Ja tenim president!

No és cap disbarat traçar un paral·lelisme entre la victòria de Laporta i la de Bartomeu el 2015, aquella on l’èxit esportiu va emmascarar un desgovern generalitzat

El president electe del FC Barcelona, Joan Laporta, a la jornada electoral del 15 de març de 2026 | Javier Borrego (Europa Press)
El president electe del FC Barcelona, Joan Laporta, a la jornada electoral del 15 de març de 2026 | Javier Borrego (Europa Press)
Roger Vinton
Escriptor
Barcelona
16 de Març de 2026 - 04:55

Ahir, dia 15 de març del 2026, va ser un dia que passarà a la història del Barça perquè els socis van elegir el president de l’entitat, exercici democràtic que en els nostres temps ja és una singularitat. Amb una participació del 42,3%, el candidat triat va ser Joan Laporta Estruch, que repeteix en el càrrec que havia exercit des de març del 2021. Els socis li han renovat la confiança per a un nou mandat, que ara serà de cinc anys i no pas de sis.

 

Atès que les eleccions anteriors havien estat, com dèiem, el 2021, es podria pensar que l’anterior mandat també havia estat de cinc anys, però no és així, perquè els dies transcorreguts entre la contesa electoral del 7 de març i el tancament d’exercici del 30 de juny d’aquell 2021 van comptar com a una temporada sencera.

Un primer apunt dedicat a la participació: ha estat força més baixa del que es podia esperar, atès que el percentatge d’ahir queda per sota dels de les eleccions del 2015 (on semblava tot decidit per obra i gràcia del triplet i del trident) i, per descomptat, també és molt inferior al de les conteses del 2021 (postmoció de censura a Bartomeu, amb la consegüent excitació de la massa social i la possibilitat de votar per correu), 2010 (l’arribada de Sandro Rosell investit com a messies), 2003 (el canvi d’era de Joan Laporta) i 2000 (les primeres sense Josep Lluís Núñez). Davant de participacions que difícilment arriben al 50%, seria important que el club es plantegés implantar de manera permanent el vot telemàtic o, si més no, el vot per correu.

 

Vistos els resultats, la superioritat de Laporta ha estat tal, que fins i tot s’ha permès el luxe de superar els 30.184 vots que va recollir el 2021. Gairebé tres mil vots més, el que indica que no ha patit cap mena de desgast durant el seu mandat. Comptat i debatut, no és cap disbarat traçar un paral·lelisme entre la victòria d’ahir de Laporta i la de Bartomeu el 2015, aquella on l’èxit esportiu va emmascarar un desgovern generalitzat que estava a punt de dur el club al caire de l’abisme.

Els resultats que es van produir en la votació d’ahir diumenge van ser els següents:

  • Vots emesos: 48.480, el 42,34% del cens. Descomptats els vols nuls (177), la base de vots és de 48.303.
  • Joan Laporta: 32.934 vots, el 68,18%.
  • Víctor Font: 14.385 vots, el 29,78%
  • Vot blanc: 984, el 2,04%

No cal ser un expert en la sociologia blaugrana per considerar que el bon moment del primer equip de futbol ha estat clau en aquest resultat

Així doncs, és un fet que Laporta té via lliure per gestionar el club durant el pròxim lustre, tret que algun fet no previst estronqui el mandat. No cal ser un expert en la sociologia blaugrana per considerar que el bon moment del primer equip de futbol ha estat clau en aquest resultat, un argument que molt probablement s’ha vist reforçat per la il·lusió de gaudir d’un estadi nou de trinca i per la característica més comentada en els darrers temps, com és el celebèrrim carisma de Laporta. El seu mandat s’encetarà el primer de juliol vinent, i mentrestant el club serà regit per la junta interina que encapçala Rafael Yuste Abel.

El que cal esperar del nou mandat del president reelegit és la finalització amb èxit de les obres de l’Estadi, la millora del panorama financer del club i el manteniment de la competitivitat del primer equip. Pel que fa a les finances, alguns experts han intentat parlar-ne en profunditat durant la campanya electoral, i també abans, però sembla evident que les explicacions no han entrat a formar part del cabal de coneixements dels socis, que prefereixen centrar-se en els resultats esportius, com si ambdós fossin àmbits -el financer i l’esportiu- descorrelacionats. En aquest darrer punt, l’explicació al fet que no s’hagi posat llum a la foscor sobre els números del club cal trobar-la la incapacitat manifesta de la premsa del país per situar sobre la taula els temes que van més enllà del futbol. Fora de tot això, algun dia caldrà segellar l’escletxa oberta amb Leo Messi, el millor jugador de la història. No hi ha garantia que aquesta reparació es produeixi durant el mandat que aviat s’encetarà.

Les imatges de Laporta escortant a jugadors i entrenador mentre exercien el dret al vot tampoc no semblen gaire saludables des del punt de vista democràtic

Més enllà del que ahir es va viure a l’esplanada d’Estadi, és important recordar com s’ha desenvolupat la campanya electoral i el període previ, col·loquialment anomenat precampanya. En cap cas pot considerar-se positiu l’ambient tens i sovint agressiu que s’ha viscut entre els partidaris d’un candidat i l'altre, on s’ha manifestat la percepció que des del poder costa molt respectar a aquells socis que legítimament decideixen constituir-se en alternativa.

Durant el període immediatament anterior a les eleccions, hem vist com se’ls menyspreava i com personatges de gran projecció i pública i passaport blau s’atansaven perillosament a les fronteres del bullying en les seves aparicions a les xarxes socials. També hem vist a un dels opinadors habituals en l’star-system català fer un article elogiós cap a Laporta oblidant dir que ell mateix formava part de la comissió d’ètica del club. I, per descomptat, a moltes cares conegudes de Junts sortir en tromba a defensar la reelecció del president. Les imatges de Laporta escortant a jugadors i entrenador mentre exercien el dret al vot tampoc no semblen gaire saludables des del punt de vista democràtic.

Pel que fa al candidat perdedor, si té previst tornar a prendre part en un procés electoral, caldria que revisés els perfils de qui s’envolta, perquè des de la distància és fàcil pensar que per sobre del talent i l’acceptació pública s’estan valorant altres tipus de característiques. No és gens negligible considerar que alguns dels qui ahir acompanyaven Font hagin tingut una aportació negativa en termes de vots.

I per acabar, una curiositat: si Joan Gamper, a la dècada dels anys deu del segle XX, va tenir com a persona a propera al capità Joaquín Perís de Vargas, militar catalanòfob i al·lèrgic a l’oficialitat de la llengua catalana al club, el president Laporta té a Alejandro Echevarría Arévalo, fan declarat de Francisco Franco i amic dels líders de Vox.

It has been said that history repeats itself. This is perhaps not quite correct; it merely rhymes.