017: tornarà la seu a Catalunya? “El que va marxar van ser tres seus”, recorda. “Sempre vaig pensar que la Fundació La Caixa i Criteria no tenien sentit que marxessin, i aquestes dues ja han tornat”. Sobre CaixaBank, però, no especula: “Dependrà del que decideixin els òrgans de govern”, conclou.