Els reis de la festa i del carnaval, un clima d’eterna primavera, una terra de volcans, l'aposta definitiva per la gastronomia local, una illa de parcs naturals, penya-segats, carreteres plenes de revolts, de surfistes que practiquen el surf amb bandera vermella i situada a només 300 quilòmetres de la costa africana. Tenerife és l'illa més poblada d'Espanya amb més de 900.000 habitants i la més gran d’extensió de totes les Canàries, a més de ser el paradís dels turistes, entre ells els que participen en els programes de l'Institut de Majors i Serveis Socials (Imserso). Tenerife es troba a més de dos mil quilòmetres de Catalunya, la mateixa distància que Islàndia, el país del cafè amb llet a 10 euros. És a dir, a 3.30 hores en avió i bitllets de vol que ronden els 150 euros per gaudir d'unes destinacions predilectes i exòtiques. Una de calorosa i l'altra de gèlida. Això sí, amb diverses lliçons econòmiques per extreure. Si a VIA Empresa hem desgranat a fons Islàndia en reiterades ocasions, ara és el moment de l’arxipèlag canari. Actualment, les Canàries lidera en solitari el creixement econòmic d'Espanya gràcies a un turisme rècord i amb un creixement del PIB del 3,8%, mentre que la mitjana nacional és del 2%. I atenció: tenen una vinculació aclaparadora del turisme amb el 35% del PIB.
344.358 canaris treballen al sector turístic, és a dir, gairebé el 40% dels ciutadans que estan donats d'alta a la Seguretat Social de les illes
En primer lloc, no hi ha cap dubte que les illes Canàries té la dependència més gran del turisme de tota la seva història i això, evidentment, comporta afectacions en tots els sentits. A les Canàries estan vivint un retrocés de la diversificació de la seva economia. Seguint les xifres proporcionades pel govern regional i Exceltur, 344.358 canaris treballen al sector turístic, és a dir, gairebé el 40% del total de ciutadans que estan donats d'alta a la Seguretat Social de les illes es dediquen a l'activitat turística. Tot i que el 80% dels canaris considera que el turisme és positiu (o els “dóna pa per viure"), també hi ha diverses excepcions amb casos de turismofòbia, com els que són habituals a Barcelona. Durant els últims mesos han aparegut cartells a l'illa amb proclames dels locals com per exemple "la contaminació són els guiris en massa", "Turists, go home", "My misery, your paradise" o "Average salary in Canary Islands is 1.200 euros". A continuació, diverses lliçons “positives” per extreure del motor turístic canari i, finalment, comparacions “odioses” amb Catalunya.
Tres lliçons en “clau positiva”
1. El poder de la gastronomia pròpia
Si entre les principals destinacions indispensables per veure de Tenerife hi ha el Parc Nacional del Teide, Santa Cruz de Tenerife, La Laguna, Orotava, Puerto de la Cruz o extenses platges, la gastronomia pròpia guanya cada vegada més protagonisme. Costa trobar restaurants d'altres cultures, mentre la cuina tradicional i casolana és la reina de la majoria de locals de restauració. Papas (patates), peix, vi, mojo, quesillo, platans o gofio formen part dels plats estrella a preus assequibles. El cafè costa un euro i plats de la carta poden costar al voltant dels 7 fins als 14 euros, que són els més elaborats. I el més important: no hi ha preu de "turista inflat" ni de "local". Un mojito o còctel pot costar entre 4 o 5 euros a pobles costaners turístics o a grans ciutats, mentre que a la ciutat comtal el preu és triplicat.
2. Els reis de l’Imserso
Una altra lliçó per extreure té a veure amb l’atracció del públic sènior i que s’ha jubilat fa poc. L’illa de Tenerife i la resta de les Canàries no s’entenen sense la notòria presència de participants del programa de l’Imserso. A principis de setembre del 2023 vam abordar la picabaralla a l'Imserso: 900.000 pensionistes "sense vacances", ja que el concurs per operar els viatges dels pensionistes, convocat per l'Imserso, acostuma a derivar en una baralla administrativa que emprenen les empreses que no resulten adjudicatàries. De fet, es parla d'unes vacances destinades a 900.000 persones de tot Espanya cada any, i que ja han gaudit més de 20 milions d’espanyols durant la trajectòria del programa. A més, el contracte que es reparteix és sucós, de gairebé 850 milions d'euros.
L'Imserso ofereix un viatge a les Illes Canàries de 10 dies per 435,94 euros, amb transport inclòs
Els preus dels viatges de l'Imserso solen ser assequibles i estan dissenyats perquè les persones grans puguin gaudir de vacances a bon preu. Tot i això, el cost exacte d'un viatge pot dependre de molts factors, com la temporada, el tipus d'habitació, la destinació i les condicions específiques del programa i sobretot el temps de durada de l'estada.
El viatge que ofereix l'Imserso de les Illes Canàries, amb transport inclòs, és un viatge de 10 dies (9 nits) per 435,94 euros. Mentre que per gaudir de les platges de Gran Canària, Tenerife o Fuerteventura durant 8 dies (7 nits) el preu pujarà a 355,29 euros. L'alternativa de viatge sense transport sortirà a 253,64 euros per a una estada de 10 dies (9 nits) i 210,39 euros per a 8 dies (7 nits). Per tant, grans hotels de les Illes i sobretot de Tenerife, amb capacitat per a més de 500 persones, es bolquen amb totes les prestacions necessàries, des de bufets lliures per esmorzar, dinar i sopar per a ells. També organitzen diversos autobusos amb excursions, balls nocturns, música en directe, atenció mèdica personalitzada i l’aposta per un turisme social i sostenible.
3. Conscienciació sobre la importància del turisme sostenible
Seguint el rastre dels hotels que es bolquen en massa per rebre el públic sènior, també és comú veure com organitzen xerrades en diversos auditoris dels locals, juntament amb fulletons i publicitat, sobre turisme social, sostenible, econòmic i de km 0. Des de la conselleria de Turisme del Govern de Canàries compten amb informes que afirmen que el 21,5% dels turistes que visiten les illes estarien disposats a triar opcions sostenibles en el viatge encara que això els suposi algun inconvenient.
El 21,5% dels turistes que visiten les illes estarien disposats a triar opcions sostenibles en el viatge
L'informe Sostenibilitat del Turisme a les Canàries apunta els grans reptes vinculats amb la sostenibilitat en els pròxims anys, com per exemple la gestió adequada de les aigües residuals, la pressió turística en determinades zones com La Graciosa, Corralejo, Yaiza, Arona o Las Canteras, la recuperació turística de La Palma, l'ús turístic sostenible dels espais naturals, l'emergència energètica vinculada al subministrament d'electricitat, la manca d'atractiu del sector per a molts joves, la taxa d'atur i la pobresa en una comunitat líder turística o la pressió de l'habitatge de vacances en algunes zones, entre d'altres.
Les comparacions "odioses" amb Catalunya
1. L'auge de la turismofòbia
El concepte de turismefòbia es va posar de moda a Espanya el 2017, quan uns estrangers van sortir despullats al carrer en plena Barcelona en una zona on hi havia famílies esmorzant, gent passejant… Aquesta va ser la gota que va fer vessar el got i determinats col·lectius van reaccionar.
"Turists, go home", "My misery, your paradise" o "Average salary in Canary Islands is 1.200 euros", entre els principals lemes contra el turisme
En canvi, a les Canàries aquest punt d'inflexió es troba anys després, durant la pandèmia de la covid-19. Pablo Díaz, antropòleg, docent i investigador de l'Institut Universitari de Recerca Social i Turisme de la Universitat de La Laguna (ULL), juntament amb un equip de treball, va fer diverses enquestes i entrevistes sobre la percepció social del turisme a les illes durant i després de la pandèmia. “Vam preguntar sobre si el turisme és bo per als barris o per al patrimoni i sortien moltes contradiccions” perquè moltes persones asseguraven que sí que era bo. No obstant això, “quan desglossaves les preguntes -si afecta la delinqüència, la brutícia, la pujada dels preus, el lloguer i la manca d'habitatge- la resposta era en la seva àmplia majoria que sí que afectava”, apunta als mitjans.
Una altra pregunta clau en aquest estudi va ser si els enquestats veien una redistribució dels beneficis del turisme i només el 7% va defensar que el repartiment era just. "Llavors, si em dius que vivim i depenem del turisme, però després la gent del carrer diu que els diners d'això se'n van fora i a sobre tenim una de les taxes de pobresa més altes del país, és que alguna cosa està passant", conclou Díaz.
2. La renda per càpita del ciutadà
Canàries segueix la tendència a la divergència respecte a la Unió Europea. Lluny de confluir i acostar-se la renda dels seus habitants a la mitja Europa, aquesta s'allunya cada cop més. Segons les últimes dades d'Eurostat, publicades fa uns dies i corresponents al tancament del 2022, el producte interior brut (PIB) per càpita de les Canàries va seguir en caiguda lliure i es va allunyar set punts més de la mitjana europea. D'aquesta manera, el PIB per habitant de les illes es va situar al 68% de la mitjana europea, per sota del 75% de l'any anterior.
La pèrdua de renda de les illes es produeix des d'abans de la pandèmia, que va aguditzar el descens. Les illes van estar molt a prop d'arribar a la mitjana europea abans de l'esclat de la bombolla, quan van arribar a situar-se per sobre del 95% de la mitjana europea. L'última estadística de l'Eurostat dibuixa una Espanya a dues velocitats, la del nord i la del sud. Extremadura i Andalusia tenen pitjors registres que les Canàries, amb un PIB per habitant de 65 i 64 respectivament.
Lluny de confluir i acostar-se la renda dels seus habitants a la mitja Europa, Canàries s'allunya cada cop més
L'any 2000 les Canàries comptaven amb 23.000 euros de renda per càpita, per baixar per sota dels 19.000 el 2021. Un any després aquesta xifra ha baixat.
En el cas català, l’economia mostra una notable resiliència en un context complicat. Des de CaixaBank Research estimen que el PIB va créixer un 2,7% el 2023 (un 2,5% a Espanya), gràcies a l’empenta de l’ocupació i el turisme, cosa que, alhora, va contribuir a un bon rendiment del consum. També va destacar el dinamisme de les exportacions, especialment la recuperació de les d’automoció.
Catalunya és la segona regió amb més PIB, després de Madrid, amb un pes sobre el total espanyol del 19,0%. El PIB per capita és de 32.550 euros, el quart més alt del país i un 15,6% superior a la mitjana. A més, el fet de comptar amb un teixit productiu diversificat -tot i que el turisme representa un 12% del PIB català i un 13% del total d'ocupats- significa que la regió estigui està més ben preparada davant un context d'incertesa internacional.
3. I sí, també tenen sequera
Pot resultar paradoxal que vuit illes envoltades de mar no tinguin aigua. Però el cas és que les Canàries s'està enfrontant a un període de sequera gairebé sense precedents en la història i que ha obligat les institucions a adoptar mesures per evitar el desproveïment d'aquest recurs natural tant a la població com al camp. Tant, que fins i tot han de donar beure a les abelles, mentre apicultors i agricultors veuen un horitzó molt negre, apunten els mitjans locals. El mateix succeix amb el pantà de Sau, el pluviòmetre català per excel·lència.
Després del pas de la tempesta Filomena, el 2021, les illes no han tingut aportació d'aigua i cada cop més s'ha vist com preses i embassaments es buiden, arribant el 80% a no tenir ni una gota d'aigua. A més, l'evapotranspiració (fenomen pel qual parteix de l'aigua passa a l'atmosfera per evaporació directa de l'aigua del sòl i per la transpiració de les plantes) ha pujat entre un 10 i un 25% en mitjanies i en consonància amb l'augment de la temperatura mitjana i de la radiació solar. Tot plegat ha obligat que quatre illes, El Hierro, La Gomera, Fuerteventura i Tenerife, declarin l'emergència hídrica per assegurar el proveïment a la població.