Pisos turístics, càmpings, autocaravanes, cases rurals... existeixen múltiples alternatives per a viatgers que no es volen allotjar en un hotel tradicional. Les noves tecnologies han afavorit l’aparició de plataformes digitals que conviuen amb models turístics més tradicionals, com ara els càmpings, s’han anat adaptant als nous temps. Tot plegat ha fet que avui sigui molt més fàcil fer vacances sense hotels. Repassem algunes de les opcions d’allotjament extrahoteler més populars i originals.
Allotjar-se a casa d’algú
L’eclosió de l’economia col·laborativa ha fet sorgir plataformes de homesharing, tendència que ha anat creixent i consolidant-se entre els viatgers que busquen opcions econòmiques o, senzillament, l’oportunitat de compartir experiències amb els locals.
Dins el homesharing hi ha diferents opcions. La més barata consisteix a dormir de franc a casa d’algú amb un llit o un sofà disponible. Es pot trobar a través de Couchsurfing, plataforma que posa en contacte una xarxa de viatgers que volen conèixer la cultura local i gastar poc. Couchsurfing és una comunitat d’hospitalitat global amb 14 milions d’usuaris en més de 200.000 ciutats.
Couchsurfing és una comunitat d’hospitalitat global amb 14 milions d’usuaris en més de 200.000 ciutats
Una altra opció és l’intercanvi de cases, en la que un s’allotja a la casa d’algú i aquest algú al mateix temps s’allotja a casa teva. En aquest cas, hi ha diverses plataformes que funcionen per posar en contacte els propietaris dels habitatges, com Intervac, IntercambiodeCasas o HomeforHome.
La tercera opció de homesharing, la més coneguda i també polèmica, és la que ha popularitzat Airbnb. En aquest cas es tracta de llogar per uns dies un pis o una habitació directament a un particular.
Pisos turístics polèmics
Aquest model ha donat peu a la picaresca dels pisos turístics, quan molts propietaris de pisos han vist que els sortia més a compte llogar els habitatges a turistes que no pas a residents de llarga durada.
Segons un estudi de Fotocasa del 2017, 8 de cada 10 propietaris creu que un pis turístic els compensa més que el model de lloguer residencial. Aquest fenomen ha comportat controvèrsia i malestar entre els veïns per la massificació turística en algunes zones, com és el cas de Barcelona.
En aquest sentit, Airbnb ha explicat a Via Empresa que està treballant al costat de l’Ajuntament de Barcelona “per demostrar que som part de la solució” i garantir “que el homesharing creix de manera responsable”.
El passat 1 de juny van posar en marxa una eina per “ajudar els amfitrions a seguir les normes locals de turisme a Barcelona i Catalunya”. A través d’aquesta eina, els nous usuaris han d’indicar abans de compartir cap allotjament si aquest està registrat. També s'ha implementat una casella per identificar els números de llicència de les cases d'ús turístic. “Volem regles clares i justes per compartir la pròpia llarg, que distingeixin entre persones corrents i professionals”. Afegeixen que “Barcelona i Catalunya encara no tenen regles clares dissenyades per a les famílies locals que comparteixen els seus habitatges”.
Segons expliquen des d’Airbnb, des de febrer de 2017 han eliminat més de 5.000 operadors comercials il·legals.
Menys pernoctacions a pisos turístics
Durant aquest estiu, això no obstant, les pernoctacions en apartaments turístics s’han reduït un 7,6%, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística corresponents al mes de juliol de 2018.
En concret, les pernoctacions de persones procedents de fora de l’Estat espanyol van caure un 9,3%, mentre que les dels catalans i espanyols es va reduir un 4,2%. L'estada mitjana es va retallar un 3,8% respecte el juny del 2017, i es va situar en 6,2 pernoctacions de mitjana per viatger. Per la contra, els preus van augmentar un 2,7%.
De càmpings a parcs de vacances
En el sector del càmping i les autocaravanes, que són una alternativa als hotels de llarga tradició, també han detectat un lleuger descens de l’ocupació aquest estiu. Així ho reconeix Miquel Gotanegra, president de l’Associació de càmpings de Girona i Catalunya, que explica que l’any 2017 “va ser molt bo” però que “no es pot créixer indefinidament”. Atribueix aquest fenomen al fet que “l’oferta s’ha ampliat” i altres destinacions estan atraient visitants, com ara Croàcia, Grècia o Marroc.
Segons Gotanegra, països com França, Bèlgica, Països Baixos o Alemanya tenen molt costum d’anar de càmpings i, de fet, gran part dels viatgers que s’allotgen en els 315 càmpings catalans provenen d’aquests països: un 90% en el cas de les comarques de Girona i lleugerament inferior a la resta de Catalunya, on hi ha en total 300.000 places de càmping. Pel president de l’associació de càmpings, el gran repte del sector “és que se’ns conegui a casa nostra”.
Gotanegra: “Avui a Catalunya podem presumir de càmpings, han entrat al segle XXI”
Per això, Gotanegra explica que els càmpings s’han adaptat a les noves necessitats dels viatgers i que han sabut transformar-se per convertir-se en “autèntics parcs de vacances”. Avui en dia ofereixen tota mena d’experiències vinculades a la natura, com observatoris astronòmics, clubs de vela o enoturisme. “Avui a Catalunya podem presumir de càmpings, han entrat al segle XXI”.
Els usuaris de càmpings responen a dos perfils diferents, per una banda els sèniors, que viatgen fora de temporada i fan llargues estades; per altra, el públic familiar que es mou en temporada alta. Segons Gotanegra, en els dos casos es tracta d’un tipus de visitant “que busca unes vacances diferents” a les que fa qui opta pels pisos turístics.
Cases rurals, granges i monestirs
Les cases rurals es van incorporar dins l’oferta extrahotelera a Catalunya relativament tard, cap als anys noranta, però des de llavors s’han convertit en una opció molt ben i un sector turístic estratègic per a les comarques d’interior i de muntanya. I sota l’estela del turisme rural han sortit variants com ara l’agroturisme, les estades en granges on es pot combinar una activitat vinculada amb el món agrícola i rural. El turisme rural presenta un alt grau d’implantació i de penetració en el mercat català, amb més de 2.000 establiments registrats a la Direcció General de Turisme de Catalunya.
A Catalunya hi ha 2.000 establiments de turisme rural i 13 monestirs on allotjar-se
En aquesta línia, a Catalunya hi ha l’opció també d’allotjar-se en monestirs. Aquesta alternativa crida encara un turisme força minoritari, però constitueix una opció molt econòmica per conèixer el territori, ja que hi ha 13 monestirs disseminats per les comarques catalanes en entorns naturals singulars. Entre els més importants hi ha el Monestir de Poblet, que ofereix allotjaments només per a homes dins el recinte monàstic, però obert a tots els públics a l’hostatgeria externa que s’hi va construir l’any 2010.