Escolta l'article ara…
El 21 de gener, l’operador de la borsa de Frankfurt va anunciar que comprava Allfunds, una plataforma de distribució de fons amb seu a Madrid i cotitzada a Amsterdam, per 5.300 milions d’euros. Els accionistes, entre ells un fons nord-americà, un de sobirà de Singapur i un banc francès, ho van aprovar al març. Només queden pendents les autoritzacions reguladores, que el comprador espera tenir el primer semestre del 2027.
No era la primera vegada que una empresa alemanya se n’enduia una de les nostres. El juliol del 2022, Delivery Hero, que ja n’era l’accionista principal, va tancar la compra de Glovo fins a quedar-se’n prop del 94%. La va pagar amb accions que aquell any es van enfonsar un 60%. Dues ciutats, dos negocis, dues empreses alemanyes que no tenen res a veure l’una amb l’altra, i una mateixa escena: la bèstia que deixa de córrer.
Dues ciutats, dos negocis, dues empreses alemanyes que no tenen res a veure l’una amb l’altra, i una mateixa escena: la bèstia que deixa de córrer
Perquè d’això parlem quan parlem d’unicorns. Els bestiaris els situaven al marge del mapa, allà on el cartògraf deixava un buit i una advertència. El capital risc els va fer sortir del bosc el dia que va decidir que una empresa privada podia valer mil milions. Entre la bèstia que no hauria d’existir i la línia d’un Excel que diu que sí que hi ha una distància que ningú no sap mesurar del tot bé, i és en aquesta distància on m’agradaria quedar-me una estona.
A Barcelona, l’unicorn creix com creixen les coses a la muntanya: sense gaire pla, aprofitant un sòl que no demana permís. Cada any, el Mobile World Congress (MWC) hi porta mig món de la tecnologia; el 22@ ha convertit les fàbriques del Poblenou en oficines; les universitats hi treuen enginyers que, de tant en tant, decideixen no marxar. D’aquest terreny han sortit un repartidor en bicicleta (Glovo), una nòmina que es fa sola (Factorial), una llei que es troba sense obrir cap manual (vLex), un viatge de feina que es reserva sense trucar a ningú (Perk, l’antiga TravelPerk), un bitllet d’avió (eDreams) i un cotxe que carrega en silenci (Wallbox).
Ningú no els va dissenyar per ser mítics: van néixer per resoldre una cosa petita i quotidiana. Un dia, sense que ningú ho hagués previst del tot, la cosa petita va deixar de ser petita. L’unicorn barceloní té alguna cosa d’animal salvatge que ha crescut lluny del corral: no sap del tot bé com comportar-se ara que és gran. A Madrid, en canvi, l’unicorn sol néixer a prop de les canonades: xarxes, plataformes, mercats on altres compren i venen. La ciutat hi posa la banca i els despatxos on es tanquen les rondes, una proximitat al capital que a Barcelona s’ha de buscar sempre una mica més lluny.
D’aquí han sortit un pis que es busca sense sortir de casa (Idealista), una fibra que es va estendre per tot el país (Jazztel), un operador de telefonia (MásMóvil), la plataforma de fons del principi (Allfunds), un cotxe que arriba sense preguntar-se massa si allò és un taxi o una altra cosa (Cabify) i un treballador que s’encaixa en un tauler molt gran (Job&Talent). No és menys mític -cap unicorn no ho és-, però es mou amb una seguretat que a Barcelona de vegades enveja i de vegades sospita.
L’unicorn barceloní té alguna cosa d’animal salvatge que ha crescut lluny del corral: no sap del tot bé com comportar-se ara que és gran. A Madrid, en canvi, sol néixer a prop de les canonades
Hi ha una part de la llegenda que se sol oblidar: que ningú no podia caçar un unicorn per força. L’única manera de domar-lo era asseure una donzella al bosc i esperar que la bèstia, atreta per la seva puresa, hi posés el cap a la falda. Només llavors es deixava lligar. És una imatge estranyament exacta del que hem vist dues vegades en quatre anys amb compradors alemanys i dues bèsties de dues ciutats diferents: ningú les va obligar, exactament. Els van posar alguna cosa davant -diners, escala, reconeixement- prou pura, en aparença, perquè elles mateixes decidissin ajeure’s.
I Alemanya no ha estat l’única que ha parat la falda. El Regne Unit s’ha endut el portal immobiliari madrileny (Idealista); el Canadà, sencer, el buscador de lleis barceloní (vLex), que ja no existeix com a criatura independent; Suècia, la genètica reproductiva valenciana d’Igenomix. França ho ha fet dues vegades. Va comprar la fibra òptica (Jazztel) el 2015, quan encara ni en dèiem unicorns, i aquest juny ha completat la compra de la meitat de MasOrange -l’antiga MásMóvil, ja fusionada amb la filial espanyola d’Orange- que uns fons havien tret de borsa el 2020. Set operacions, sis compradors, cinc països, tres ciutats i un mateix gest repetit: set dels catorze unicorns que Dealroom compta a Espanya ja han posat, o estan a punt de posar, el cap en una falda que no és la seva.
El compte, a més, desmenteix una mica el tòpic. De les sis bèsties madrilenyes -comptant-hi les d’Alcobendas-, quatre ja són d’algú altre o ho seran aviat: Idealista, Jazztel, MásMóvil i Allfunds. De les sis barcelonines, dues: Glovo i vLex. És cert que Jazztel i MásMóvil són més aviat cavalls de borsa que no pas criatures del capital risc, i que sense elles el marcador s’ajusta. La més domesticada és, doncs, la que abans s’ajeu; la salvatge, la que més resisteix. Amb sis casos per ciutat no n’hi ha prou per fer-ne una llei, però sí per sospitar que a Madrid la bèstia neix ja a punt per ser comprada, i a Barcelona creix fins que algú li ofereix el regaç.
De les sis bèsties madrilenyes, quatre ja són d’algú altre o ho seran aviat: Idealista, Jazztel, MásMóvil i Allfunds. De les sis barcelonines, dues: Glovo i vLex
I aquí ja no hi ha manera d’amagar-se darrere el mite. Barcelona i Madrid competeixen, es miren de reüll, es disputen cada nou repartidor o cada nova plataforma com si l’altra ciutat fos l’adversari real. Però mentre discutim quina cria més bèsties d’aquestes, cap de les dues ha après encara a fer-les créixer soles. Cap de les dues els ofereix, abans que arribi la donzella de torn, alguna cosa que no calgui vendre: una patent, un laboratori, una generació d’enginyers que no calgui importar.
La rivalitat entre les dues capitals, tan vistosa, tan fàcil d’explotar en un article com aquest, potser és la distracció perfecta perquè ni l’una ni l’altra hagi de respondre la pregunta de debò. Per què, quan un unicorn espanyol arriba a l’edat de créixer sol, la sortida acaba sent gairebé sempre vendre’s, vingui d’on vingui la falda?
Potser la resposta no és al bosc, sinó al que hi plantem. Un unicorn que neix d’una aplicació es pot vendre amb una signatura; un que neix d’un laboratori costa més d’arrencar de lloc. I aquí les dues ciutats tenen molt més a explicar que no pas en el recompte de bèsties: quant inverteix cadascuna en recerca, qui la paga i on va a parar. D’això, si voleu, en parlarem el pròxim dia.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat