Un 4% del Valor Afegit Brut (VAB) i el 19% del PIB del PIB de Catalunya. És la contribució total del sector agroalimentari a l'economia catalana, el principal aportador d'entre tots els sectors. Aquest dijous, Pimec i el Col·legi d’Economistes de Catalunya han presentat l’estudi El sector agroalimentari català davant els reptes globals del segle XXI, elaborat pel president de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Francesc Reguant i el president de l’Observatori de la Pime de Catalunya, Oriol Amat.
La cita ha servit com a cimera per radiografiar la situació actual del sector i il·lustrar els reptes i oportunitats de futur per assegurar que l'agroalimentari no perdi la seva competitivitat. Tot plegat, amb la presència del conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Òscar Ordeig; el president de Pimec, Antoni Cañete, i el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carlos Puig de Travy.
"A vegades fa la sensació que vivim un moment inquietant i de molta incertesa", ha reblat Amat. La seva reflexió inicial ha convergit amb una altra amb què ha tancat la seva intervenció: "Sense agroalimentació no hi haurà ni menjar, ni territori, ni seguretat alimentària ni transició verda possible". Les explicacions de l'informe les ha plasmat en una DAFO amb què ha reivindicat la posició de força del sector. "Catalunya no és la primera d'Europa en agricultura i agroalimentari, però si s'ajunten tots dos conceptes, esdevé el primer clúster agroalimentari d'Europa", ha exposat.
L'èxit de l'agroalimentari es fonamenta en la seva estructura productiva i empresarial, la reputació o la connexió territorial entre els agents del sector. Però també per la seva capacitat d'innovació i resistència. En aquest punt, Amat ha fet referència al conseller Ordeig, que prèviament ha assegurat que Catalunya superarà la crisi de la pesta porcina africana (PPA) "més ràpidament que els altres tretze països de la Unió Europea (UE) que l'han tingut". La plusmarca a batre és dos anys i mig. Encara queda massa lluny per posar-li una data concreta, malgrat que Ordeig sí que ha recordat que si no hi ha més casos, l'11 de febrer s'aixecaran les restriccions de la influença aviària i el 26 de febrer les de la dermatosi nodular.
Ordeig confia que Catalunya deixarà enrere la PPA "més ràpidament que els altres tretze països de la Unió Europea que l'han tingut"
Segons Amat, les qüestions que no funcionen són les referents a l'estructura productiva, el capital humà i relleu generacional, el capital d'inversió i transformació i la connexió amb el mercat i l'entorn institucional. Entre altres coses, l'economista ha apuntat que el sector no explica prou les seves bondats: "Potser la comunicació no és tota la que caldria".
D'altra banda, Amat ha esmentat el canvi climàtic, les incerteses geopolítiques i l'estructura de mercat com a principals amenaces. Sobre aquest últim punt, ha remarcat que hi ha productes com el peix que han rebaixat prop d'un 50% el seu consum. Tanmateix, ha subratllat que aspectes com la bioeconomia, la innovació i els nous models de consum i distribució representaran una oportunitat per millorar l'escenari actual. Com a última pota, també ha mencionat la projecció exterior, una tasca que ja ha reconegut que estan fent els agents públics com Prodeca.
"A Catalunya no hem fet bons equilibris"
Com la d'Amat, la intervenció de Reguant ha tingut una bona dosi d'anàlisi. En aquest cas, però, l'ha combinat amb la mirada crítica i reivindicativa de qui conviu amb el sector. El president de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d'Economistes ha assegurat que l'agroalimentari "no sap on està", com a resultat del gran volum de factors externs que s'han acumulat i que han provocat una transformació. Causes com el ja esmentat canvi climàtic, les noves tendències de consum, els desequilibris geoestratègics o el populisme, "un gran enemic que hem de saber resoldre", segons Reguant.
A totes quatres cal sumar-hi també la revolució tecnològica. Reguant ha agafat com a exemple un senyor de 88 anys titular de la Plataforma Agrària Comuna (PAC), el qual actualment es veu incapaç de modernitzar el regadiu. Tot un brou de cultiu que està generant "una cultura sense vocació innovadora". No obstant això, l'economista ha fet èmfasi en la imatge incorrecta que hi ha del sector. "La realitat de la gent que hi treballa és que no tothom és vell; acabem amb aquests conceptes", ha etzibat. A parer seu, la incapacitat de fer empreses viables és "el gran culpable de la manca de relleu generacional" al sector agroalimentari català, i no l'edat dels qui s'hi dediquen. En aquest sentit, ha defensat que és clau que les petites empreses guanyin dimensió.
Si Amat ha demanat que el sector es comuniqui millor, Reguant ha assenyalat més aviat a l'administració. "Fem polítiques socials i ens equivoquem. Hem de fer polítiques econòmiques polítiques i territorials, que els boscos es defensin, que el paisatge sigui agradable... Ens hem d'aliar amb el turisme i la gastronomia". En definitiva, una coordinació intersectorial -i amb l'Administració- més curosa que "faran que canviem l'estratègia".
Reguant ha incidit molt en el paper de les institucions polítiques per tal de millorar la realitat del sector. Durant l'exposició ha indicat que hi ha cinc vectors de la producció: la saludable, la viable, l'eco-responsable, la suficient i l'assequible. La clau rau en l'equilibri de totes elles. "A Catalunya no hem fet bons equilibris, hi ha algun vector que s'ha prioritzat sobre els altres", ha lamentat. Per posar-hi remei, l'economista ha afirmat que caldrà "acabar amb el dogmatisme i assolir grans consensos".
Reguant: "De vegades som molt senyors. Per què no hi pot haver plaques solars a les ZEPA? No és estètic, però tampoc ho és el regadiu"
En el seu full de ruta cap a la resiliència, Reguant ha explicat que la sostenibilitat serà el pal de paller del sector, però s'ha centrat especialment en l'aigua. Durant el discurs, s'ha detingut a parlar inevitablement d'una de les seves grans reivindicacions: el regadiu, una qüestió que considera "sagrada" a les polítiques alimentàries. "Hem autoritzat legalment la possibilitat de destruir terres de regadiu per plaques solars, i hi ha un 92% del territori per posar-les. De vegades som molt senyors. Per què no hi pot haver plaques solars a les ZEPA? No és estètic, però tampoc ho és el regadiu", ha criticat. A banda de l'aigua, també ha destacat la cooperació, el reforç de les assegurances, la transformació tecnològica i l'eficiència dels processos com a elements clau.
L'agroalimentari, el sector de la cohesió territorial
A banda d'Amat i Reguant, els representants de Pimec, el Col·legi i la Generalitat de Catalunya han ofert la seva visió. Ordeig ha admès que el sector viu "grans dificultats", però ha ressaltat que hi veu "més oportunitats": "Qui tingui ganes de plorar que es quedi a casa". En aquest sentit, ha establert cinc reptes des del Govern: grans oportunitats, actituds, lideratge, visió i consensos.
"M'agradaria que la producció d'aliments sigui un vector en polítiques financeres, públiques, privades... A vegades ens hem trobat subordinats a paradigmes", ha concedit el conseller. En concret, Ordeig ha apuntat a la creació de determinades polítiques que han afectat de retruc el sector agroalimentari sense tenir-se en compte.
Malgrat tot, el conseller ha optat per un discurs optimista. Entre altres coses, ha recordat que el sector agroalimentari va registrar rècord d'exportacions l'any passat, màxims de renda agrària i ha avançat que probablement també s'assolirà rècord històric de producció vegetal i animal l'any 2025.
Per la seva banda, Cañete i Puig de Travy han coincidit a l'hora de definir l'agroalimentari com el "sector de la cohesió del territori": "Qui no domini el seu sector primari i qui no li doni rellevància ni la capacitat de ser competitiu, tindrà un problema estructural", ha advertit el president de Pimec.
Al seu torn, el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya ha recordat la importància de la seguretat alimentària i ha demanat una "mirada sistèmica i econòmica". A més, ha assenyalat que actualment el sector viu una "paradoxa estructural": "Som un gran sector productiu, però tenim un nivell d'autosuficiència baixa", ha assegurat. Una circumstància que Puig de Travy creu que s'ha de resoldre, juntament amb la tan demanada "col·laboració transversal". Totes aquestes demandes suposen les bases del moment de transformació que reclama el sector.