Parlar del Pla de l'Estany és abordar una comarca “jove” que ha llaurat un caràcter i una identitat pròpia des que es va separar del Gironès el 1988 i que, actualment, gran part del seu impacte mediàtic gira al voltant de l'estany natural més gran de Catalunya: l'estany de Banyoles. Una comarca petita que s’ha convertit en un lloc de pas entre la Costa Brava i el Pirineu i que atrau nombrosos visitants que busquen descobrir el patrimoni, la naturalesa, els esports a l'aire lliure i unes empreses força conegudes arreu de Catalunya. I també, tot i tenir 32.941 habitants i una superfície petita, compta amb un impacte notori en el teixit empresarial català: una estimació de facturació empresarial anual de 2.493 milions d'euros.
El Pla de l'Estany: 32.941 habitants, 855 empreses i una facturació empresarial anual de 2.493 milions d'euros
Quina és la radiografia empresarial de la comarca? Actualment, el Pla de l'Estany té 855 empreses en ple funcionament i més del 80% d'elles són nascudes a partir del 1990. És a dir, tan sols el 0,7% -sis organitzacions-, van sorgir abans del 1960. Una xifra contraposada amb la veïna Garrotxa, que disposa de moltes empreses centenàries. En aquests moments, la meitat de les organitzacions del Pla de l’Estany facturen menys de 500.000 euros anuals, però també n'hi ha 43 que lideren el podi en superar els deu milions de facturació. I d'aquí l'embranzida econòmica de tres municipis capdavanters en xifra de negoci: Banyoles, Cornellà del Terri i Porqueres. El sector primari ha perdut pes al llarg de les dècades a la comarca i ha donat pas a la indústria i els serveis que es distribueixen, en parts iguals, la facturació i pes econòmic. Unes xifres detallades que formen part de l'estudi Estructura Empresarial de la demarcació de Girona, elaborat per la Diputació de Girona al qual ha tingut accés VIA Empresa.
Qui és qui entre el ‘top 10’ empresarial?
El comerç a l'engròs d'alimentació i begudes genera el 25,9% de la facturació a la comarca, seguit dels productes alimentaris i begudes (19,8%) i la maquinària i equips (8,3%). L'agricultura, la pesca, l'energia, l'aigua i activitats professionals, científiques i tècniques, conformen la resta. Entre el rànquing de les 10 empreses amb més xifra de negoci, destaca Ramaderia Roca, al municipi de Porqueres, amb 364,9 milions de facturació. La segueix Haribo, a Cornellà del Terri, amb 136,9 milions i Artigas Alimentaria amb 93,9 milions. En quarta posició hi ha Vicens Batllori (74,2 milions), Induxtra de suministros Llorella (64,8 milions), Espa 2025 SL (59,5 milions), Inoxpa Sau (55,1 milions), Miquel Avicola (51,3 milions), Roca 1927 (48,2) i Agri-Energia (42,1).
En el cas de Ramaderia Roca, primera del rànquing, es va fundar el 2001 i es dedica a la compravenda de bestiar de tota mena, a la cria i engreix propi o de tercers i el comerç a l'engròs de carns. Pel que fa a les activitats agrícoles són realitzades en finques pròpies o de tercers. La companyia té una elevada facturació i poca presència a internet, ja que opten per un “perfil baix”, un tret característic de moltes companyies catalanes com plasmava el politòleg Xavier Solano a VIA Empresa amb Des de Londres: l'extrema discreció catalana i ho exemplificava amb el cas de la lleidatana Grup Vall Companys, que juga a la lliga dels 3.000 milions d'euros de facturació, és a dir, més que tota la comarca del Pla de l’Estany. De fet, a la pàgina web de Ramaderia Roca i, en grau més baix, només se sap el preu de mercat actualitzat per setmanes. A data 7 de maig de 2024 només hi ha el preu del porc en viu, dels lletons i les verres. Una direcció a la seu central i com arribar a la companyia.
En canvi, qui compta amb un ampli coneixement del públic i notorietat a les xarxes és Haribo. Es tracta de la filial espanyola del fabricant de llaminadures alemany Haribo, conegut pels “ossets d’or” de les llaminadures i que fa més de dos anys va ampliar les instal·lacions industrials de Cornellà del Terri, amb l'objectiu d'augmentar la seva producció a Europa. De fet, cada any Haribo fabrica al municipi del Pla de l'Estany més de 58.000 tones de caramels. A principis dels 2000 van tenir problemes amb l’ús del català i hi va haver diverses pintades a les instal·lacions, en què es denunciava que s’assenyalés el català i qui el parlava a la fàbrica. Sembla, però, que ara ja és d’“ús majoritari” a la plantilla. La companyia, que té cinc plantes repartides a Europa, va arribar a Catalunya l’any 1985, va començar amb tan sols 10 empleats i actualment dona feina a 750 persones. De la fàbrica de Cornellà del Terri, al Pla de l’Estany, s’exporta producció a gairebé tots els països d’Europa, l’Amèrica del Nord i Oceania.
Artigas Alimentaria, l’altra cara de la moneda
Malauradament, Artigas Alimentaria, que ocupa la tercera posició del rànquing, ha finalitzat fa pocs mesos la seva activitat després de 67 anys operant al sector carni. La causa del tancament té a veure amb un canvi de cicle en el preu del porc que “la direcció no va saber gestionar a temps”, segons detalla El Diari de Girona. L’exercici del 2022, l’empresa familiar va arribar a facturar més de 100 milions d’euros, una xifra que va patir un descens el 2023, ja que el mes de maig l’operativa va ser paralitzada i van començar amb el preconcurs de creditors el 15 de maig de 2023, tal com vam publicar a VIA Empresa. Durant les darreres dècades, Artigas Alimentària s'havia dedicat a elaborar i comercialitzar producte porcí, boví i boví.
Vicens Batllori, com les empreses anteriors, es dedica a la indústria de l'alimentació. En aquesta ocasió són distribuïdors de matèries primeres per l'alimentació animal, sobretot de cereals, plantes, comerç a l'engròs de cereals, adobs, substàncies fertilitzants, plaguicides i animals vius. Respecte a la cinquena del llistat hi ha el cas de Induxtra de suministros Llorella, que es dedica a la producció alimentària per al consum humà. Va néixer fa 42 anys i es troba a la capital, Banyoles.
L’economia al voltant de l’estany de Banyoles
L'estany de Banyoles, com el seu nom indica, es troba a Banyoles, la capital del Pla de l'Estany, a la província de Girona. No és artificial, ja que es va formar fa 250.000 anys i s'alimenta de la xarxa subterrània de canals procedent de l'Alta Garrotxa. Amants del senderisme es deixen perdre per la zona i els que els agrada banyar-se ho fan en tres zones habilitades, o també naveguen amb petites barques. Com a curiositat, els esports aquàtics com el caiac també són populars a Banyoles. De fet, l'estany es va condicionar per a les proves de rem dels Jocs Olímpics del 1992 que van tenir Barcelona com a seu. Així mateix, el 2004 les seves aigües van acollir el Campionat Mundial de Rem.
Banyoles ha donat la benvinguda al turisme esportiu, que fa més d’una dècada va créixer un 18%, fet que suposa obtenir una mitjana de 49.130 visitants, la majoria d'un alt poder adquisitiu. El turisme és una de les claus del ressorgiment econòmic de Banyoles. Han estat capaços d'explotar els atractius de què disposen rebent visitants de tot el món, especialment del nord d'Europa, que practiquen rem al llac. Hi passen cada any suecs, russos i francesos, però també federacions esportives i universitats britàniques que fixen a Banyoles les seves estades esportives i entrenaments d'alt nivell.
A Banyoles reben visitants, especialment del nord d'Europa, que practiquen rem al llac
Tanmateix, hi ha una tragèdia que ha marcat per sempre l’estany. El 8 d'octubre del 1998 l’estany de Banyoles va ocupar tots els informatius dels mitjans de comunicació i malauradament va ser per una mala notícia. Un petit vaixell d'esbarjo va salpar de la riba del llac de Banyoles a les deu del matí. Hi viatjaven 141 passatgers, jubilats francesos de vacances a Catalunya. Pocs minuts després de marxar, la popa de l'Oca, que així es deia el vaixell, va començar a enfonsar-se i, en un tancar i obrir d'ulls, la nau va desaparèixer al fons del llac com si mai no hagués existit. Van morir 21 persones i 38 més van resultar ferides. Els propietaris del vaixell van ser condemnats a tres anys de presó per imprudència greu i l'Ajuntament de Banyoles va ser declarat responsable civil de la tragèdia. I, finalment, també existeix la llegenda del malvat monstre de l’estany de Banyoles, però això ja és per una altra ocasió.