Escolta l'article ara…
Afirmar que la salut és una professió feminitzada és com dir que la nit és fosca. Totes les estadístiques ens apunten cap a aquesta realitat: segons el Cens de població i habitatges de 2023, publicat aquest octubre per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), un 76% dels 296.617 professionals dedicats a les activitats sanitàries i de serveis socials són dones. Al Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (Siscat), el percentatge de treballadores era del 75% el 2024, d’acord amb les xifres del Departament de Salut, però el percentatge queia fins al 62% en posicions de comandament, i fins al 37% en els llocs de màxima responsabilitat, com gerències i direccions generals.
Aquest desequilibri en les altes esferes el trobem també dins del món empresarial especialitzat en salut. D’acord amb l’Informe de la BioRegió 2025, publicat per Biocat el febrer de 2026, un 32% de les 202 startups especialitzades fundades des de 2016 comptaven amb almenys una dona a l’equip fundador.
Tradicionalment, aquests projectes d’emprenedoria femenina en salut han trobat més dificultats a l’hora de buscar finançament que altres projectes liderats per homes. El mateix estudi de Biocat apunta com, de mitjana, les startups fundades o cofundades per dones han captat al voltant d’un 20% del total d’inversió aixecada pel conjunt d’empreses emergents del sector a Europa, amb només un 14% l’any 2025. Aquesta tendència és encara més intensa en altres territoris: als Estats Units, no s’ha arribat mai al 20% en aquest decenni, i la darrera xifra, del 2025, es queda en el 8%; mentre que, a l'Àsia, el percentatge més alt és el de 2016, quan van arribar al 9%, una dada que contrasta amb l’ínfim 2% de 2025.
Les startups de salut liderades per dones van captar un 15% de la inversió sectorial a Europa o un 8% als EUA el 2025, però a Catalunya van arribar al 49%
Durant uns anys, Catalunya no era diferent de la resta del món: entre 2016 i 2020, els percentatges del Principat se situaven fins i tot per sota de la mitjana europea. Tanmateix, a partir de 2021 la història canvia: el gràfic de Biocat representa una enorme pujada que dispara el percentatge de captació fins a gairebé el 40% el 2021, una tendència que es manté durant els anys següents, acostant-se al 60% el 2024 i marcant un 49% el 2025 que és 3,4 vegades més gran que la mitjana europea. D’on sorgeix aquesta eficiència disparada?

L’excepció estadística, “culpa” de les grans rondes d’Impress o Splice Bio
El soci d’Ysios Capital, Guillem Laporta, treu ferro a la dada i la vincula a una qüestió “estadística”, vinculada al fet que el volum limitat de companyies de salut de Catalunya -en la darrera dècada, s’han creat de mitjana unes 90 startups- pot provocar que “dues o tres empreses t’esbiaixin els percentatges”. Hi coincideix la sòcia d’Abasys Capital, Montse Vendrell, qui cita les grans rondes que l’ecosistema ha registrat en els darrers anys, per més de 100 milions d’euros, i que han coincidit amb equips liderats o coliderats per dones: “Són rondes que no són habituals i que fa uns anys no vèiem”.
I és que hi ha alguns noms que brillen amb llum pròpia. Un dels més destacats és el d’Impress, una empresa dedicada a l’ortodòncia invisible cofundada el 2019 per Diliara Lupenko, actual directora d’operacions, juntament amb Khaled Kasem (director mèdic) i Vladimir Lupenko (CEO). L’empresa va aconseguir un primer cop a la taula amb la ronda de sèrie A que van aconseguir tancar el 2021, de 50 milions d’euros, a la qual se li va sumar una sèrie B de 122 milions el 2022 i encara una tercera ronda, en aquest cas de sèrie C, de 110 milions més (70 en capital risc i 40 en finançament de deute). La companyia opera avui en deu països amb una xarxa de 110 clíniques, 22 d’elles a l’Estat, una plantilla de més de 1.000 treballadors i una facturació que el 2025 va superar els 100 milions i el 2026 preveu arribar als 145 milions.
Un altre cas d’èxit és SpliceBio. Fundada el 2012 sota el nom de ProteoDesign, el 2020 va fer un gir cap a les teràpies gèniques, quan va adoptar el nom que té avui. Els seus cofundadors tornen a ser tres: la directora científica, Sílvia Frutos; el conseller delegat, Miquel Vila-Perelló, i Marc Montserrat, que se’n va desvincular el 2024. I la seva trajectòria també suma fites com la d’Impress: després de la primera ronda llavor de 2020, liderada per Asabys i Ysios, l’empresa va tancar una primera sèrie A de 50 milions el 2022, i una segona sèrie B, aquesta de 118 milions, el 2025, que va convertir-se en la ronda de finançament més elevada aconseguida per una biotecnològica a l’estat espanyol.
No queda enrere tampoc el cas d’Inbrain Neuroelectrics. Sorgida el 2019 com a empresa derivada de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), al seu capdavant hi trobem Carolina Aguilar, CEO i cofundadora, que va impulsar la companyia amb José Antonio Garrido (anterior director científic, ara consultor tecnològic en cap), Kostas Kostarelos (investigador principal del primer estudi amb humans) i Antón Guimerà (assessor tecnològic). La firma combina l’ús d’implants de grafè amb un programari d’intel·ligència artificial per tractar malalties neurològiques, com la malaltia de Parkinson o l’epilèpsia, i ha aixecat més de 60 milions de dòlars entre la ronda llavor de 2020, la sèrie A de 2021 i la sèrie B de 2024 (aquesta, de 46 milions). Des del mes de maig, Inbrain té oberta una sèrie C amb la qual aspiren a recaptar 100 milions d’euros més.
La sèrie B de 118 milions de SpliceBio de 2025 o la sèrie C de 100 milions encara oberta d'Inbrain despunten dins del sector català
Tots tres casos es troben entre les grans rondes registrades en els darrers anys en l’àmbit de la salut a Catalunya, que treballen amb unes quantitats que Vendrell admet que “fa uns anys no vèiem”. La sòcia d’Asabys considera que sí que “hi ha unes barreres inherents al sistema” que dificulta l’emprenedoria femenina, i també “algun biaix inversor”, en alguns casos “inconscient”, que es deu al fet que “hi ha molt perfil masculí en el món de les finances” que fa que “es generin unes dinàmiques difícils de trencar”.
Així i tot, Vendrell creu que la salut és un dels sectors en què “això es veu menys”, ja que es tracta d’una indústria “tan basada en les dades, la ciència i la tecnologia”, és a dir, en indicadors objectius, que fa que “potser hi ha una mica més de meritocràcia”. En dona constància amb les empreses del portafolis d’Asabys, entre les quals el 41% té dones a la C-Suite (el màxim nivell de direcció d’una companyia), una tendència que creu que és “una realitat exponencial que ha vingut per quedar-se”.
IA, biotecnologia sintètica i medicina personalitzada

Però més enllà de casos individuals, poden les especialitzacions temàtiques ajudar a llegir la situació? D’acord amb l’informe de Biocat, dels tres grans sectors de la salut, la biotecnologia concentra el 46% de les propostes de les startups fundades o dirigides per dones, per un 37% de solucions de salut digital i un 17% de tecnologies mèdiques. Si només agafem aquestes tres especialitats, el pes de les empreses de biotecnologia, del 45% (un total de 423 firmes), és molt similar en el conjunt del sector de la salut català, però la salut digital perd pes, fins al 28% (259 empreses), i a canvi en guanyen les tecnologies mèdiques, fins al 26% (238 startups).
En aquest sentit, Laporta considera que, per als inversors, “els fàrmacs i la part biològica són els que generen més interès”, ja que, malgrat que són “una àrea arriscada”, són també aquella en què poden aconseguir guanys més grans si el fàrmac funciona. Al seu temps, veu menys atractius per a firmes de capital en l’àmbit dels dispositius clínics, juntament amb les solucions dedicades als diagnòstics, ja que és més complicat que acabin comprats per grans farmacèutiques, i això enfronta els projectes a “una jungla de jugadors” al mercat final.
Si entrem més al detall, en la categoria que Biocat cataloga com a “àrees de treball” de les startups, aquí és la intel·ligència artificial la que guanya força entre les companyies fundades o dirigides per dones, amb fins a un 18% de les firmes dedicades. Aquesta és, per Laporta, una de les especialitzacions que tenen “bastant acceptació”, especialment en els darrers anys, tant amb “desenvolupament de fàrmacs” com d’aplicacions que serveixin “per identificar pacients o per predir estructures de proteïnes”, exemplifica. La biologia sintètica, amb un 14%; la medicina personalitzada, amb un 11%, o les aplicacions mòbils de salut, amb un 9%, són les següents categories més populars.
Vendrell: “La intel·ligència artificial és una eina que incorporem tant sí com no a tots els projectes que tenim, i la medicina personalitzada, avui, ho és tot”
En aquest àmbit més temàtic, Vendrell no identifica diferències de gènere notòries entre especialitzacions. “La intel·ligència artificial és una eina que incorporem tant sí com no a tots els projectes que tenim, i la medicina personalitzada, avui, ho és tot”, assenyala, un fet que també aplica a la biologia sintètica. L’única especialització en què sí que considera que pot observar-se una certa tendència de gènere és en la diferència de pes que representen les tecnologies mèdiques dins del mix, ja que es tracta d’una àrea on “hi ha molt perfil que ve més del món de l’enginyeria”, un sector tradicionalment molt més masculinitzat que la salut.
Els reptes d’especialitzar-se en salut de les dones
Però hi ha una cinquena especialització, que també comparteixen un 9% de les empreses fundades o dirigides per dones, que rep especial atenció: la de la salut de la dona o, com sovint es coneix dins del sector, les femtech. Aquest terme paraigua fa referència a tecnologies, però també fàrmacs i altres tractaments, que atenen especificitats vinculades a la salut de les dones, com pot ser la menstruació, l’embaràs o la menopausa. També s’inclouen sovint malalties d’altres camps, com l’oncologia, però que afecten exclusivament les dones, com poden ser el càncer de mama o el càncer d’ovari.
Aquest és una especialitat notòriament present a Catalunya: d’acord amb el Femtech Spain Industry Report 2026, l’estudi anual elaborat per l’entitat Femtech Spain, 37 de les 64 empreses que s’hi dediquen a l’Estat, un 58%, s’ubiquen a l’àrea metropolitana de Barcelona. D’aquestes 64 empreses, la salut general i benestar és la categoria amb més empreses, un total d’onze, entre elles les catalanes Olistic, Kiara o Sanno. L’oncologia, amb les catalanes The Blue Box, MiMark o Altum Sequencing; i la salut reproductiva, on destaquen al Principat Manina Medtech o Base4, són les següents especialitzacions, amb nou cadascuna.
Aquesta concentració de projectes dedicats a la salut femenina al voltant de la capital catalana va en consonància amb el pes que té el Principat com a potència europea en salut. De fet, Vendrell hi veu una cacofonia de múltiples actors: “Nosaltres anem a buscar projectes per tot l’Estat, i parlem amb totes les oficines de transferència, i la veritat és que no hi ha color: aquí tenim més inversors, més consultors, més advocats especialitzats...”. A més, en l’àmbit de les femtech, la sòcia d’Asabys també fa valdre la potència del sector tecnològic català. A tot això, Laporta hi afegeix encara un altre factor: “En medicina reproductiva, Barcelona i Catalunya som pioners ja no a escala europea, sinó a escala global”. El soci d’Ysios remarca la xarxa de clíniques de salut reproductiva de la ciutat comtal i recorda que “moltes parelles venen a tractar-se aquí”, cosa que aporta “un caldo de cultiu interessant”.
Laporta: “En medicina reproductiva, Barcelona i Catalunya som pioners ja no a escala europea, sinó a escala global”
Tornant a l’informe de FemTech Spain, el mercat espanyol de les solucions de salut de la dona tenia una valoració de 900 milions de dòlars el 2024, una xifra que, a escala global i a 2025, s’elevava fins als 66.200 milions de dòlars, segons Global Market Insights. Amb tot, la investigació també posa el dit a la llaga del finançament: a escala mundial, la inversió en empreses de salut de la dona va arribar fins als 2.000 milions de dòlars el 2025, segons xifres de Silicon Valley Bank, però gairebé la meitat van ser aixecades per dues empreses estatunidenques, Midi Health i Pomelo Care. L’informe de FemTech Spain assenyala que el finançament arriba en les etapes primerenques de les empreses, però fa curt després de la validació inicial.
Obstacles i sostres de vidre de les empreses femtech
Algú que ha viscut en primera persona aquesta mena de dificultats és Arina Rogozina, directiva amb més de quinze anys d’experiència en el sector de la salut que el 2023 va fundar Captchat i que des de 2025 dirigeix com a consellera executiva Fecundis Lab. Aquesta empresa, fundada el 2020 a Barcelona per Darío Frapf, Mariano Buffone i Rita Vassena, desenvolupa una tecnologia que busca millorar les capacitats de fecundació dels espermatozous en fecundacions in vitro per reduir els intents necessaris per a l’èxit. Aquesta és, de fet, la connexió de l’empresa amb l’etiqueta femtech: “Si bona part de la càrrega física i emocional del tractament ja recau en la dona, per què hem de donar per fet que per millorar el resultat hem de demanar-li encara més?”.
Sumant les diverses experiències que Rogozina acumula al seu currículum, la directiva considera que, a més a més dels requisits habituals que exigeix el sector de la biotecnologia, les solucions per a la salut de la dona hi afegeixen una “paradoxa”: “Et demanen xifres per demostrar la magnitud d’un problema que fa anys que no es mesura bé”. “Que una necessitat estigui mal mesurada no vol dir que sigui petita, i deixar-la sense inversió només contribueix al fet que continuï sent invisible”, lamenta la CEO de Fecundis Lab. Li dona la raó Vendrell, que subratlla que la salut de la dona és un espai que ha estat “desatès” durant anys: “No existien ni evidències científiques ni guies clíniques. S’han arribat a fer assajos clínics per a mecanismes de càncer de mama només amb mostres d’homes”.
Rogozina: “Que una necessitat estigui mal mesurada no vol dir que sigui petita, i deixar-la sense inversió només contribueix al fet que continuï sent invisible”
En comparació amb altres especialitzacions en salut, Rogozina ironitza amb el fet que es descrigui com a “emergent” l’àmbit de la salut de la dona, ja que és “un sector que respon a necessitats que fa dècades que hi són”. Amb tot, la CEO de Fecundis sí que creu que l’especialització “madura”, però ho fa a ritmes “molt diferents”: “A Fecundis treballem en reproducció assistida, on ja hi ha clíniques i laboratoris especialitzats i podem millorar una part del tractament que existeix, però en altres àrees de la salut femenina, primer hem de canviar la manera com es reconeix el problema”.
I aquí és Laporta qui identifica un altre problema addicional que afronten les companyies especialitzades en salut de la dona: la falta de compradors potencials de les empreses emergents. “Una companyia d’oncologia, immunologia o dedicada al sistema nerviós central té un munt de grans farmacèutiques que les poden comprar: Novartis, AstraZeneca, Pfizer… En canvi, en salut de la dona no és així, no totes les grans tenen franquícies en aquest àmbit”. El soci d’Ysios argumenta que “com a inversor, sempre penses a generar un exit, que et comprin la companyia, i si et compra una gran farmacèutica, saps que el tractament arribarà als pacients”. I en el moment actual, Laporta apunta que les potencials compradores a escala global són poques, com la sueca Ferring Pharmaceuticals o l’alemanya Merck KGaA.
Sigui com sigui, això no vol dir que no hi hagi oportunitats. La mateixa Ysios és inversora i té presència al consell d’administració de l’empresa suïssa-catalana ReproNovo, que treballa en un fàrmac, leflutrozole, per millorar la fertilitat masculina, i un segon, nolasiban, que redueix les contraccions i inflamacions de l’úter, cosa que pot servir tant per millorar la fertilitat femenina com per al tractament de malalties com l’endometriosi o l’adenomiosi. És un cas més juntament amb Fecundis, Splice Bio o The Blue Box, que demostra que l’emprenedoria femenina en salut i les solucions dedicades a la salut de la dona poden, malgrat tots els obstacles, aconseguir que el que abans hem definit com una anomalia estadística catalana esdevingui, a poc a poc, en una realitat normalitzada.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat