Quaranta vegades ha anunciat Donald Trump la fi de la guerra del Golf, amb la subsegüent obertura de l'estret d'Ormuz. Esperem que aquesta sigui la definitiva. Per si de cas no ho fos o tornessin aviat un altre cop al conflicte, paga la pena reflexionar sobre la resiliència de Catalunya davant aquests embats energètics, sempre tenint en compte la integració de la nostra economia en el context espanyol, europeu i mundial.
I que, encara que s'acabi desbloquejant l'estret, les destrosses en les instal·lacions energètiques a causa dels combats és ben segur que afectaran el volum de subministraments i el comportament dels mercats de combustibles fòssils durant un bon grapat de mesos.
Per què l’actual crisi energètica es nota menys?
L’actual crisi energètica arran del conflicte del Golf Pèrsic té com a precedent més immediat la que es va desencadenar el 2022, després de la invasió russa d’Ucraïna. Tanmateix, tant en un cas com en l’altre, estem lluny de l’impacte que van causar les crisis dels anys 70. Per explicar aquesta incidència molt més reduïda, cal referir-se a tres factors:
1. L’intens desacoblament entre el creixement del PIB i l’augment del consum energètic. L’accelerat desenvolupament d’activitats productives no industrials -que són les que necessiten menys energia per unitat de riquesa produïda- ha provocat que puguem créixer sense que el consum energètic total també ho faci o ho faci en una molt menor proporció.
La intensitat energètica de l’economia s’ha reduït en el que portem de segle entre un 55% -als Estats Units- i un 60% a Catalunya
La intensitat energètica de l’economia s’ha reduït en el que portem de segle entre un 55% -als Estats Units- i un 60% a Catalunya. El conjunt europeu i espanyol se situen en una franja intermèdia en aquest interval. La desindustrialització i la millora de l’eficiència energètica dels processos productius en són les causes principals.
2. La caiguda del pes dels combustibles fòssils. La composició de l’energia primària també ha contribuït a aquesta resiliència cap a les oscil·lacions petrolieres. El desenvolupament de les nuclears primer i de les renovables després ens ha fet menys dependents del petroli i, en menor mesura, del gas. A Catalunya, les energies no fòssils des del 2000 han doblat el seu pes en la composició energètica total, fins al 30% i en una evolució una mica més intensa que a Espanya. A Europa, el pes de les nuclears i de la biomassa al nord d'Europa fan que les energies no fòssils arribin al 40% de l'energia consumida total.
3. La pèrdua de la importància d’Orient Mitjà com a proveïdor d’energies fòssils. El darrer factor ha estat la diversificació dels orígens de les energies fòssils. Catalunya i Espanya haurien reduït la dependència de les importacions específiques del Golf fins a un 30 o 35%, en bona part gràcies a proveir-se dels jaciments explotats per Repsol a Sud-amèrica, a més de les més tradicionals importacions de gas algerià.
Els Estats Units, amb la producció massiva de petroli i gas per fracking encara en serien molt menys dependents, al voltant d’un 15%. En canvi, la resta d’Europa, obligada a importar molt més gas liquat des de Qatar arran del tall dels subministraments russos, aquesta dependència del Golf en les importacions fòssils assoliria un 60%.
Tot plegat, i de manera directa, la vulnerabilitat a una eventual prolongació o represa del conflicte del Golf fa de Catalunya i Espanya menys vulnerables que Europa, però molt lluny del migrat impacte en l’economia nord-americana, on gràcies a la seva producció de shale petroli i shale gas amb les tècniques de la fracturació hidràulica -prohibides a Europa pel seu impacte ambiental- la incidència directa a hores d'ara és molt escassa.
Querosè, aviació i turisme
Un subproducte molt específic de la indústria petroliera és el querosè, combustible molt principal per a avions. L’aviació és precisament un dels sectors on menys ha avançat el desenvolupament de combustibles alternatius al fuel (SAF). L’hidrogen sembla que podria ser l’alternativa a causa de la seva elevada concentració energètica, però hauria de ser produït amb energia verda si volem descarbonitzar.
El querosè és un bé indiferenciat amb preus que es formen a escala mundial, i disposar de producció abundant pròpia no garanteix gairebé res
Catalunya a Tarragona i Espanya (Huelva, Bilbao) tenen importants refineries on es produeix querosè i no sembla que per aquest costat hi hagi d’haver problemes. Ara, els avions -sobretot si fan recorreguts de llarga distància- han de proveir-se de combustible tant a l’anada com a la tornada. El querosè és un bé indiferenciat -una commodity-, amb preus que es formen a escala mundial, i disposar de producció abundant pròpia no garanteix gairebé res. Com en la resta de combustibles fòssils i derivats, el problema no és -ni presumiblement serà- tant de disponibilitat com d’encariment del preu.
L’impacte sobre el turisme, si es mantinguessin els preus actuals, serà un encariment dels preus dels vols, especialment rellevants en els de llarg recorregut. I una disminució dels beneficis de les companyies que tendiran a concentrar-se en els trajectes més rendibles. De fet, ja comencen a fer-ho, com Level, que ha abandonat diverses destinacions nord-americanes.
En termes turístics, per a Catalunya tindria un efecte contraposat. Dificultaria la recent diversificació en la recepció de viatgers llunyans, per als qui l’augment dels bitllets és molt rellevant. Tindria menys importància per als qui venen d’Europa, que són els visitants majoritaris. Bona part d’aquests, si cal, poden arribar a Catalunya amb vehicle propi o amb tren. I potser una part dels que enguany volien anar a Bali o d’altres destinacions llunyanes, vindran a la Costa Brava o a la Costa Daurada, on els desplaçaments s’hauran encarit molt menys.
La petroquímica de Tarragona, la més exposada a l’augment dels costos energètics
A l’Expoquimia de començaments de mes, les empreses catalanes i europees es queixaven sobretot del marc regulador de la UE. Una legislació que, com en altres aspectes, és molt més restrictiva a Europa en termes de seguretat o d’impacte ambiental que als principals països competidors, des de Texas i Lousiania a l'Índia o la Xina.
El diferencial de costos energètics amb els Estats Units i la seva producció d’energies fòssils per fracturació sembla que ja està interioritzat, i les empreses químiques europees es queixen de l’únic àmbit on sembla que poden pressionar: la normativa i els controls, amb l'excés de burocràcia com a bandera.
El diferencial de costos energètics amb els EUA ja es va ampliar amb la invasió d’Ucraïna. Europa, que produïa el 30% de la producció química, ara se situa en el 12 o 13%
Tanmateix, la indústria petroquímica de Tarragona apareix com l’activitat productiva a Catalunya més exposada a l’augment dels preus internacionals. I en una mesura molt menor però complementària, a l’augment dels costos de transport via marítima. El diferencial de costos energètics amb els Estats Units ja es va ampliar amb la invasió russa d’Ucraïna. Europa, que produïa el 30% de la producció química mundial, ara se situa en el 12 o 13%. I continuarà baixant.
Mentrestant, no tenim notícia, que la situació d'aquests darrers mesos hagi comportat modificacions en l'estratègia a mitjà i llarg termini de les empreses químiques europees. Repsol mateix, per exemple, no ha modificat el distanciament anunciat fa pocs mesos amb el projecte d'hidrogen verd.
Les crítiques a la rebaixa de la fiscalitat en els combustibles
El govern espanyol ha tornat a reduir la càrrega impositiva sobre les benzines i sobre l’electricitat com a forma per controlar l’impacte inflacionari de l’augment internacional de preus dels combustibles fòssils. Els resultats han estat bons en termes de l'afectació general de preus i una eventual espiral inflacionista sembla que de moment ha estat frenada. Aquesta rebaixa ja ha finalitzat per a l’electricitat i desapareixerà a finals de juny per a les benzines. Veurem si s'acomparsa amb el final de les hostilitats al Golf. O no.
Hi ha hagut moltes crítiques internacionals per no haver deixat que l’evolució del mercat incidís en els preus finals. Diuen que això desincentiva l’adopció del vehicle elèctric i de mesures d’estalvi i d’autoproducció elèctrica. I que caldria limitar-se a garantir compensacions a les classes més pobres per l’augment de preus. Tot plegat està mot bé com a teoria econòmica, però, en primer lloc, un procés inflacionari descontrolat perjudica tothom, sobretot la gent amb menys ingressos, i aquest s’ha frenat. I el repartiment de subvencions no és immediat i necessita una gran burocràcia, de forma que resulta poc eficient.
Un procés inflacionari descontrolat perjudica tothom, sobretot la gent amb menys ingressos, i aquest s’ha frenat
No ha estat només Espanya qui ha aplicat rebaixes fiscals. El Regne Unit, Països Baixos, Polònia i Suècia són alguns dels estats que han aplicat rebaixes fiscals aquesta vegada. A la crisi del 2022, també ho van fer Itàlia, Alemanya i França. Tant en els països que han aplicat rebaixes fiscals com en els que no, s’han introduït al mercat part de les reserves que cada estat està obligat a tenir, que equivalen al 90% de les importacions anuals acumulades.
És una solució per minorar l’impacte a curt termini, però no una mesura estructural que es pugui sostenir gaires mesos. Un eventual allargament o represa del tancament de l’estret podria conduir a una pròrroga o una generalització de les rebaixes fiscals. Sempre més fàcil en aquells països que tenen una fiscalitat elevada sobre els combustibles que no pas on la fiscalitat és molt reduïda, com als Estats Units.
Un impacte desigual, però significatiu
Una eventual prolongació del tancament d’Ormuz podria generar un impacte molt menor que fa unes dècades, però encara significatiu i, sobretot, desigual
Encara que dins d’Europa, Catalunya i Espanya puguin tenir unes repercussions negatives menys accentuades, la integració econòmica i la globalització juguen un paper cabdal. És cert que, d'una banda, ens protegeixen de crisis puntuals molt més que fa unes dècades, però també comporten que si als nostres socis els va malament, difícilment això deixarà de repercutir en la nostra economia. Els turistes tindran menys diners per gastar. Els consumidors tindran menys recursos per adquirir les nostres exportacions de productes finals i les empreses a les quals venem reduiran la seva activitat i la seva demanda.
Segons el Fons Monetari Internacional, per cada augment persistent del preu del petroli d’un 10%, es redueix el creixement del PIB mundial entre un 0,1 i 0,2%. Des del gener fins al maig, el preu mitjà del petroli tipus Brent ha passat per cada barril de 66,6 dòlars a 107,1, un 61%. Veurem què acabarà passant aquest mes de juny.