En comparar les dades dels viatgers als darrers mesos, apareixen embolics sobre els que val la pena reflexionar. Algunes destinacions, com són els casos de València o Eivissa, ja superen el nombre de viatgers del 2019. Altres es troben frec a frec, com ara la Costa Brava, les cases rurals, Grècia, Romania, Malta, Portugal o Suïssa. Per la seva banda, Balears, determinades zones de la Costa del Sol, el Carib Mexicà, o República Dominicana ja han recuperat dos de cada tres turistes. I queden algunes destinacions que ho tenen magre, com la Costa Daurada o Barcelona, que s’han quedat amb la meitat dels turistes que venien fa dos anys.
Els que aporten dades des d’una perspectiva militant (“hem d’animar sempre al sector...”) van dient que 2022 serà l’any del recobrament definitiu del turisme. Ho afirma sovint la ministra de turisme d’Espanya i ho repeteixen cada dos per tres, per exemple, el secretari general i els portaveus de l’OMT. Aquests profetes del “tot va bé” pronosticaven les millores definitives pel 2020, després pel 2021 i ara pel 2022; i si no arriba aleshores, diran que pel 2023. Les paraules no volen i el paper no ho suporta tot.
Al management, les dades són les dades. La prospectiva, la prospectiva. I les frases que afalaguen corresponen als mals polítics i mals empresaris, als tertulians que improvisen o els predicadors que cerquen clientela. Organismes molt sensats, com World Travel & Tourism Council, o UNTAD -que pertany també a l'ONU, com OMT-, estan seguint pas a pas l’evolució de la pandèmia i no s’atreveixen a llençar missatges edulcorats sobre l’evolució dels turistes als propers anys. Per què? Per un seguit de factor endògens del sector. En primer lloc, perquè els estralls de la primera fase de la pandèmia damunt el turisme en prou feines l’estem començant a delimitat ara; quan la majoria de sectors econòmics enfilen la recuperació, al turisme li queda un bon recorregut. En segon lloc, perquè les fases que seguiran es presenten erràtiques. I en tercer lloc, perquè els consumidors estan migrant cap a hàbits distints, la qual cosa fa que l’oferta de 2019 no serveixi per satisfer la dels públics de 2022 en endavant; això és el que anuncien les corrents de fons.
La recuperació es contempla com la represa de l’evolució que es va tallar de sobte al març del 2020
Per apropar-se una mica més a l’escenari incert, cal afegir alguns altres aspectes que creuen horitzontalment tot l’escenari. Ens referim, en primer lloc, a la intensitat de penetració de les tecnologies digitals; en segon lloc, al ritme de descarbonització individual, empresarial i social; i en tercer lloc, a la participació dels clients en la construcció del serveis (“no vull que em serveixis sinó que desitjo cocrear amb tu”). Tots tres configuraran una resposta ben diferent en l’evolució de l’oferta.
La voràgine
En l’ànim de gran part del sector turístic i de moltes autoritats, la recuperació es contempla com la represa de l’evolució que es va tallar de sobte al març de 2020. És a dir, tornar a la voràgine d’omplir de gom a gom les platges a l’estiu i de que s’emplenin temporada rere temporada els restaurants i bars, els hotels, els taxis, els palaus de congressos, els museus,... Més encara: que es mantingui anyalment el creixent indefinit del nombre de turistes. Javier Blanco es referia aquesta setmana, de forma contundent analitzant la recuperació progressiva del turisme, a que aquest “no pot ser el model de turisme sostenible que necessita el nostre país” (Descarbonización y justicia social: un camino seguro para avanzar en el turismo, Infolibre 2/11/21).
El que sí es pot preveure creuant dades és que en un futur immediat: 1) no vindran tants turistes com abans perquè una part de la població seguirà amb por a la pandèmia, perquè viatjar serà més car, i perquè la virtualitat escurçarà una part de la presencialitat; 2) no arribaran els mateixos turistes i, sense dubte, escenificaran demandes i actituds ben distintes; 3) les aglomeracions i les icones turístiques no seran tan seductores com abans del 2019, més encara, els turistes en fugiran; 4) altres propostes slow substituiran a les actuals de major impacte; 5) una part de la oferta no serà capaç d’adaptar-se a les noves exigències, per la qual cosa els seus empresaris i treballadors hauran de cercar feina en altres sectors; 6) per sort pel sector, les empreses podran imposar preus superiors, adequats al valor del que ofereixen, perquè els clients estaran disposats a pagar-los, la qual cosa millorarà els marges i es podran recuperar salaris millors que els actuals i horaris assumibles; i 7) altrament, deixarem d’una vegada per totes de valorar una destinació pel nombre de turistes que arriben per referir-nos a les innovacions, a les experiències, als valors, al prestigi del sector.
Ara que la majoria dels sectors econòmics estan recobrant la normalitat, el turisme queda com un vers que va solt a la cerca de la pròpia identitat
Molts s’han plegat de braços a l’espera de que tornin els turistes, com si hagués estat un mal son, una flashback, l’episodi d’una sèrie de dos mil capítols que no avença mai. Malauradament, la realitat s’assembla al conte per adults de Víctor J. Hernández Al despertar: Un día todo cambia, nada vuelve a ser igual i a allò que deia Heràclit quan constatava que ningú pot banyar-se dues vegades al mateix riu. Ara que la majoria dels sectors econòmics estan recobrant la normalitat, el turisme queda com un vers que va solt a la cerca de la pròpia identitat.
Pels mercats les informacions sobre el futur són indispensables, perquè es tracta d’escenaris on encerclar les oportunitats. Distorsionen les falses expectatives quan identifiquen el futur amb el passat, els cicles que venen amb els que esdevindran. Al sector turístic s’ha perdut molt de temps durant els llargs mesos de la pandèmia, quan hi havia molta feina per fer. Amb l’experiència acumulada al passat -que és molta-, dissenyar oferta creativa al terreny. Pels residents, per la gent de proximitat, encara que sense renunciar a isòcrones més llunyanes i en funcions viatgeres diverses. Funcional. Premium. A bon preu. D’economia circular. Amb menys turistes però oferint major valor i millor preu. Amb experiències, combinant offline i online. Amb diàleg directe amb els clients. Cocreant de forma continuada.