2.500 milions d'euros. És la remuneració extraordinària aprovada aquest dimecres pels accionistes del Banc Sabadell en una doble junta que ja és història de l'entitat vallesana. Sumats als 3.600 milions que l'entitat preveu repartir fins al 2027, el banc català espera premiar els seus accionistes amb 6.300 milions d'euros en dividends en tres anys. O sigui, el 40% del valor actual del Sabadell a la borsa. "No estem tirant la casa per la finestra, encara que ho sembli", va justificar el conseller delegat, César González-Bueno, el passat 24 de juliol. L'única condició per poder optar-hi? Mantenir les accions del banc fins aleshores. O, dit d'una altra manera, no bescanviar-les per títols del BBVA el pròxim mes de setembre. En aquest cas, les aparences no enganyen: tot plegat conforma l'escut sabadellenc contra una OPA hostil.
No només va ser important la doble aprovació de la venda del TSB i el megadividend, sinó com es va produir. Amb un 99,7% de vots favorables respecte del 74,8% dels títols reals del banc, el missatge cap als mercats pot semblar clar: els accionistes del Sabadell volen continuar en solitari. Però la lectura no és tan senzilla. El mateix exdirector del Banc Sabadell al Marroc i Portugal, Santiago Tiana, ja va aclarir fa uns dies a VIA Empresa que votar a favor de les dues propostes no volia dir rebutjar l'OPA. Malgrat que és impossible quantificar quin percentatge suposa aquest perfil d'accionista d'entre el total que es van manifestar a favor, els analistes coincideixen que hi existeix.
"El resultat és l’esperat. No cal extrapolar res d’aquesta votació al període d'acceptació de l'OPA", assegura taxativament Jaume Puig, CEO i CIO de GVC Gaesco Gestión. Al seu torn, Xavier Brun, director del Màster Universitari en Finances i Banca a la UPF Barcelona School of Management, ressalta a aquest diari que sovint "els institucionals deleguen el vot a allò que faci la junta, i ja els hi està bé".
Això no vol dir, però, que la quasi unanimitat de la doble junta sigui irrellevant. "L’evidència històrica en processos similars apunta a una correlació forta entre el nivell d'alineament entre el consell i l'accionariat, i el desenllaç negatiu de l’OPA quan no hi ha una millora significativa en l’oferta", apunta Xavier Fàbregas, director de finances corporatives d'ALS Value. Per tant, si més no, és ressenyable el rebuig dels minoritaris a la votació d'aquest dimecres. "Reflecteix molt bé quin és el sentiment del petit inversor. El BBVA haurà de guanyar-se'l si vol tenir èxit", agrega Brun.
Els analistes consultats per 'VIA Empresa' calculen que el BBVA haurà d'augmentar l'oferta fins a un 20%; en cas contrari, s'arrisca a "quedar-se sense el Sabadell o bé que un altre banc se'l prengui"
Entre els analistes consultats per VIA Empresa hi ha el consens que la viabilitat de l'operació dependrà de l'increment de l'oferta del BBVA. Actualment, la prima negativa voreja el 7,5% després dels grans resultats semestrals del banc basc i, més important encara, un cop reconeguda la possibilitat de retirar l'OPA. Onur Genç, conseller delegat de l'entitat biscaïna, va ajornar la decisió a després de la doble junta del Sabadell. Ara com ara, no hi ha cap confirmació sobre les intencions del grup de La Vela, però sí que es coneix la reacció de les borses. Mentre el banc català ha pujat un 1,99%, el BBVA ho ha fet un 2,08%. És a dir, tot i el suport massiu a l'escut del Sabadell, el BBVA va repuntar més el mateix dimecres.
Fonts properes a l'operació atribueixen els motius a una tendència, i és que els inversors haurien començat a interpretar que l'OPA no es produirà. Com a resultat, la cotització de l'entitat basca es veuria beneficiada, ja que els mercats apostarien més aviat pel projecte en solitari dels dos bancs. "Cada cop que succeeix un fet que complica l'OPA, l'acció del BBVA repunta", observen aquests coneixedors, que aposten perquè el grup basc aguanti la proposta fins al final. A aquest fenomen se li ha de sumar l'altre comportament que assenyala aquest dijous Tiana a la seva anàlisi: "Si el mercat interpreta que el BBVA està sobre pagant pel Sabadell o que l'operació generarà un retorn insuficient, la seva cotització podria ressentir-se. En aquest escenari, el valor real rebut pels accionistes del banc català es veuria automàticament reduït".
Quant haurà d'apujar l'oferta el BBVA per reeixir?
Amb tot, el quid de la qüestió ja no és si el BBVA presentarà una millora, sinó de quina intensitat haurà de ser aquesta. Puig aposta per una xifra "entre un 15% i un 20%". Si no ho fa, l'analista adverteix que el banc basc "pot quedar-se sense el Sabadell, o bé que alguna altra entitat bancària ho faci i els prengui el relleu". Cal dir, però, que aquest segon supòsit sempre ha estat descartat per González-Bueno, qui aposta per un entorn financer espanyola sense cap OPA, una vegada resolta l'actual.
Per la seva banda, Brun subscriu la taxa d'increment del 20% computada per Puig. "El problema és que la millora seria quelcom negatiu pel BBVA a curt termini, ja que estaria sobre pagant per quedar-se amb un banc que en conjunt li donaria un Return on Equity (ROE) aproximadament del 10%, és a dir, inferior que en solitari", apunta. Ara bé, a llarg termini, Brun matisa que entre les sinergies previstes pel banc basc i el finançament més barat que calcula que es produiria, l'operació encara podria ser "més o menys beneficiosa" per al BBVA.
Sigui com sigui, Fábregas defensa, novament, que el BBVA ajornarà l'augment fins a l'últim moment i decidirà "en funció de la resposta institucional i del sentiment del mercat, un cop s’aprovi el fullet per part de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV)". Fins aquell moment, veu "prematur" anticipar escenaris.
"És una partida d'escacs on cada cop queden menys peces i l'últim moviment l'haurà de fer el BBVA", resumeix Brun. A mesura que ens acostem a la jugada guanyadora, cada condicionant adquireix més pes que abans. Darrerament, des del Sabadell han insistit molt en les sinergies. El banc català les xifra en "zero euros", mentre que el biscaí reitera que pot aconseguir-ne 300 milions d'euros dels 850 milions que havia calculat en cas de fusió. El Sabadell ho posa en dubte, i per això ha promès als seus accionistes que demanarà "transparència" especialment en aquest apartat al fullet final que el grup de La Vela haurà de presentar a la CNMV.
El Sabadell defensa que és "impossible" que es generin sinergies tecnològiques si el BBVA ha de desfer-se de la plataforma del banc català -i dels seus treballadors-
"Pot ser raonable considerar que les sinergies plenes no serien immediates", avança Fàbregas. L'expert assenyala aspectes com "la integració de sistemes, reorganització de xarxes, ajustos operatius i condicions reguladores" com a factors decisius. Però la majoria d'ells s'hauran de mantenir per separat durant tres anys, tal com va imposar el govern espanyol a la fase tres de l'operació. D'altres més assolibles són les sinergies tecnològiques, encara que igualment han generat controvèrsies, donat que el Sabadell defensa que és "impossible" que se'n generin si el BBVA ha de desfer-se de la plataforma tecnològica catalana -i dels seus treballadors-, fet que també interpreta com a prohibit.
El final de la partida és més a prop que mai, però el desenllaç roman un misteri. El BBVA té a la seva mà decidir si el vol jugar o, com comenta Brun, "deixar el resultat en taules" i fer marxa enrere. Una eventual retirada consolidaria el projecte en solitari del Sabadell, a l'espera de mesurar l'impacte que tindria a borsa. De moment, des de La Vela s'ho estudien enmig d'unes vacances en què amb prou feines els jugadors podran descansar-hi.