Un d’aquells debats que tenim de manera cíclica al país és aquell que fa referència al gran volum de creuers que cada estiu fan parada i fonda al port de Barcelona. En general, les principals acusacions que formulen els detractors dels creuers fan referència a la contaminació d’aquests vaixells gegantins que transporten als creueristes i també, precisament, a la quantitat de turistes que aboquen a la ciutat de Barcelona cada cop que s’hi aturen. En referència a aquesta relació complexa entre creuers i la ciutat, aquests dies s’està parlant d’una eventual pujada rellevant de la taxa turística que faria del port un dels més cars per als passatgers d’un creuer. Segons la planificació publicada pel Port de Barcelona de cara a aquest 2026, la previsió de vaixells d’aquest àmbit que durant l’any pararan a Barcelona superarà el miler, una dada que fa de la capital catalana el principal port de la Mediterrània i d’Europa en aquest segment.
Sigui com sigui, avui no pretenem parlar de debats públics, sinó que la intenció és explicar qui hi ha al darrere d’aquests grans vaixells que ens visiten carregats de turistes. Sens dubte, la companyia líder mundial és Carnival Corporation, que té un terç del mercat planetari. A banda de la seva marca principal, Carnival, també són els propietaris de Costa Cruceros, una companyia italiana molt coneguda que van adquirir l’any 2000. La història de Carnival va començar el 1972, quan l’israelià Ted Arison (nascut Theodore Arisohn) va abandonar Norwegian, la companyia naviliera que havia contribuït a fundar. En el darrer exercici tancat, Carnival va facturar 27.300 milions de dòlars. El màxim accionista és Micky Arison, fill del fundador, amb el 7,3% de les accions. El gruix del capital cotitza lliurement a borsa. Cal destacar també que la família Arison, instal·lats a Florida des de la dècada dels seixanta, són fundadors i accionistes majoritaris de l’equip de bàsquet dels Miami Heat, de l’NBA.
El segon lloc del rànquing mundial en el sector dels creuers l’ocupa Royal Caribbean Cruises, que com en el cas de Carnival també té la seu a Florida (Estats Units). Una quarta part del negoci mundial és a les seves mans, el que els permet tenir uns ingressos de 18.400 milions de dòlars. Malgrat la seva denominació, els orígens del negoci cal buscar-los a Noruega a finals de la dècada dels seixanta, quan Sigurd Skaugen, Gotaas Larsen i Arne Wilhelmsen, vinculats familiarment o personalment al sector navilier, van posar en marxa la companyia. Per cert, el darrer d’ells, Wilhemsen, va morir a la ciutat de Mallorca durant la pandèmia de covid a la respectable edat de noranta anys. L’empresa cotitza a borsa i la major part dels seus inversors són fons, però també hi ha un accionista individual, Arne Alexander Wilhelmsen, que posseeix més del 6% de les accions.
Al tercer lloc del podi trobem a la italiana Mediterranean Shipping Company, més coneguda com a MSC, amb un 12% del mercat. El matrimoni format per Gianluigi Aponte i Rafaela Diamant Pinas, que es van conèixer estudiant a Suïssa, va posar en marxa el negoci el 1970 amb el suport del pare de Diamant Pinas, que era un banquer jueu-suís. Mig segle després, amb l’empresa i la família ubicats a Suïssa, els Aponte són una de les principals fortunes del planeta, i és que cal pensar que els creuers només són una branca del negoci global que controla la família, on el transport de mercaderies, el cargo, té un pes molt important. A diferència de les firmes anteriors, MSC és totalment privada —no cotitza a borsa i totes les accions són en mans dels Aponte— de manera que no resulta senzill esbrinar les xifres de negoci. Malgrat això, algunes estimacions situen els seus ingressos anuals al voltant dels 7.000 milions de dòlars, una xifra que segurament fa curt.
I el número quatre d’aquests campions internacionals, amb un 8% del negoci mundial, és Norwegian Cruise Line, una companyia fundada a Noruega, però que avui dia té la seu a Florida. Abans hem parlat del paper de Ted Arison en la creació d’aquesta empresa i també de la Carnival. En el cas de Norwegian ho va fer en col·laboració amb Knut Utstein Kloster, que ja havia heretat una companyia naviliera del seu avi. Avui dia, és una empresa cotitzada a borsa sense accionistes de referència, atès que la major part del capital és en mans de fons d’inversió. Els ingressos anuals de Norwegian s’enfilen fins els 9.800 milions de dòlars.
Qui explota les terminals és una societat anomenada Creuers del Port de Barcelona, subsidiària de Barcelona Port Investments, que des del 2023 pertany a la firma turca Global Ports Holding
Si les grans companyies de creuers són força desconegudes per al públic en general, encara ho és més el funcionament del Port de Barcelona en aquest àmbit de negoci. Qui explota les terminals és una societat anomenada Creuers del Port de Barcelona, subsidiària de Barcelona Port Investments, que des del 2023 pertany a la firma turca Global Ports Holding (GPH). Aquell any, Royal Caribbean es va desprendre del 38% que estava a les seves mans. Fins ara, l’activitat de creuers s’estén al llarg de cinc terminals repartides entre el Moll Adossat i el World Trade Center, però està previst que l’any vinent entri en servei una nova terminal, la G, que ha estat adjudicada a Royal Caribbean Group i a Cruise Terminals International (CTI). Al primer dels membres d’aquesta aliança d'empreses (joint venture) ja el coneixem, mentre que el segon és una empresa d’infraestructures portuàries, el capital de la qual pertany en un 90% al fons iCON i el 10% restant precisament a Royal Caribbean.