Fa temps que Catalunya va deixar de ser una promesa en matèria d'emprenedoria per a convertir-se en una realitat econòmica consolidada. L'ecosistema startup català ha guanyat mida, visibilitat i capacitat d'atracció fins a situar-se entre els més dinàmics del seu entorn. Ja no parlem només d'idees emergents o projectes en fase inicial, sinó d'un teixit empresarial amb impacte tangible sobre l'ocupació, la innovació i l'activitat econòmica.
Tanmateix, quan un ecosistema assoleix una certa maduresa, la pregunta deixa de ser quantes startups neixen i passa a ser una altra molt més exigent: quantes aconsegueixen créixer, consolidar-se i convertir-se en companyies amb prou dimensió per competir de forma sostinguda. Aquest és, probablement, el gran repte que Catalunya té avui al davant. Durant anys, l'objectiu va ser generar massa crítica, atraure inversió i crear un entorn favorable per emprendre. Ara el debat és un altre. La prioritat ja no consisteix únicament a llançar nous projectes, sinó a acompanyar-los fins a convertir-los en empreses duradores, rendibles i capaces d'escalar.
Catalunya entra en una nova fase
L'informe d'Acció del 2026 confirma que l'ecosistema català ha deixat enrere la fase emergent. Catalunya va tancar el 2025 amb 2.403 startups actives, un 5,2% més que l'any anterior i més del doble que el 2016, quan se'n comptabilitzaven 1.086. La xifra no respon a un cicle puntual, sinó a una transformació estructural: l'emprenedoria innovadora ja forma part estable del teixit econòmic català.
L'impacte econòmic també guanya rellevància. Les startups catalanes generen 2.947 milions d'euros de facturació agregada i 30.537 llocs de treball, amb creixements anuals del 26% en ingressos i del 34% en ocupació. En termes de PIB, ja representen el 0,9% de l'economia catalana. Convé recordar, això sí, que aquestes magnituds econòmiques corresponen a 2024, mentre que el nombre de startups i la inversió captada estan tancats a 2025.
L'ecosistema, a més, comença a mostrar senyals clars de maduresa empresarial. Catalunya ja té 429 scaleups, 308 spin-offs i 374 startups deep tech, tres indicadors que reflecteixen no només volum, sinó també sofisticació, densitat tecnològica i més capacitat de creixement.
Per sectors, el lideratge correspon a àmbits on Catalunya ja comptava amb fortaleses prèvies. El healthtech concentra el nombre de startups més elevat, seguit dels serveis empresarials i tecnològics. També destaquen traveltech, fintech, foodtech i solucions vinculades a sostenibilitat. L'ecosistema, per tant, no creix en el buit: aprofita capacitats existents i les projecta cap a nous models de negoci.
Una altra dada especialment rellevant és el component internacional. El 61% de les startups exporta, el 59% disposa de treballadors estrangers i el 28% té almenys un fundador internacional. A això s'hi suma una elevada intensitat innovadora: el 89% inverteix en R+D i el 57,6% treballa amb tecnologies lligades a la indústria 4.0, amb un pes molt destacat de la intel·ligència artificial i el big data.
També mereix atenció la presència femenina en l'emprenedoria innovadora. El 40,3% de les startups catalanes inclou almenys una dona en l'equip fundador, una proporció significativa que amplia la base de talent de l'ecosistema i millora la diversitat de perspectives en la presa de decisions. La seva presència és especialment visible en salut, educació, medi ambient, energia i moda.
El 61% de les startups catalanes exporta, el 59% disposa de treballadors estrangers i el 28% té almenys un fundador internacional
Finalment, l'informe apunta senyals de millora en la qualitat empresarial. En la mostra comparable analitzada per Acció, el percentatge de startups que factura més de 500.000 euros i el de companyies amb més de deu treballadors ha augmentat en els últims anys. No és un matís menor: indica que l'ecosistema no només guanya mida, sinó també tracció operativa.
Amb tot, la conclusió de fons és clara. Catalunya ja ha demostrat capacitat per crear startups, atraure talent i generar innovació. El següent pas no depèn tant de continuar sumant companyies com d'aconseguir que un nombre més gran d'aquestes assoleixi una escala suficient per consolidar-se, internacionalitzar-se i guanyar dimensió.
Créixer ja no depèn només d'una bona idea
Durant anys, bona part del relat emprenedor es va construir al voltant de la innovació, la disrupció i la capacitat de detectar oportunitats abans que el mercat. Tot això continua sent important. Sense una proposta de valor diferencial, difícilment neix un projecte amb recorregut. Però en ecosistemes més madurs i competitius, la idea ha deixat de ser el principal factor d'èxit. Avui, moltes startups sorgeixen amb productes atractius, tecnologia solvent i fins i tot accés inicial a finançament. La diferència real apareix després. És en l'execució on se separen els projectes prometedors de les companyies capaces de consolidar-se.
Validar mercat, transformar interès en vendes recurrents, ajustar preus, pivotar quan el client no respon, contractar talent adequat o gestionar caixa en fases de creixement són reptes menys visibles que una ronda de finançament, però bastant més determinants. En altres paraules, llançar una startup és cada vegada més accessible; construir una empresa continua sent extraordinàriament complex.
Fa uns anys, n'hi havia prou amb creixement ràpid o una narrativa convincent. Avui pesen més la capacitat de monetització, la recurrència d'ingressos, l'eficiència comercial i la solidesa operativa. El mercat ja no premia igual les expectatives sense recorregut clar ni els models excessivament dependents de noves rondes. Per això, el següent salt de l'ecosistema català no dependrà només de continuar generant noves idees. Dependrà de convertir més d'aquestes idees en negocis viables, escalables i financerament sostenibles.
El finançament continua sent clau, però ja no n'hi ha prou amb qualsevol capital
L'accés a finançament continua sent un dels factors més determinants en l'evolució d'una startup. Sense recursos suficients, resulta difícil invertir en producte, captar talent, accelerar vendes o assumir el temps necessari fins a assolir una escala rendible.
A Catalunya, el finançament en fases inicials ha millorat de manera notable. Àngels inversors (business angels), fons especialitzats, banca orientada a innovació i vehicles públics han ampliat les opcions disponibles. L'informe d'Acció reflecteix que el 63,6% de les startups ha aconseguit finançament i que durant 2025 van captar 1.131 milions d'euros, el tercer millor registre de la sèrie històrica. No obstant això, disposar de capital inicial no resol per si sol el gran repte posterior: finançar el creixement.
El finançament no s'hauria de mesurar només per la capacitat de tancar una ronda, sinó per la seva utilitat real per construir empresa
Escalar una empresa exigeix imports més elevats, més paciència inversora i acompanyament especialitzat. Algunes startups aconsegueixen recursos per arrencar, però troben dificultats quan necessiten finançar expansió internacional, noves línies de producte o estructures comercials més ambicioses. Altres accedeixen al capital, però en condicions que comprometen el seu marge de maniobra futur.
Perquè no tot capital val el mateix. Hi ha inversors que aporten diners i altres que sumen, a més, visió estratègica, xarxa comercial o experiència sectorial. També convé recordar una qüestió poc comentada: diluir-se en excés en fases primerenques pot convertir-se en una hipoteca per a etapes posteriors. El finançament, per tant, no hauria de mesurar-se només per la capacitat de tancar una ronda, sinó per la seva utilitat real per construir empresa.
L'equip pesa més que el producte quan arriba la inversió
En l'ecosistema emprenedor se sol parlar molt d'idees, tecnologia o mercat. Tanmateix, quan un inversor analitza una startup, poques variables pesen tant com l'equip fundador. El motiu és senzill: els productes canvien, els mercats evolucionen i els plans poques vegades es compleixen exactament com van ser dissenyats. El més difícil de substituir és un equip capaç d'adaptar-se, executar i prendre bones decisions sota pressió.
Per això, en moltes operacions, el capital no entra únicament en una idea; entra en les persones que l'han de convertir en empresa. Els finançadors valoren perfils complementaris molt més que equips homogenis. La combinació entre visió comercial, capacitat tecnològica, coneixement sectorial i lideratge operatiu sol oferir més garanties que un grup brillant però desequilibrat.
El 58% dels fundadors de startups catalanes acumula experiència prèvia en la creació d'empreses: un senyal clar de maduresa de l'ecosistema i d'acumulació de coneixement emprenedor
D'altra banda, l'experiència prèvia continua sent un altre factor diferencial. Haver impulsat abans un projecte o haver viscut etapes de creixement no garanteix l'èxit, però sí que redueix incertesa. I en inversió, reduir incertesa té valor. En aquest sentit, la dada d'Acció és reveladora: el 58% dels fundadors de startups catalanes acumula experiència prèvia en la creació d'empreses. És un senyal clar de maduresa de l'ecosistema i d'acumulació de coneixement emprenedor.
També convé desmuntar un altre mite habitual: emprendre no sempre significa anar sol. Molts projectes fracassen no per manca de producte, sinó per solitud estratègica. El mateix passa amb la incorporació de socis. Un soci només té sentit si multiplica el valor de la companyia.
La mentoria: l'avantatge silenciós de l'ecosistema
En el món startup es parla amb freqüència de finançament, talent o innovació, però bastant menys d'un factor que sol marcar diferències reals en moments decisius: la mentoria. Emprendre implica conviure amb incertesa constant. Triar prioritats, contractar, redefinir producte, negociar amb inversors o obrir mercat són decisions que poques vegades compten amb una resposta evident. En aquest context, disposar de la mirada d'algú que ja ha recorregut part del camí pot tenir més valor del que aparenta.
La mentoria útil no consisteix a oferir consells genèrics ni a acumular contactes. El seu veritable valor apareix quan aporta criteri, perspectiva i capacitat de contrast. És a dir, quan ajuda l'emprenedor a prendre millors decisions. També actua com a accelerador d'aprenentatge. Detectar abans una mala estratègia comercial, una estructura sobredimensionada o una ronda mal plantejada pot estalviar mesos de desgast i recursos difícils de recuperar.
Catalunya compta avui amb un actiu rellevant en aquest àmbit: directius, empresaris, emprenedors en sèrie i xarxes d'acompanyament amb capacitat real per aportar valor a nous projectes. Convertir aquest coneixement acumulat en avantatge competitiu serà clau en la següent etapa.
Catalunya ha construït en pocs anys un ecosistema startup amb massa crítica, capacitat d'atracció i pes creixent en l'economia productiva. La primera fase consistia a crear més startups, atraure inversió i guanyar visibilitat. Aquesta etapa, en grau considerable, ja s'ha superat. La següent és més complexa: aconseguir que un nombre més gran de projectes guanyi dimensió, consolidi models de negoci sostenibles i es converteixi en empreses duradores.
Per a això, les idees continuaran sent importants, però ja no n'hi haurà prou per si soles. El capital continuarà sent necessari, tot i que cada vegada tindrà més valor el capital que acompanya i entén el creixement. I els fundadors continuaran sent l'origen del projecte, però la seva capacitat per envoltar-se de bons equips, incorporar experiència i acceptar contrast serà cada vegada més decisiva. Catalunya ja ha demostrat que sap emprendre. El pròxim repte serà demostrar que també sap construir grans empreses des d'aquí.