Hi ha una nova etiqueta dins l’univers inversor, els anomenats predictive markets o mercats de predicció. Darrere d’aquest nom, certament engrescador, s’amaga el que seria una mera aposta. Tota la vida s’han fet, per exemple, apostes esportives, des de les ja molt primitives quinieles de la lliga de futbol, fins a totes les ingents apostes esportives digitals de tota mena que existeixen.
Els anomenats mercats de predicció van més enllà. Bàsicament, en dos punts clau: en primer lloc, es poden fer tota mena d’apostes, no només esportives. Des de les relacionades amb la política, l’economia, la geopolítica, etc., i sempre en àmbits temporals molt determinats. Per tant, l’aposta es basa a dir que succeirà un esdeveniment determinat dins d’un espai temporal.
En segon lloc, el preu de cada aposta reflecteix la probabilitat que passi l’esdeveniment en qüestió. Per exemple, si algú creu que un esdeveniment succeirà, i el preu és de sis, vol dir que existeix un 6% de probabilitats que acabi tenint lloc. Com més gent pensi que l’esdeveniment ocorrerà, més pujarà la seva probabilitat. Si finalment acaba no passant, qui ha pagat sis n'acabarà obtenint zero i, per tant, ho haurà perdut tot. En conseqüència, el que s’està comprant o venent són probabilitats, com si es tractés d’actius financers.
Posem exemples amb preus actuals a l’hora de fer aquest article. L’esdeveniment que el trànsit de vaixells que passa per l’estret d’Ormuz s’hagi normalitzat a finals d’aquest mes d’abril, es paga a nou. Que ho faci, en canvi, abans del 30 de juny es paga molt més alt, a 75. La probabilitat que el primer ministre del Regne Unit, el Sr. Keir Starmer estigui fora del seu càrrec a finals de juny d’aquest any es paga a 43. Que estigui fora abans del 31 de desembre de 2026 es paga, en canvi, a 68. La probabilitat que el partit demòcrata dels Estats Units passi a controlar el Senat, després de les eleccions de de mig mandat (mid-term), es paga a 51.
Són nombroses les plataformes dels mercats predictius que existeixen. Des de Polymarket a PredicIT o Kalshi. De mercats d’apostes sobre eleccions ja fa moltes dècades que existeixen; ens podríem remuntar fins al segle XIX, perfectament. La primera plataforma formal i acadèmica va ser la Iowa Electronic Markets, de la Universitat d’Iowa, feta amb finalitats de recerca l’any 1988.
Aquestes plataformes no assumeixen cap risc del que passi amb l’esdeveniment, sinó que és amb els propis diners de cada mercat
La plataforma més coneguda actualment és probablement Polymarket, que actua sobre tecnologia de cadena de blocs (blockchain), la qual cosa li permet operar sense intermediaris i de manera descentralitzada. Polymarket és recent; es va llançar l’any 2020, de la mà de l’emprenedor nord-americà Shayne Coplan. S’aposta amb criptodivises, normalment una stablecoin vinculada al valor del dòlar nord-americà. Un USD Coin equival a un dòlar, i es fa mitjançant les carteres digitals o wallets.
Polymarket percep una comissió per cada operació que es fa. Solen ser més altes quan la probabilitat s’acosta al 50% i més baixes quan s’apropen al 0% o al 100%. Qui aposta sol pagar les comissions explícites, que es queda la plataforma, i també les implícites, que és bàsicament el diferencial o spread entre el preu de compra i el preu de venda.
Aquestes plataformes no assumeixen cap risc del que passi amb l’esdeveniment, sinó que és amb els propis diners del pool, o bossa que recull els diners de totes les apostes fetes, que es paga als guanyadors. En essència, doncs, els diners que es reparteixen els guanyadors surten directament dels diners dels perdedors de la mateixa aposta.
El parany de la "saviesa de la multitud"
Sobre el paper, el que aquests mercats pretenen oferir és el que s’anomena “saviesa de la multitud”, segons la qual la informació de què disposa el grup, o saviesa col·lectiva, pot portar a decisions més encertades que les ofertes per les deliberacions d’experts o les resultants de les enquestes.
La qüestió està en el fet que no sempre el grup o col·lectiu arriba a decisions millors. Perquè això fos així, hi hauria d’haver diversitat d’opinions, que cadascú hauria de formar amb la seva sola informació privada. Les opinions de cadascú haurien de ser independents, quan, en canvi, a la pràctica és prou conegut que l’opinió de la massa influencia moltíssim als individus. Si existeixen biaixos col·lectius forts, el resultat pot, certament, resultar esbiaixat. Coneixem perfectament els mecanismes propis de qualsevol bombolla, els quals, de la mateixa manera que poden inflar o desinflar el preu de qualsevol actiu financer, poden fer el mateix, també, amb el d’una probabilitat d’un esdeveniment. Podríem parlar, així mateix, de la necessitat que les opinions fossin descentralitzades, recorrent al coneixement local, o fins i tot combinades.
Sobre el paper, les prediccions haurien de ser més fiables com més nombre d’apostants hi hagués, però no sempre el grup arriba a decisions millors
Sobre el paper, les prediccions haurien de ser més fiables com més nombre d’apostants hi hagués. Respecte al sistema d’enquestes, poden tenir algun avantatge, com ara que en certes enquestes la gent pot no dir el que realment pensa, mentre que aquí, donat que s’hi juga els seus diners, això no passa. Es podria veure també com que una enquesta és una foto puntual en el moment en què es fa, mentre que als mercats predictius l’ajust és dinàmic, i per tant haurien d’ajustar les probabilitats d’una manera més ràpida. D’altra banda, però, els criteris de la tria de la mostra d’una enquesta són més professionals.
Sigui com sigui, en aquests mercats pot haver-hi qui actua amb les cartes marcades, com ara aquells que disposen d’informació privilegiada. Per exemple, el cas de l’aposta sobre que el president Maduro de Veneçuela estaria fora del seu càrrec abans del 31 de gener de 2026. Algú sabia que anaven a agafar-lo i se’n va beneficiar econòmicament. Cotitzava a sis des de feia temps, i poques hores abans de saber-se que hi havia l’operació militar va passar a catorze... per acabar a 100 al mateix dia, tan bon punt es va saber que l’havien atrapat i se l’havien endut.
Als mercats regulats, com ara les borses, això seria il·legal, en el que s’anomena insider trading, i que està fortament penat. En aquests mercats de predicció, en canvi, generalment està permesa, per la qual cosa tothom està exposat al risc que aposti contra algú que té informació certa sobre l’esdeveniment.
No m’ha agradat mai apostar, i menys encara en aquests mercats on pot haver-hi cartes marcades. Això no treu, però, que els seus resultats no puguin ser tinguts en consideració, com un input més, de cara a qualsevol anàlisi.