"Els grans artistes han d'aspirar a canviar el món". No és que aquesta cita d'Antoni Tàpies hagi madurat malament amb el temps, però potser ara que ens apropem a la cinquena revolució industrial, tindria més sentit atorgar aquesta responsabilitat a la tecnologia. O millor dit, a les persones que la configuren i desenvolupen, perquè -òbviament- la tecnologia, per molt intel·ligent que sigui (o sembli), per si mateixa no en fa res. La responsabilitat recau en les persones. I aquests dies en què la tecnologia està en boca de tots, amb el Mobile World Congress 2024 com a animador d'aquesta conversa, té força sentit parlar de l'artista barceloní Antoni Tàpies i del seu esperit innovador, transgressor i humanista, que connecta directament amb la realitat actual de la nostra societat.
De fet, la Mobile World Capital Barcelona, la fundació que exerceix de pont entre el MWC i el seu llegat a Barcelona, va escollir la Fundació Antoni Tàpies -que enguany celebra el centenari de l'artista- per celebrar la trobada que organitza anualment el dia abans del tret de sortida del congrés, on aplega els principals actors de l'ecosistema tecnològic i digital català. Entre els parlaments de les diferents autoritats convidades, Francesc Fajula, CEO de la MWCapital, va compartir l'aposta i visió de la fundació per a l'edició d'enguany: un viatge del passat al futur que recorre les diferents revolucions industrials que ha viscut Catalunya en el qual Barcelona, un any més, té un especial protagonisme: "Volem posar en valor davant del món que sempre hem estat creadors de futur a la nostra ciutat".
I en aquest viatge en el temps, la MWCapital ha exposat alguna fita històrica que demostra aquesta capacitat històrica de Barcelona: com que el primer ordinador de l'estat el va crear una empresa a l'Eixample de Barcelona, al carrer Diputació. Va ser l'empresa Telesrinco, fundada l'any 1963, creant l'ordinador Factor Q. I darrere d'aquest ordinador, de fet, hi ha una història maca. La seva targeta de memòria va ser fabricada per unes "teixidores": dones que van -literalment- teixir els fils de coure de les plaques, com si fossin fils de tela. Aquestes plaques podien arribar a tenir més de 10.000 enfilats i, per a fabricar-les, òbviament, necessitaven una lupa i molt bona il·luminació.
Fajula: "Volem posar en valor davant del món que sempre hem estat creadors de futur a la nostra ciutat"
Vinculada als fils i als teixits també hi ha una altra fita històrica representativa d'aquest posicionament, encara més antiga: la instal·lació de la fàbrica tèxtil Bonaplata a Barcelona, al carrer Tallers, l'any 1833 va marcar el començament de la revolució industrial a Espanya. Aquesta va ser la primera fàbrica que va fer servir la força del vapor per moure grans màquines tèxtils fetes de ferro fos, en lloc de fusta.
Dos segles després, ens trobem a les portes d'una nova revolució industrial, la cinquena, on Barcelona i Catalunya tornen a tenir un posicionament capdavanter i la celebració del MWC aquests dies, n'és un exemple. La màquina de vapor, la invenció de l'electricitat, la producció en massa i la tecnologia digital han protagonitzat les darreres quatre revolucions; i l'última, de fet, encara l'estem paint, veient com sacseja de nou els fonaments de la nostra societat.
La cinquena revolució té molt de tecnologia, per descomptat, però assumeix una nova visió: la sostenibilitat, o la circularitat. Les noves tecnologies i tots els processos i desenvolupaments s'estan orientant a mantenir el valor dels productes i serveis el major temps possible, minimitzant el malbaratament de matèries primeres, recursos i energies. I aquests dies al Mobile, moltes de les propostes exposades, tant de les companyies més grans com de les startups més emergents, semblen encaminades cap a aquesta direcció.
Què queda després de l'efecte waw
Ara bé, en el saló regna especialment l'efecte waw. Passadissos i passadissos plens soroll, llums i grans aparadors amb objectes tecnològics que lluiten entre ells per veure qui aplega més visitants encuriosits al seu voltant: cotxes voladors, drons, robots, sales immersives, i gadgets de totes les mides i colors... Bé, amb una gran excepció -una mena d'oasi en el desert-: l'espai destinat al Barcelona Supercomputing Center, de l'estand de Catalonia al MWC24. Un espai blanc, sense pantalles, en el qual la sorra i les pedres són els protagonistes i on es torna a convidar el visitant a fer un viatge al passat, al present i al futur amb un fil conductor: l'eterna obsessió de la humanitat sobre l'acceleració del coneixement, materialitzada amb un àbac.
Però entre tant de soroll i tanta boca oberta, i més enllà del 5G i les noves generacions de comunicacions mòbils, quines tecnologies estan impactant realment en el nostre teixit empresarial?
L'any en què tot va ser IA
Si bé el Mobile World Congress ha posat l'accent en la tecnologia Open Gateway en l'edició enguany, la veritable protagonista del MWC 2024 ha sigut la intel·ligència artificial. És la tecnologia amb més presència a tot el saló: és present als estands de les grans multinacionals de telefonia mòbil, però també a totes les solucions B2B que presenten les empreses i startups que s'agrupen en estands paraigües sectorials o territorials. Els usos principals que estan oferint aquestes empreses per a altres companyies estan orientats a l'automatització de tasques, l'anàlisi de dades, personalització de l'experiència del client, detecció de fraus, automatització de les cadenes de subministrament i millora de l'eficiència dels processos en general.
Actualment, al món, quatre de cada 10 empreses ja estan invertint en projectes de IA generativa i el 80% està desenvolupant proves de concepte per aplicar-la, segons un informe de la consultora EY. La IA ha traspassat tots els sectors i ho ha fet amb una velocitat vertiginosa: ChatGPT va assolir els 100 milions d'usuaris en només dos mesos, quan els dispositius mòbils van trigar 12 anys en assolir-ne 50. De fet, la irrupció de la IA a l'empresa catalana és tal que, tal com va dir el consultor Jordi Marin recentment a VIA Empresa, "una estratègia definida el 2020, dos anys abans del ChatGPT, avui podria tenir poca validesa".
Marin: "Una estratègia definida el 2020, dos anys abans del ChatGPT, avui podria tenir poca validesa"
Què estan oferint aquest conjunt de tecnologies agrupades sota el nom d'intel·ligència artificial? Fabricació adaptativa amb robots precisos que arriben a prendre decisions de moviment en temps real, prediccions de futur basades en grans anàlisis de dades per a equips industrials i cadenes de subministrament, controls de qualitat automatitzats i un gairebé infinit ventall de solucions per optimitzar i millorar els processos i la comunicació de les empreses, tant internament com amb el client. En aquest ventall de solucions, veiem professions i sectors més afectats, com els relacionats amb l'assessorament i l'atenció al client, finances, educació i tota la indústria del coneixement, i sanitat, en la diagnosi de malalties i patologies, i en l'estudi del pacient.
Un gran exemple català el veiem amb el robot assistencial que ha presentat el centre tecnològic Eurecat durant el MWC 2024: un robot que utilitza avenços en intel·ligència artificial generativa per permetre interaccions complexes entre persones i robots, que ajuda les persones a casa en diverses tasques quotidianes i que és capaç de mantenir una conversa i oferir assistència personalitzada als usuaris. Un altre exemple català, aquest en l'àmbit de l'educació, és la tecnologia catalana Mathew que aquests dies ha presentat una eina, també basada en IA, per millorar la feina del docent. Aquesta eina permet crear, compartir i avaluar contingut educatiu, fent que el docent s'estalviï fins a 17 hores setmanals de feina.
I un últim exemple -perquè el llistat podria ser etern-, apte per a tots els públics: Milgrams, una startup catalana que, a més d'oferir formació en IA i blockchain a les empreses, per empoderar els seus treballadors, també compta amb uns xatbots intel·ligents i personalitzats, entrenats amb dades de cada empresa.
La supercomputació i els bessons digitals
Si bé la supercomputació no està tan estesa en el teixit empresarial català com la intel·ligència artificial, la seva potència de càlcul pot accelerar la transformació de la nostra societat i les nostres empreses, i donar resposta als grans reptes globals. El MareNostrum 5, el superordinador del Barcelona Supercomputing Center, pot fer fins a 314.000 milions de milions d'operacions en només un segon.
I això, en què es tradueix? En l'àmbit de la salut, per exemple, la supercomputació permet crear bessons digitals. És a dir, crear prototips d'éssers humans virtuals per comprendre millor el funcionament del nostre cos, personalitzar un tractament i prevenir malalties. Ho fa a partir de dades biomètriques (com l'escaneig de l'iris dels ulls, o el pols del canell) i dades mèdiques de la persona.
I aquesta solució dels bessons digitals, de fet, es pot reproduir en molts altres àmbits: transport i sistemes de mobilitat, gestió de ciutats intel·ligents, cadenes de subministrament, funcionament d'una indústria... Es replica tota l'activitat en un entorn virtual i això permet analitzar grans quantitats d'informació en molt poc temps. Informació present, però també futura o hipotètica. I aquesta última part és important perquè permet executar simulacions de diferents comportaments que es poden donar, molt útil en qualsevol dels sectors esmentats.
Actualment, el Barcelona Supercomputing Center compta amb 11 spin offs, té en marxa 37 col·laboracions amb empreses, 31 patents aprovades o pendents d'aprovació i 30 tecnologies transferides; xifres que serveixen per il·lustrar la seva capil·larització en el teixit empresarial.
La gestió de l'energia
En la recerca d’una economia sostenible i un món més verd, la transformació energètica i la innovació tecnològica van de bracet. I aquesta filosofia ha estat patent aquests dies en el MWC tant per part de les grans companyies telefòniques, com de les empreses i startups que ofereixen solucions tant per a altres companyies (B2B) com per al consumidor final.
Xiaomi, per exemple, ha presentat un flamant cotxe blau elèctric, que a totes hores aplegava una multitud d'encuriosits al seu voltant: el Xiaomi SU7, amb 800 quilòmetres d'autonomia. Ara bé, per defugir de l'efecte waw -que certament ho ha aconseguit-, en el congrés s'han vist moltes tecnologies aplicades a la transformació energètica que, actualment, ja estan utilitzant tant empreses com consumidors finals.
La Mobile World Capital Barcelona, per exemple, té al seu estand una experiència interactiva produida amb la col·laboració de Wallbox on l'usuari pot gestionar -amb una simulació- tota l'energia dels seus dispositius domèstics i optimitzar els consums, adaptant-los a les necessitats de cada llar i fins i tot de cada aparell; una solució aplicable al món de l'empresa i la indústria. L'experiència de la Capital acaba amb unes crispetes: una cloenda força metafòrica.
I en tenim més d'exemples catalans presents al MWC que estan capil·laritzant la transformació energètica a cop de tecnologia. Elisava ha acompanyat l'startup Atom H2 Energytech, que ha presentat un generador elèctric de combustible a través de l’emmagatzematge d’hidrogen: amb un disseny modular, compacte, portàtil i escalable, que permet fer servir l’hidrogen en forma d’electricitat, calor o combustible.
A l'estand de Barcelona Activa, per exemple, destacaven One Solar, una startup especialitzada en projectes de plaques fotovoltaiques que pretén optimitzar el valor de l'energia i entra en el terreny dels inversors i la rendibilitat, i Zenit, una plataforma per a comunitats energètiques intel·ligents.
La innovació en mobilitat: entre la ficció i el futur
La mobilitat del futur també ha tingut un espai en el MWC 2024 i ha estat eclipsada, principalment, per cotxes voladors i drons urbans. La majoria de les innovacions presentades busquen solucionar congestions de trànsit, millorar la qualitat de l'aire o oferir alternatives per fer trajectes més ràpids. Això en el cas de la mobilitat de les persones, però també hem vist com la mobilitat s'ha extrapolat a altres àmbits: com vehicles-robots autònoms per a solucions logístiques d'última milla (com el de la catalana Vaive Logistics), o el dron presentat pel Port de Barcelona, que amb IA, xarxa 5G i cloud, permet la vigilància 24/7 de totes les instal·lacions del Port.
Una de les atraccions que més mirades ha acaparat és el prototip de vehicle volador, produït per Alef Aeronautics. Si bé té un punt important de ficció, el que pretén és resoldre un problema molt terrenal: els embussos de trànsit i la contaminació a les ciutats. El vehicle sortirà al mercat a finals del 2025 amb un preu de 300.000 dòlars. Ara bé, en una primera instància, només el podran fer volar les persones amb llicència de pilot.
El cotxe d'Alef Aronautics ha competit, a halls diferents, amb el dron urbà de la sud-coreana SK Telecom: un dron elèctric on hi caben quatre persones i que permet viatjar durant 30 minuts a alta velocitat i aïllat de soroll. Un vol en aquest tipus de dron, segons ha informat la companyia, costaria entre 3 i 5 dòlars per quilòmetre. Es preveu que arribi al mercat a finals del 2025.
Però tornant al terreny empresarial, i defugint d'aquest inevitable efecte waw, el MWC 24 ha servit d'expositor de moltes tecnologies aplicades a la mobilitat amb un gran impacte en l'empresa catalana: solucions de conducció autònoma pensades tant per a reptes urbans com logístics o industrials (com el robot mòbil autònom de Telefónica); IA i reconeixement biomètric aplicat a l'aviació (ja ho està aplicant Vueling); o eines d'anàlisi per preveure qualsevol avaria en una flota de vehicles, com el pilot presentat per Bicing per detectar futures avaries de les seves bicicletes elèctriques.
En l'àmbit de la mobilitat, un darrer exemple català, però amb una aplicació molt diferent: el de Seabots, a l'estand del 4YFN del Tech Barcelona. La startup ofereix una solució de mobilitat al mar per optimitzar la preservació dels oceans. Ho fa amb robòtica, amb drons marítims i autònoms que recullen dades, al mateix temps que poden recollir deixalles i microplàstics dels mars i oceans.
I l'Open Gateway?
Open Gateway és una iniciativa del sector de les telecomunicacions que es va anunciar en el Mobile de l'any passat, però que enguany ha tingut un especial protagonisme en el congrés, després d'un any de recorregut. És una iniciativa de la GSMA que pretén revolucionar la manera en què utilitzem les xarxes de telecomunicacions: permet que els desenvolupadors d'aplicacions accedeixin a informació que, avui dia, només tenen els operadors. I, si bé és cert que el seu impacte pot ser molt gran en el teixit empresarial, avui dia encara no és palpable. Això sí, la iniciativa compta amb el suport d'un nombre important d'operadors de xarxes mòbils, que representen més del 60% de les connexions mòbils a escala mundial, i podria arribar a fer certa competència a Google i Apple.
És la gran aposta del Mobile del 2024, però encara és d'hora per saber quin serà el seu impacte. Això sí, la seva possible repercussió en el sector de les telecomunicacions en recorda la grandària d'aquest sector i la influència que té la telefonia mòbil en el present i el futur de la nostra economia i la nostra societat. I és per això, de fet, que al Mobile World Congress ja no el podem considerar únicament congrés de telefonia mòbil, sinó el major congrés de tecnologia del món, en el qual el futur és més present que mai. Future first.