Tatxo Benet no vol competir amb ningú. Bé, això és el que afirma des que va assumir la presidència de FemCAT el gener de 2026. L'arribada del també cofundador i vicepresident de Mediapro al capdavant de la fundació privada d’empresaris catalans, ha estat un relleu natural i madurat a foc lent. De fet, el canvi es va gestar sis mesos abans, quan el seu predecessor, Oriol Guixà, li va llançar la proposta. "M'ho vaig pensar i li vaig dir que sí, que estava molt honorat de fer-ho", rememora a L’empresa al dia. Ara, després d'un breu tempteig de pocs mesos a l'entitat, Benet referma la seva decisió: "No m'he equivocat".
I és que hi ha organitzacions que neixen per defensar interessos. D’altres, ho fan per dialogar amb les idees i aportar coneixement. FemCAT pertany, inequívocament, a la segona. La fundació treballa des d’un compromís que defuig del curt termini: "No vam néixer per ser com les patronals o les cambres, no tindria cap sentit; si les coses les fa un altre nosaltres ja no ens hi posem", assenyala. "L’empresari que ve a FemCAT no ve a buscar, sinó a donar per transformar a mitjà i llarg termini. Sempre mirem d’aportar el capital humà dels nostres socis”, afegeix.
Tot i que la interrelació amb l’Administració ha estat una troballa i una novetat en el dia a dia de Benet, l'equip que sosté FemCAT no li ve pas de nou: “Hi ha una comunitat de gent amb empenta, que vol contribuir al benestar i al progrés del país”. El veritable repte de la seva presidència, però, implica sacsejar l'status quo de l’economia catalana, un objectiu que ha trobat la seva millor guia en les conclusions de l’Informe Fènix.
“L’empresari que ve a FemCAT no ve a buscar, sinó a donar”
El diagnòstic que fa del document va lligat amb el producte interior brut (PIB) de Catalunya, el qual apunta que encadena anys a l'alça i està en expansió. En canvi, “el PIB per càpita s’ha estancat”. La raó d'aquest desajust és, segons Benet, estructural: "Hem basat el nostre creixement dels últims vint anys en sectors de baix valor afegit i salaris baixos", avisa. “Això provoca que la renda no es distribueixi de la mateixa manera que es produeix”, afegeix.
En aquest sentit, el director d’aquest diari, Carlos Rojas, destaca una cita de Benet que enllaça amb la lectura del directiu: “Parlem sovint de la distribució de la riquesa, però massa poc de la seva creació”. Per aprofundir en aquesta idea, Benet matisa que, “quan parlem de distribuir la riquesa, només l’entenem a través dels pressupostos de l’Estat en forma de serveis de l'estat del benestar: educació, sanitat i altres serveis bàsics”. Però la forma real i "més encertada" de repartir la riquesa “és que es creï i es reparteixi des de l'origen, fent que els sous siguin més alts”.
El peix que es mossega la cua
Precisament per evitar “el peix que es mossega la cua”, tal com s’hi refereix Benet, el president assenyala que “no es pot fonamentar l'estratègia en salaris baixos perquè s’acaben tensionant els serveis públics. Un sou més alt contribueix més a l'estat del benestar”. Així, assegura que l’Informe Fènix “no pretén fer desaparèixer els sectors tradicionals com l'hoteler o la indústria càrnia”, sinó que mostra com el moment actual prové d'haver viscut durant anys de “sectors altament subvencionats i poc qualificats”.
La clau de volta per capgirar aquesta situació i blindar el futur de l'economia catalana és “posar el coneixement al centre”. Reconeix que Catalunya ha fet un salt gegantí en l'últim quart de segle: "Fa 25 anys poc ens ho pensàvem que tindríem un sector de recerca tan potent com el d’ara, amb líders extraordinaris a escala europea i mundial". Ara bé, “no hem sabut encara trobar la manera de transferir aquests resultats", lamenta.
"Els investigadors s'han de centrar a investigar i comunicar els seus avenços al món. No tenen per què ser comercials ni buscar el rendiment econòmic d'una patent"
La solució que proposa el president de FemCAT rau en el fet que els centres de recerca incloguin altres figures més enllà dels científics. "Els investigadors s'han de centrar a investigar i comunicar els seus avenços al món. No tenen per què ser comercials ni buscar el rendiment econòmic d'una patent". El que manca, assegura, són figures professionals dedicades exclusivament a aquesta baula de la cadena, acompanyades d'un múscul financer que aporti el capital i els fons d'inversió necessaris per fer créixer les empreses derivades.
Aquesta obsessió per connectar el món acadèmic i universitari amb l'empresarial no és nova a la fundació. Quan Benet recull el testimoni de l'etapa anterior encapçalada per Guixà, aposta de ple per continuar aquest diàleg i insisteix en uns objectius que mai seran d’avui per a demà: “No busquem que demà mateix neixi una startup o s'instal·li un fons, sinó consolidar un model de treball constant i continuat".
Zúric, Niça o Suïssa?
A l'hora de reprendre l’Informe Fènix, i d’acord amb la frase “hem de saber on volem ser bons” de Xavier Roig -responsable de l’estudi i col·laborador de VIA Empresa- Benet recupera una vella i polèmica cita que l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, va llançar en plena eufòria postolímpica l’any 92: “Pujol va plantejar que Barcelona havia de saber si volia ser Zúric o Niça”, relata.
“Interpreto que no es referia a cap tipologia de ciutat, sinó a la indústria que suporta aquesta, i en aquell moment es va optar per Niça", explica. "Es va veure l'oportunitat del turisme i tant el sector públic com el privat la vam aprofitar. Però hem arribat a un punt en què hauríem d’intentar apostar molt més per sectors de valor afegit més alt, amb més retorn que no pas la visita de sol i platja", sentencia.
“L’ideal seria intentar ser més Suïssa, un país que manté un bon equilibri amb el turisme, i diria que és el que té més patents per càpita del món”, destaca. Per aconseguir-ho, Benet enceta el meló de la fiscalitat turística sense embuts, i suggereix apujar preus i taxes que recaiguin sobre el visitant estranger, "l'impost més agraït per al local, perquè el que paga per nit un estranger no afecta la butxaca del ciutadà d'aquí".
"L’'Informe Fènix' no diu quina immigració volem, sinó quina mena de treballadors ha de demanar l’empresa catalana"
Aquest canvi de model econòmic lliga amb el debat sobre la immigració, una qüestió en què Benet aclareix de manera taxativa que l’Informe Fènix no assenyala l’immigrant, sinó el model dels sous baixos: "Les feines que s'ofereixen avui sovint només necessiten la presència física per posar-se a treballar, i aquest és el problema. L’informe no diu quina immigració volem, sinó quina mena de treballadors ha de demanar l’empresa catalana”, apunta. Això només es pot fer “si abaixem la importància econòmica del sector de baix valor afegit i pugem la d'alt valor, vindran immigrants amb més capacitació”, demana.
La sorpresa de la Línia Orbital als pressupostos catalans
Pel que fa a l'actualitat política i l'aprovació dels pressupostos, Benet es mostra pragmàtic, però crític: "Tenir pressupostos sempre és una bona notícia. Tal com s'ha plantejat darrerament, semblava que si no s'aprovaven s'enfonsava el món", apunta. "Alguns m'agradaran més i d'altres menys, perquè no qualsevol pressupost és bo per se", continua.
En aquest sentit, confessa la seva sorpresa davant de certes prioritats: "M'ha sorprès que es plantegin determinats projectes com la del reequilibri territorial de Catalunya. No sé si una Línia Orbital és el que més cal ara per resoldre un problema tan gravíssim com el desequilibri entre zones. És positiu, no diré que no, però m'ha estranyat aquesta superimportància, com si fos el projecte de la nostra vida. Un projecte que jo, segurament, ja no veuré", reconeix entre riures. A les clàssiques preguntes ràpides que clouen el pòdcast, Benet també rebaixa l'optimisme sobre el finançament singular: "No m’agrada que es vengui com si fos un gran canvi radical”.
"No sé si una Línia Orbital és el que més cal ara per resoldre un problema tan gravíssim com el desequilibri entre zones"
Amb aquestes carpetes sobre la taula, FemCAT traça el camí a la seva manera. Tot i que forma part de l'anomenat G8 -el nucli on s'apleguen les principals organitzacions econòmiques de Catalunya- l'entitat evita fer notes d'opinió recurrents per tal de mantenir programes estables de gran calat com Universitat i Empresa, Parlament i Empresa o Periodisme i Empresa, destinats a trencar les barreres que sovint separen el teixit empresarial de la resta d'activitats.
A més, ja prepara el seu fòrum biennal per al pròxim mes de novembre i organitza cada dos anys els seus reconeguts viatges de benchmarking per conèixer realitats d'èxit arreu del món, com el que recentment va portar quatre rectors d'universitats catalanes a Corea del Sud per estrènyer llaços acadèmics. Són, en paraules de Benet, "petites gotes d'aigua que van fent forat" amb un únic objectiu: que les demandes a llarg termini de l'empresariat siguin assumides pel conjunt de la societat catalana.