Per aquesta secció, de tant en tant ha tret el nas una empresa que no és especialment coneguda pel gran públic -no comercialitza producte final, sinó que ho fa a fabricants- però és fonamental en el seu sector pel gran volum de facturació que té. L’hem esmentada tres cops: el primer va ser el setembre del 2021 mentre parlàvem del fons d’inversió MCH Private Equity Investments, el segon, el juny del 2022, mentre fèiem un repàs al currículum de David Garcia Gassull, l’amo de l’empresa d’embotits Can Duran. Finalment, fa just un parell d’anys, va tornar a sortir quan descrivíem el gran hub empresarial que és l’autopista B-30 al seu pas per Sant Cugat. Aquesta empresa que avui ja mereix ocupar un espai per si sola al Laberint del Poder és Europastry, fabricant de massa de pa congelada.
És molt probable, com dèiem de bon començament, que Europastry (o Fripan, l’altra marca que fa servir) no sigui un nom especialment conegut pel gran públic, però aquesta empresa és de les més importants del país i ja ha arribat a una facturació que depassa els 1.500 milions d’euros (2025). Una història d’èxit que va començar el 1963 quan Pere Gallés Payàs (1931-2010) va deixar el seu Castellterçol natal per obrir un forn a Barcelona, concretament a Nou Barris. A la família eren forners de generacions i la voluntat de Gallés era eixamplar de manera rellevant el perímetre del negoci, que fins aleshores estava confinat al Moianès. Aquell primer forn es va convertir en cadena, la més important de Barcelona, sota la marca El Molí Vell, i posteriorment, ja a la dècada dels vuitanta va crear Europastry-Fripan per produir pa congelat precuit, una idea sorgida d’observar com a França tenia èxit el pa congelat en cru.
Un dels primers inversors que li va donar suport va ser la firma de capital risc Dinamia, veritables pioners del private equity a l’estat espanyol, que el 1994 van entrar al capital comprant-ne un 26%. Per l’accionariat també hi ha passat el hòlding dels Carulla, Agrolimen, que l’any 2000 van adquirir el 50% del capital de l’empresa, però el que havia de ser una aliança estratègica va resultar un intent de curta volada. Per cobrir el forat, poc després van aparèixer Inveralia, Banco Pastor i Ibersuizas, que van injectar recursos a l’empresa per finançar el seu creixement continu.
El 2002 van encetar la política de compres, quan van quedar-se amb Frida, que era el seu principal competidor. Des d’aquell temps, per l’accionariat de la companyia han passat molts inversors coneguts, com la càrnia Vall Companys o el Banc Sabadell. Després de la mort del fundador, el 2011, el seu fill Jordi -quarta generació de forners- va agafar el relleu en el lideratge de l’empresa. En l’actualitat, el 76% de les accions estan en mans de la família fundadora, els Gallés, mentre que un 20% pertany al fons d’inversió MCH Private Equity, i la resta, a l’equip directiu.
Europastry no és una marca gaire coneguda pel gran públic perquè el seu producte el ven a empreses que el transformen, i no té contacte amb el client final
Comentàvem que Europastry no és una marca gaire coneguda pel gran públic perquè es dedica a allò que es coneix com a B2B, és a dir, el seu producte el ven a empreses que el transformen i, en conseqüència, no té contacte amb el client final. Però on sí que és molt coneguda és a les pàgines salmó, és a dir, a la premsa financera, perquè ja fa temps que no para de generar notícies. La seva política de compres fa que sovint veiem Europastry als titulars dels diaris econòmics.
Sense anar més lluny, el 2022 van comprar el negoci de congelats de l’americana Dawn Foods, posteriorment van prendre el control de l’alemanya DeWiBack, mentre que el 2024 van comprar la neerlandesa De Groot Edelgebak. L’any passat van quedar-se la firma tailandesa Art of Baking i la també neerlandesa Van Eck. Fa pocs dies, van arribar a un principi d’acord per adquirir la nord-americana Highland Baking, per una xifra propera als 700 milions d’euros.
No només és notícia per les compres constants, sinó que també ho és pels moviments a l’accionariat. Ara fa un any, es va anunciar que el hòlding de “la Caixa”, Criteria, compraria un 20% de la panificadora, però tres mesos després, i poc després de la caiguda a l’avern d’Ángel Simón -primer executiu del hòlding de l’estrella- l’operació va quedar aturada, com també va succeir amb l’entrada de Criteria a Celsa, un altre projecte bastit per Simón.
Però Europastry també ha estat notícia en diverses ocasions per les seves sortides a borsa que en tots els casos s’han vist frustrades. El primer cop que es va especular amb una eventual sortida al parquet de la companyia va ser a finals del 2006, aprofitant que el Banc Sabadell havia venut el 20% de les accions que posseïa. Després d’aquesta operació, els principals accionistes van passar a ser la família Gallés, amb el 70%, i el grup Vall Companys, amb el 27%. El banc vallesà havia estat només dos anys a l’accionariat.
Europastry és el model d’empresa que hauria de ser més freqüent al país: facturació per sobre dels mil milions, propietat familiar, sense aversió a sortir a borsa i ambició per créixer
A finals del 2008, any d’inici de la crisi financera mundial, van decidir fer-se enrere i no treure la companyia a borsa. Un nou intent de sortir al mercat va ser el 2018, quan el fons MCH Private Equity va intentar col·locar el seu paquet del 20% a la borsa. La sortida no es va fer ni el 2018, ni el 2019 (any amb una sequera d’OPV sorprenent) i el 2020 va arribar la pandèmia, que va tirar per terra qualsevol projecte.
I així arribem al 2024, l’any en què més a prop ha estat Europastry de trepitjar el parquet, però els gestors de l’empresa es van fer enrere al darrer moment, per a desesperació de tota la indústria financera que havia estat treballant durant mesos per dur a terme la col·locació. El mal regust de boca que va deixar aquesta decisió podria passar-los factura en propers intents de començar a cotitzar.
Sigui com sigui, Europastry és el model d’empresa que hauria de ser més freqüent al país: facturació per sobre dels mil milions, propietat familiar, sense aversió a sortir a borsa i ambició per créixer, tant orgànicament com mitjançant compres.