Després de 16 mesos d'indefinició, l'OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell encara la recta definitiva. L'obertura del període d'acceptació a principis de setembre allargarà l'operació previsiblement fins a l'octubre i estirarà el serial a un total d'any i mig. És una durada inèdita a la història del sistema financer espanyol. Tan llarga que la seva línia de temps, avui a prop de veure la llum del final, ha recollit diversos punts d'inflexió i canvis de tendència. Tot plegat ens ha portat a l'escenari actual, en què el preu de l'operació (i la seva viabilitat) determinarà l'èxit o fracàs de la proposta. Dit d'una altra manera, malgrat tot, estem on estàvem l'abril de 2024: no sabem si hi haurà OPA, ni a quin import.
El sacseig d'aquesta setmana l'han produït els resultats del BBVA, amb un augment del 9,1% dels beneficis i una retribució a l'accionista de 36.000 milions d'euros en tres anys. Dijous havia de ser a priori un dia de celebració a La Vela. Arran d'aquests comptes positius, la seva acció es va disparar al voltant d'un 8% a borsa (pel +4% del Sabadell) i va rebaixar la prima negativa de l'OPA del voltant del -17% fins al -13%. Tot i això, el missatge del conseller delegat, Onur Genç, va ser d'incertesa màxima. Preguntat per una hipotètica retirada, va etzibar que "no hi ha garantia de res" en els pròxims dies. Símptoma que, efectivament, el desenllaç de l'operació ja s'ha començat a escriure.
A diferència del seu homòleg al Sabadell, César González-Bueno, Genç ha mantingut sempre un perfil baix davant l'opinió pública. "Si l'OPA no surt, doncs no surt, continuem endavant", va reiterar aquesta setmana el dirigent turc. El to va diferenciar-se molt del que acostuma a emprar el president de l'entitat, Carlos Torres. I no és el primer cop que succeeix. Una divergència de discursos que sempre ha sorprès l'entorn del banc català. A més, la d'ahir tampoc va ser la primera vegada que Genç jugava amb la possibilitat de retirar l'oferta "en cas que no creï valor per l'accionista".
La pregunta, doncs, és com ho veu avui la cúpula del BBVA. Amb el pas dels dies, al si del Sabadell ha crescut l'esperança que el banc biscaí estigui esperant a la seva doble junta d'accionistes el pròxim dimecres 6 d'agost per "girar full". L'entitat vallesana espera aprovar la venda del TSB al Santander i repartir un megadividend de 2.500 milions d'euros. La clau es trobarà a la intensitat del vistiplau. "Si a les dues juntes s'autoritzen els punts amb una majoria aclaparadora, el BBVA potser llançarà la tovallola", admet a VIA EmpresaSantiago Tiana, exdirector general del Banc Sabadell al Marroc i Portugal. Ara bé, Tiana també considera "perfectament compatible" que alguns accionistes minoritaris hi votin a favor i després acudeixin igualment a l'OPA.
Fàbregas (ALS Value) afirma que una retirada després de les juntes del Sabadell "permet argumentar al BBVA que han exhaurit totes les opcions i que el mercat no li ha deixat marge per tenir èxit"
La retirada era fins ara un desig sabadellenc, però aquesta setmana Genç s'ha encarregat de fer-ho viable: "Tenim el nostre dret, però no vull especular. Us ho direm aleshores [després de la doble junta]", va deixar caure. El BBVA no vol mostrar les seves cartes abans de l'últim acte. Tanmateix, ha quedat palès que els seus dirigents han abandonat la rotunditat amb què acostumaven a expressar-se. "Retirar-se després de les juntes els permet argumentar que han exhaurit totes les opcions i que el mercat no els ha deixat marge per tenir èxit", apunta a aquest diari Xavier Fàbregas, director de finances corporatives d'ALS Value. L'analista assenyala també que fer-ho abans seria percebut com una "retirada precipitada".
Recentment, González-Bueno va reduir a zero les sinergies generades amb l'operació durant els tres anys preceptius. Prèviament, a principis de mes, el BBVA les havia rebaixat de 850 milions a 300 milions d'euros, però fa una setmana el conseller delegat del Sabadell va insistir que qualsevol estimació durant el període imposat pel govern espanyol seria "vulnerar el concepte establert pel Consell de Ministres". Alhora, va desafiar el BBVA tot convidant-los a presentar un full de ruta (incloent-hi l'adquisició del Sabadell) i comparar els dos plans estratègics. Una setmana després, a La Vela no només no han recollit el guant, sinó que en presentar els seus objectius de futur, Genç va remarcar més d'un cop que de moment aquests no comptaven la integració del banc català.
Retirada o increment, els dos camins
D'altra banda, alguns inversors no compren l'escenari d'una retirada a l'agost. És el cas del Dr. Xavier Brun, director del Màster Universitari en Finances i Banca a la UPF Barcelona School of Management. Brun defensa que el BBVA ha jugat des del principi amb "les cartes marcades", ja que el Banc Central Europeu (BCE) va veure "amb bons ulls" l'operació des del dia u. "Al BBVA l'interessa molt comprar el Sabadell. Entre altres coses, perquè busca ser un banc més espanyol i europeu", apunta. Un dels motius que assenyala l'expert és el "diferencial més elevat" que paga l'entitat basca a l'hora de finançar-se, donat que una bona part del seu benefici prové de Turquia i Mèxic. Un fet que no li succeeix al Sabadell pel seu arrelament al mercat espanyol, ara reforçat al nou pla estratègic.
Tal com va plantejar González-Bueno a la presentació, sembla que el BBVA haurà de triar entre dos camins. O es retira o augmenta l'oferta. Brun aposta per la segona opció, i pronostica un increment en publicar-se el fullet de l'oferta a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), previsiblement el pròxim mes de setembre. Amb una prima negativa de doble dígit, tots els analistes consultats per VIA Empresa coincideixen que serà "molt difícil" convèncer els inversors institucionals de bescanviar les seves accions. Tiana recorda que els grans fons "miraran l'Excel" a l'hora de decidir, i calcula "una millora del 20-30%" perquè l'operació sigui viable. Al seu torn, cap dels dos bancs ha volgut mai revelar el posicionament d'aquests inversors, encara que el Sabadell ha sostingut repetidament que l'operació no reeixiria amb una prima negativa.
Sí que se sap que en els últims dies BlackRock i Zurich han augmentat la seva participació en el banc català a nivells rècords. Mentre que el primer, màxim accionista, ja controla el 6,85% del banc, el segon ha assolit el 4,7% i té una posició contrària a l'OPA a causa de la seva aliança amb el Sabadell en l'àmbit de les assegurances. Actualment, els institucionals suposen més del 25% del capital de l'entitat vallesana. Entre ells es troben Goldman Sachs (2,879%), Dimensional Fund (2,873%), UBS (2,811%), Norges Bank (2,177%), Vanguard (1,338%), Amundi (1,271%), DWS Invest (1,212%) i Qube Research (1,021%). A tot això cal sumar-hi el 3,495% que posseeix l'empresari mexicà David Martínez Guzmán i l'autocartera del Sabadell del 4,85%, també en màxims històrics un cop efectuades les recompres previstes.
El Sabadell no tem a un increment de l'oferta del BBVA a última hora i creu que la prima aviat tornaria a neutralitzar-se o al signe negatiu
Tots ells estan a l'espera d'una pujada a la recta final de l'OPA, en cas que el BBVA no es retiri. Alguns analistes com Jaume Puig, CEO i CIO de GVC Gaesco Gestión, sempre han afirmat que la prima negativa descomptava un increment "d'última hora". Aquesta maniobra final de Torres semblava tot un as a la màniga, però al Sabadell no la temen. Durant les dues presentacions de resultats trimestrals, González-Bueno va insinuar que l'operació havia "descarrilat" perquè la moneda de canvi de la transacció, és a dir, l'acció del BBVA, s'havia "devaluat" massa. Per aquesta raó, el conseller delegat sabadellenc creu avui que un hipotètic increment es veuria ràpidament contrarestat al mercat: segons la seva teoria, la prima aviat tornaria a neutralitzar-se o fins i tot recauria al signe negatiu en reduir-se el preu del títol del banc basc.
Brun ho subscriu, però subratlla que el BBVA ho pot justificar i li paga igualment la pena pel seu interès en el banc vallesà. Fàbregas també considera que el Sabadell té raó. "Això ja ha succeït parcialment en anuncis previs", recorda. Addicionalment, l'expert alerta que millorar l'oferta serà un moviment "complex i arriscat" pel BBVA, donat que la millora implicaria un nou esforç econòmic i, per tant, "reduiria la rendibilitat esperada de la fusió". Un altre cop a les famoses sinergies.
Tot plegat ha anat escurçant considerablement la ràdio d'acció del banc basc fins a arribar a la situació límit actual. Una cosa queda clara: estem a punt d'assistir a l'acte final d'una OPA interminable. Després de passar per reguladors, governs i plans estratègics, la doble junta general extraordinària de la pròxima setmana a Fira de Sabadell deixarà definitivament la pilota a la teulada de La Vela. Una pilota amb un preu encara per definir.