Parlar de l'Alt Empordà és endinsar-se en una terra de pas, rica en paisatges, cultura i patrimoni. Una combinació única de muntanyes, valls, rius i costa, amb una economia "peculiar" i molt diferent de la resta de Catalunya. És el que té viure a la frontera: 144.926 habitants, una estimació de facturació de 5.541 milions d'euros, 2.698 empreses i el domini absolut del sector dels serveis, amb especial èmfasi en el comerç i la restauració, triplicant el sector primari i industrial, molt minoritaris. I tres municipis per sobre de la resta amb volum de negoci: Vilamalla, Figueres i la Jonquera.
Quina és la radiografia empresarial de l'Alt Empordà? En primer lloc, la comarca ubicada al nord-est de Catalunya compta amb 49 empreses clau que facturen més de 10 milions d'euros cada una, lligades majoritàriament al comerç, el transport i el tabac. La resta, que facturen entre 100.000 i 500.000 euros, compten amb algunes excepcions per sobre del milió d'euros. La majoria de les organitzacions tenen poca antiguitat, és a dir, el 75% d'elles van néixer després del 1990, com succeeix a la veïna Pla de l'Estany. Per tant, no es tracta d'una comarca amb empreses històriques, com és el cas de la Garrotxa, molt a prop de la zona.
L'Alt Empordà: 5.541 milions d'euros de facturació, 2.698 empreses i un domini absolut del sector dels serveis
Entre els municipis de l’Alt Empordà que lideren segons la xifra de negoci, destaca el cas de Vilamalla, de tan sols 1.188 habitants. La segueix Figueres, que és la capital de la comarca i, en tercera posició, La Jonquera. Els tres primers municipis en volum de facturació concentren el 63,9% dels 4.723 milions d’euros que generen les 2.546 societats mercantils presents a la comarca. Les 104 empreses de Vilamalla generen 1.757 milions d’euros de facturació; les 723 empreses de Figueres en generen 847 milions, i les 103 empreses de la Jonquera, 413 milions. Castelló d'Empúries i Santa Llogaia d'Àlguema, conformen el top 5. Municipis coneguts com l'Escala, Peralada, Llançà o Cadaqués es troben a la part mitjana de la taula de facturació, amb gran pes de l'hostaleria i el turisme. Unes xifres detallades que formen part de l'estudi Estructura Empresarial de la demarcació de Girona, elaborat per la Diputació de Girona al qual ha tingut accés VIA Empresa.
L’Alt Empordà és una comarca de serveis. El 81,8% de la facturació total de les 2.546 empreses ubicades a la comarca procedeix d’activitats de serveis, el percentatge més elevat de les vuit comarques gironines. En sentit contrari, és la penúltima comarca amb menys presència industrial: només el 12,7% de la seva facturació és generat per societats industrials. En termes d’ocupació, el 72,6% dels llocs de treball pertany al sector serveis, mentre que el 15,9% pertany a la indústria.
Qui és qui entre el 'top 10' empresarial?
Amb seu a Vilamalla, Transgourmet, ocupa la primera posició del rànquing empresarial, després de facturar 1.273 milions d'euros el 2022. Amb la matriu ubicada a Suïssa, és el segon grup de distribució majorista d'aliments i begudes més gran d'Europa. L'empresa compta amb 5 plataformes de distribució repartides per tota Espanya i és referent en el sector horeca amb GM Cash. A més, compta amb 800 supermercats franquiciats sota les marques Suma, Proxim i Spar, 400 d'ells a Catalunya.
Transgourmet, amb seu a Vilamalla, factura 1.016 milions d'euros i compta amb 800 supermercats
L’origen de Transgourmet Ibérica està a Miquel Alimentació. La família Miquel, liderada per Ramon Miquel Ballart, que va morir el 3 de gener de 2022 a l’edat de 95 anys, va vendre la companyia el 2015 a l’asiàtica Bright Food, amb seu central a Shanghai. Però, a l’estiu de 2021, Bright Food la va tornar a vendre a la suïssa Gourmet Holding, que pertany a la també multinacional suïssa Coop, el segon grup europeu de distribució majorista.
El primer executiu de Transgourmet Ibérica és el català Lluís Labairu Munté. Treballa per a aquesta empresa des de 2008 quan s’anomenava Miquel Alimentació. Va arribar a la direcció general el 2019 i s’ha mantingut en el càrrec tot i el canvi de propietat. Sempre ha treballat per a cadenes de distribució.
Qui ocupa la segona i tercera posició del rànquing -totes dues ubicades també a Vilamalla- són, Area i Serveis Vilamala, seguida de Global Tank. La primera factura 216,7 milions d'euros i la segona, 136 milions. Area i Serveis Vilamala va néixer fa 26 anys i es dedica a l'àrea de serveis, amb una botiga, una estació de servei, de rentat i de distribució de gasoil. En el cas de Globaltank es tracta d'una xarxa de gasolineres per camions, amb més de 300 establiments per Europa. La seu és al polígon industrial d'Empordà internacional.
Seguint la classificació del rànquing hi ha Petrem Distribució (132,9 milions), ubicada a Figueres, i Berdigest, a Santa Llogaia d'Àlguema, amb una facturació de 128,1 milions. Posteriorment hi ha Transportes Calsina i Carre, a Pont de Molins i amb uns resultats de 114 milions. Ja a la posició número 7 hi ha Vent de France La Tramuntana (87,4 milions), Oil-Albera (86,7 milions) i Minio (66,7 milions). Frigorificos Carnicos las Forcas, a Vilafant, conclou el top 10, amb 57,3 milions de facturació.
La Jonquera i el negoci de viure a la frontera
Ser l'últim poble fronterer de Catalunya amb França té les seves peculiaritats. Si no, que li diguin a La Jonquera, que amb 3.387 habitants surt als mitjans de comunicació a causa de successos dignes de pel·lícula, com ara haver detingut recentment un fugitiu buscat pels Estats Units per un homicidi, les inversions milionàries per adquirir les llicències dels estancs de tabac més anhelats del país, intervencions de 329 quilos d’haixix a la frontera, premis pels guanyadors de la Loteria de Nadal del 2023 i també els nombrosos cotxes amb matrícula francesa que s'aturen al famós outlet del municipi atrets per uns productes més econòmics, com ara els perfums, l'alcohol, els estancs i les gasolineres. Ara bé, l'economia d'un municipi transfronterer evoluciona amb el pas del temps. I amb ell, la reconversió de centenars de treballadors vinculats al negoci de les duanes que pràcticament han desaparegut amb la lliure circulació de l’espai Schengen i que s'han bolcat en la dinamització d’uns comerços i serveis que facturen al voltant dels 1.500 milions d'euros anuals, amb una capacitat comercial quatre vegades superior a la mitjana catalana.
L'economia d'un municipi transfronterer evoluciona amb el pas del temps. I amb ell, la reconversió de centenars de treballadors vinculats al negoci de les duanes que pràcticament han desaparegut
L'economia de La Jonquera no s'entén sense la seva ubicació estratègica, amb la particularitat de ser un “territori de pas” a diferència de territoris fronterers com ara Andorra o Puigcerdà, en què s’acostuma a anar expressament. Aquest petit poble, situat al nord de l'Alt Empordà, creuat per l'autopista AP-7 i la N-II, rep anualment uns sis milions de visitants, i hi travessen diàriament més d’11.000 camions, el que significa més de 8 camions cada minut, segons el grup d'estacions de servei OnTurtle (Red Tortuga).
Milers de francesos vénen atrets pel turisme, el lleure, les compres, la diversió i l'accés a segones residències de l'Alt Empordà. Barcelona es troba a més de 150 quilòmetres de la frontera, mentre que la ciutat francesa de Narbona a 98 quilòmetres al nord. “No hi ha localitats amb gran densitat de població prop de la frontera, d’aquí que s’hagi convertit en un pols econòmic i hagin intentat mantenir els negocis de l’època fronterera”, apuntava l’economista Enric Llarch fa uns mesos VIA Empresa. D'aquesta forma i, gràcies a la desaparició de les fronteres físiques, és molt més fàcil accedir a Catalunya per a molts habitants del sud de França, com també a la inversa, sobretot perquè “els conductors no s’han d'aturar ni perdre temps a causa dels antics controls i llargues cues”, tot i que en algunes ocasions n'hi ha d’esporàdics per combatre el terrorisme i la lluita contra el tràfic de drogues.
L’estanc més gran d’Europa
On sí noten la diferència de preu els francesos és amb l'alcohol i el tabac, d'aquí la lluita per aconseguir les llicències. A Catalunya, les cigarretes costen menys de la meitat del que pagarien al seu país. Per exemple, un paquet de Winston Blue costa 4,95 euros, mentre que a França, després de la pujada de preus de l'abril del 2023, es venen a 11 euros en establiments autoritzats. Els surt a compte traslladar-se a l'altre costat de la frontera per proveir-se de cartons encara que hagin de recórrer desenes de quilòmetres.
El fet que el tabac sigui una font d’ingressos important per a l’Estat –aproximadament el 80% del que costa un paquet de tabac són impostos– i que als pobles fronterers pirinencs se’n vengui molt va ser, molt probablement, un argument de pes d’Hisenda per autoritzar-ne tants al municipi empordanès. Quan es van concedir deu llicències d’estancs al municipi el 2022, va causar primer sorpresa i seguidament preocupació en el sector, perquè es temia que acabés perjudicant la rendibilitat del negoci. Feia més de 20 anys de l’última convocatòria.
De fet, La Jonquera és el tercer lloc de tot l'Estat en vendes de tabac, després de Madrid i Barcelona. De les set llicències que ja estan concedides i validades, cinc d'elles són al poble de la Jonquera i dues més al barri del Portús. Cinc d’aquestes set han estat adjudicades a les noves generacions de les famílies empresàries de pes a la Jonquera, com són Escudero i Raurich, a través dels grups Escudero i Tramuntana. Les tres concessions vinculades al Grup Escudero han abonat 17,62 milions d’euros, de manera que la d’Escudero Bermúdez ha costat cinc milions d’euros; la d’Ana Escudero Riscado, 6,12, i la d’Antonio Escudero Riscado, 6,5. En el cas de les persones directament vinculades al Grup Tramuntana, el total invertit seria de 12,1 milions d’euros.
La Jonquera és el tercer lloc de tot l'Estat en vendes de tabac, després de Madrid i Barcelona
Finalment, no només els francesos vénen al nostre país, sinó que existeixen centenars d’altempurdarencs que que travessen la frontera per anar als seus supermercats, com per exemple a Le Boulou. La sorpresa dels últims mesos té a veure amb l'abaratiment de les ostres, els productes vegetarians i els que són sense gluten al cantó francès. Els habitants de l’Alt Empordà, a part d'endinsar-se a Le Barcarès, Perpinyà o Carcassone per la part d'oci, escullen un producte molt demandat: l'oli d'oliva és molt més barat a França. I, mentrestant, molts jonquerencs afirmen amb humor que “tant de bo els francesos continuïn cuinant amb mantega, que ells es quedaran amb el millor oli transfronterer”.
Bonustrack: l’Alt Empordà i el paradís de l’enoturisme
Ceba de Figueres, Bunyols de l'Empordà, Botifarra dolça, Arròs de Pals, Recuit, Poma de Farciment de Vilabertran, Gambes de Palamós i Fesol de l'ull ros: tots aquests productes són dels que pot fer gala la marca Producte Empordà. Gràcies al clima i la seva situació, la comarca ofereix varietat i gran oferta de productes i una denominació especial. Destaquen les anxoves de Roses i l'Escala; les pomes GP Girona de Sant Pere Pescador i l'Armentera; l’oli DOP Empordà, un oli pur que s'obté de varietats tan reconegudes com l'argudell i el corvell, i l’excel·lència dels vins de la DO Empordà.
L’Alt Empordà és una comarca de serveis. El 81,8 % de la facturació total de les 2.546 empreses ubicades a la comarca procedeix d’activitats de serveis
L'Alt Empordà s'ha convertit en un gran atractiu per a l'enoturisme, a causa de ser terra de vins des de fa més de vint-i-cinc segles. Trobem cooperatives, petits cellers o empreses de més abast, que avui dia ofereixen mil i una maneres de conèixer aquest autèntic patrimoni. Al llarg de l'any també hi ha festivals de música de gran i petit format, emergents, alternatius i innovadors. Sons del Món és una de les apostes més clares en aquest sentit, però també cal destacar l'Acústica.
Com a curiositat, l'Alt Empordà no s'entén sense la figura del pintor Salvador Dalí. Els tres museus Dalí van rebre 817.000 visitants el 2022, un 106% més que el 2021 i un 23% menys que el 2019. El 2022 la Fundació Gala-Salvador Dalí va obtenir un excedent de 4,5 milions d'euros, un 15,76% de millora respecte a l'any 2019. I, sembla que la localitat del pintor s'ha convertit en la "cirera del pastís". Cadaqués i l'elogi de la premsa anglesa: "Conserva l'esperit local". El rotatiu britànic The Sun recomana als seus lectors el municipi costaner, a tan sols dues hores de vol des d'Anglaterra i “sense guiris maleducats”.