Escolta l'article ara…
L’any 1975, el cantant barceloní Joan Manuel Serrat va publicar una cançó dedicada als personatges habituals dels baixos fons de la ciutat on apareixia un individu que per buscar feina furgava “a les demandes de La Vanguardia”. L’expressió feia referència a les voluminoses pàgines d’ofertes de treball que antany publicava aquell diari i que eren la bíblia per a qui volgués trobar ocupació. A un nivell molt semblant hi havia les pàgines immobiliàries, veritable columna vertebral de les finances de La Vanguardia i que semblava que no moririen mai.
Però internet va arribar i va acabar reduint aquestes planes a la mínima expressió respecte al que havien estat en temps pretèrits. I és que internet ha estat eliminant intermediaris des de fa temps a partir d’oferir plataformes on oferta i demanda poden conèixer-se pagant peatges moderats i amb l’avantatge addicional d’arribar a més ulls que les pàgines de qualsevol diari.
Amb molta diferència, la plataforma líder en anuncis de pisos —un concepte també anomenat portal immobiliari o agregador— és Idealista, que ja ha superat el quart de segle d’existència i que no ha parat de créixer, tant en ingressos com en valoració del negoci. Tota la historiografia sobre l’empresa coincideix a explicar que la idea de negoci va sorgir fruit d’una estada inspiradora als Estats Units del seu creador, Jesús Encinar Rodríguez, que va tenir clar que l’estat espanyol també necessitava una pàgina web de compravenda de pisos, com havia vist a Amèrica i que tan útil li havia resultat.
Després d’estudiar Administració d’Empreses a Icade, es va traslladar als Estats Units per fer un postgrau a la Universitat de Harvard just quan en aquell país es vivia la primera onada dels emprenedors d’internet, cosa que el va dur a abandonar la costa est per recalar a Silicon Valley, on es va amarar de l’esperit tecnològic que hi regnava.
Juntament amb el seu germà Fernando (llicenciat en dret en nòmina d’Unión Fenosa) i amb César Oteiza Aniz (també Icade, més tard Harvard, i amb feina a KutxaBank), va organitzar la base del projecte, que poc després del començament del segle va començar a caminar. Cal pensar que en aquells temps, internet tenia un ús molt diferent de l’actual, on tot girava al voltant de les pàgines web, la comunicació no era per fibra òptica sinó per cables de coure i no existien les apps ni les xarxes socials, ni tampoc serveis de vídeo com YouTube (el buscador Google va néixer formalment a finals del 1998, Facebook ho faria el 2004, mentre que YouTube veuria la llum el 2005; el servei de missatgeria de WhatsApp encara era lluny).
En el negoci de vendre pisos, el pas del paper als bits no va ser un trànsit immediat, de manera que els primers anys els promotors de l’empresa van patir certs colls d’ampolla amb els recursos financers, fins al punt que el 2002 van estar a punt d'abaixar la persiana per sempre més, però els diners van arribar just a temps. Des d’aleshores, gairebé tots els seus tancaments han estat en números negres, un paisatge molt diferent d’altres startups, que viuen instal·lades en les pèrdues i que s’han fet addictes a les rondes de finançament per poder sobreviure.
Al principi, els promotors d'Idealista van patir certs colls d’ampolla amb els recursos financers, fins al punt que el 2002 van estar a punt d'abaixar la persiana per sempre més
Des dels primers temps, els tres fundadors van estar acompanyats d’accionistes externs, primer la caixa biscaïna Bilbao Bizkaia Kutxa (BBK), més tard Caixa Catalunya i també els fons Bonsai Venture Capital (un vehicle inversor fundat per Javier Cebrián Monereo) i Tiger Global Management (creat a Nova York el 2001). El gran salt vindria el 2015, amb l’entrada al capital d’Apax Partners, que va adquirir les participacions (el 80% del total) que estaven en mans de BBK, Bonsai i Tiger a canvi de 235 milions d’euros.
Cinc anys més tard, seria un dels fons més de moda en els darrers temps, els suecs d’EQT, qui va comprar el 80% del capital de la firma per la xifra de 1.321 milions d’euros. El darrer viatge, de moment, es va viure el 2024, quan el fons Cinven va adquirir el 70% d’Idealista per una xifra que valorava la globalitat de la companyia en 2.900 milions d’euros, rècord absolut per a una empresa d’internet a Espanya. El comprador, Cinven, és una firma que inverteix en empreses no cotitzades, com és el cas que ens ocupa, i que va ser fundada a Londres fa prop de mig segle. En el darrer exercici tancat, Idealista va tenir uns ingressos de 346 milions d’euros, en aquesta ocasió amb pèrdues copioses provocades per reajustaments comptables.
Més enllà d'Idealista
Però no tot és Idealista en el mercat dels buscadors de pisos, perquè altres portals es disputen els clics dels compradors, tot i que amb menys èxit que el gran gegant dels germans Encinar. Un dels més coneguts és Fotocasa, que té els seus orígens a la mateixa època que Idealista, quan la firma Trader Segundamano va crear aquesta marca.
Més tard, el 2004, Fotocasa es va fusionar amb el portal immobiliari d’Anuntis, que havia agafat vida pròpia sota la denominació de Vivendum. La marca resultant de la fusió va ser Fotocasa. El 2013 l’agregador va passar a mans de Schibsted, un conglomerat de mitjans fundat a Noruega el 1839. Sis anys després, aquest grup es va escindir en dues societats, una d’elles, batejada com a Adevinta, com a paraigua per a totes les pàgines marketplace de fora del seu territori natural. Aquesta nova empresa va passar a cotitzar a borsa.
Abans de l’escissió esmentada, el 2017, Schibsted va adquirir el portal català Habitaclia, que havia nascut l’any 2001 a partir de la iniciativa de Jordi Peña Sastre. L’any passat, el fons EQT va aconseguir el control del negoci ibèric d’Adevinta en imposar-se a un grup molt nombrós d’interessats. Aquest canvi en la propietat va provocar el fet paradoxal que EQT fos accionista dels dos principals portals immobiliaris de l’Estat (Idealista i Fotocasa-Habitaclia), una situació que va durar ben poc, perquè tres mesos després el fons escandinau va traspassar Fotocasa i Habitaclia al gegant alemany Scout24. En canvi, va retenir negocis que no li suposaven conflicte d’interessos, com Infojobs, Milanuncios i Coches.net.
El tercer en discòrdia d’aquest mercat és Pisos.com, un portal que va fundar el grup de mitjans Vocento l’any 2009. El març de l’any passat van traspassar la companyia a la firma italiana Immobiliare.it a canvi de 22,5 milions d’euros.
Finalment, dins de l’univers dels portals cal parlar també de Yaencontré, d’origen català i que va veure la llum simultàniament amb Idealista, Fotocasa i Habitaclia, als albors del segle XXI. L’any 2008 el Grup Godó es va incorporar al seu accionariat i, finalment, el 2020 va integrar-se al grup Idealista.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat