Entre els penya-segats que custodien els congostos del riu Sil, a Galícia, llueixen unes vinyes que són sant i senya del territori que trepitgem. Ens trobem, indiscutiblement, a la Ribeira Sacra, que connecta les províncies de Lugo i Ourense. Els vessants pedregosos on se situen aquestes plantacions són famosos pel seu pendent —en alguns casos, trobem una inclinació de fins al 85% sobre murs naturals de 500 metres d'altitud—. No és difícil d'intuir, doncs, que l'espai és complicat de vèncer. Especialment si l'objectiu és cultivar. Vet aquí que la viticultura d'aquesta regió es conegui com a heroica, tal com succeeix al Priorat. La coincidència, però, és purament casual: a Europa, aquesta tipologia és ben estranya, i només representa el 5% de la superfície total de vinya continental.
És una particularitat que complica la producció del vi per diverses raons. En primer lloc, perquè, en tractar-se d'un terreny rocós, la planta de la vinya no aconsegueix aprofundir tant com requereix, i l'arrel s'ha d'estendre alternativament en horitzontal. Això motiva, per exemple, que s'hagi de preveure més espai entre cada cep i que, per tant, n'hi hagi menys. D'altra banda, l'exposició al vent i el sol provoquen que el raïm sigui més petit i amb un gust més intens. En segon lloc, la ja esmentada orografia impossibilita l'ús de maquinària per a la recol·lecció, de forma que el viticultor ha de treballar manualment per collir-ne el fruit.
A tots dos factors els hem de sumar que l'extensió de la Denominació d'Origen (DO) és especialment petita. El Consell Regulador de la DO estima que hi ha 2.500 hectàrees de territori vitivinícola (1.310 ha de les quals, inscrites), l'equivalent al 5,2% de tota la superfície de vinya de Galícia. Per comparar, la DO Ries Baixes ocupa unes 4.500 hectàrees (prop del 19%), mentre que el total de la comunitat s'enfila a les 24.000 ha. És a dir, no només parlem d'una viticultura especialment complexa, sinó també limitada.
Tot plegat implica que la Ribeira Sacra sigui més petita que altres DO vitivinícoles de la regió en gairebé qualsevol aspecte. A tall d'exemple, la fragmentació de la producció limita el creixement dels cellers més populars com ara Adega Algueira, Ponte de Boga o Regina Viarum. El Consell Regulador acumula un centenar de cellers i més de 2.000 viticultors inscrits, i molts d'ells no surten del consum propi. "La majoria dels cellers són molt, molt petits, només tenen raïm propi i no arriben ni a l’hectàrea", explica a VIA Empresa Ana Belén López, enginyera agrícola i membre de l’òrgan de control del Consell Regulador. Com a referència, hi ha més de 12.000 parcel·les entre totes les 1.310 ha inscrites.
La Ribeira Sacra acumula un centenar de cellers, més de 2.000 viticultors i unes 12.000 parcel·les al llarg de 1.310 hectàrees inscrites
López es dedica a la part tècnica, és a dir, a visitar totes les vinyes i revisar que els agricultors compleixin amb la normativa. Molts d'ells venen el fruit als cellers de la DO, però d'altres prefereixen quedar-se'l i produir el seu propi vi. Aquest és un altre factor limitant del creixement de les companyies de més dimensió: "Ens trobem en una regió amb espai reduït i molt fragmentat, de forma que el sostre com a companyia és més baix que en altres DO", expliquen des d'un dels grans cellers de la zona. López ho confirma: "Si les comparem amb les grans companyies de Ries Baixes o Ribeiro, les nostres són empreses molt petites".
Ara bé, aquesta circumstància no suposa cap frustració. "Tampoc és que ens interessi créixer gaire. Estem en un llindar en què el que tenim ho venem, i tenim qualitat i ens diferenciem perquè som l’única DO que pràcticament és tota de vi negre a Galícia", recalca la reguladora, qui afegeix que el vi de la Ribeira Sacra és conegut per la seva "poca producció i qualitat excel·lent". Les dades així ho demostren: els 4,61 milions de quilos de raïm collits l'any passat queden molt lluny dels 47,5 milions que va anotar-se Ries Baixes o els 8,1 milions de Ribeiro —que va patir la pitjor verema de la seva història recent—.
L'escull de la crisi del vi
Tal com apuntava López, el vi negre és l'hegemònic a la DO Ribeira Sacra i ocupa quasi el 77% de la producció de la zona. Tanmateix, si filem més prim veurem que, en realitat, la gran dominadora és la varietat Mencía: concentra el 69,2% del total de la darrera anyada (gairebé 3,2 milions de quilos). El contrast es fa evident quan la comparem amb la resta: la segona varietat, el Godello (blanc), va quedar-se el 2025 en 924.869 quilos, mentre que la tercera, la Garnatxa (negre) en va registrar 91.284 quilos. El preu del raïm és d'aproximadament 1,20 euros el quilo, malgrat que no hi ha actualitzacions de les últimes collites. Tenint en compte que el cost de producció voreja els 1,26 euros per quilo de mitjana, el marge pels productors és força estret o fins i tot deficitari. I el que és més curiós: en els últims vint anys no s'ha mogut gaire d'import. Mentrestant, el raïm de Ries Baixes ja es valora al voltant dels 1,52 euros, segons els càlculs dels seus viticultors.
Cal dir, però, que el comportament de totes dues DO —dimensions a banda— ha estat molt diferent en els últims anys. Ries Baixes va tancar el 2025 com el millor any de la seva història, mentre que la Ribeira Sacra va recuperar-se d'unes veremes molt complicades. El balanç de l'any va deixar un total de 3,38 milions de litres embotellats, un 5% més que l'any anterior; si bé va créixer amb un ritme superior que Ries Baixes (+3%), el punt de partida no era el mateix. López recorda que el sector del vi negre viu "una crisi mundial", i això ha afectat especialment les DO on predominen aquestes varietats.
A l'Estat, d'acord amb la Organització Interprofessional del Vi d'Espanya (OIVE), el consum de vi ha caigut un 7,3% en l'últim any, mentre que si mirem a escala mundial, el descens s'enfila al 14% des del 2018. Especialment complex va ser el 2025, amb la dada més baixa des de 1957, segons l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV). Entre les causes, alguns experts apunten a la caiguda global del consum de begudes alcohòliques i al descens de poder adquisitiu. "Si la gent té menys diners, es priva del vi", conclou López.
La crisi d'excedent a la Ribeira Sacra va provocar primer una destil·lació de crisi i després una collita en verd
"Succeeix que el nostre és un vi que no és barat. Encara que vulguem créixer molt, tampoc tenim tants consumidors que estiguin disposats a pagar això, de manera que competim amb la diferenciació, amb qualitat", assegura l'experta. Tanmateix, la Ribeira Sacra va tocar fons fa només dos anys, quan l'excedent acumulat des de la pandèmia va ser tan gran que van haver de sol·licitar primer una destil·lació de crisi i després una collita en verd: la primera mesura va consistir a transformar el vi en alcohol industrial o altres usos derivats, mentre que per dur a terme la segona, la Xunta de Galícia va pagar els viticultors per eliminar els raïms que habitualment es destinen per a produir vi.
"Va ser circumstancial i mai només per una causa", precisa López. Des del Consell Regulador consideren que la pandèmia, la moda dels vins blancs i rosats i la crisi mundial del vi negre els va colpejar amb més força que altres DO, especialment després d'unes veremes en què s'havien encadenat "produccions molt abundants" a la Ribeira Sacra.
L'impacte de les mesures? Les vendes internacionals han crescut un 9% en l'últim any i la demanda directa ha repuntat un 12% en el primer trimestre d'enguany. "Encara vam fer curt!", exclama López. En aquest sentit, cal destacar que la DO també va posar en marxa un treball de promoció del producte per tal de donar sortida a l'excedent. L'objectiu s'ha anat assolint, i amb data de març de 2026 ja han reduït un milió de litres retinguts (-15,1%). Encara queda, però, un inventari de 5,22 milions.
El suport del govern gallec, clau
La Ribeira Sacra no és l'única DO que ha experimentat problemes en els últims temps a Galícia (ja hem fet esment de la baixa producció de la DO Ribeiro), però en cap moment els ha afrontat en soledat. La crisi dels excedents va generar una alarma al govern gallec: i si els viticultors comencen a deixar de produir? La Xunta s'hi va posar mans a l'obra i el 2024 va publicar nous ajuts. En aquest cas, amb motiu de la conservació del paisatge. Perquè les vinyes no hi són només per produir vi, sinó per embellir els vessants sobre els quals s'aixequen. "La gent no vindria a la Ribeira Sacra si veiés muntanyes buides, ja que per visitar un congost, un riu i muntanyes... Venen a veure la vinya, i si quedés abandonada tampoc hi hauria tant de turisme", subratlla López. Mirant al futur, alguns viticultors observen l'enoturisme com una palanca de creixement futur i defensen que l'Administració hauria de contribuir a promocionar-lo. És una proposta, argumenten, que ajudaria a posicionar millor el producte internacionalment.
El "premi", com el qualifica la reguladora, es divideix en dues quanties: 1.000 euros per hectàrea als sòls més plans i 2.000 euros per aquells que tenen els pendents més elevats. Tots els beneficiaris han d'estar inscrits a la DO, i és el mateix Consell qui s'encarrega de validar l'aptitud dels sol·licitants. De moment, l'executiu s'ha compromès a mantenir aquesta línia de subvencions durant tres anys més, a banda dels dos que ja ha repartit, a l'espera d'avaluar l'evolució de la producció.
La Xunta abona entre 1.000 i 2.000 per hectàrea als viticultors de la DO per mantenir les seves vinyes
Pocs dies abans que comenci la verema d'enguany, l'última setmana d'agost la feina comença a intensificar-se a la vora dels rius Sil, Cabe i Miño. L'altitud de la zona provoca que els estius siguin particularment càlids i els hiverns més freds, tot plegat intensificat pel vent que navega entre els congostos. Per aquesta raó, alguns cellers de la zona obren les portes a voluntaris que vulguin donar un cop de mà, juntament amb prop de 1.600 treballadors que s'incorporen a través de contractes temporals. Enguany, la incertesa plana pels vessants d'una Ribeira Sacra que torna a respirar optimisme, conscient de la seva condició de tresor d'interès nacional a protegir.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat