Les operacions corporatives solen presentar-se com a processos ordenats: una oferta, una prima atractiva i un calendari definit. Però els mercats poques vegades es comporten de forma lineal. L'OPA llançada pel BBVA sobre el Banc Sabadell ho demostra: el 29 d'abril de 2024, dia de la seva presentació, la proposta va arribar a implicar una prima màxima del 29,88% per als accionistes del Sabadell. No obstant això, al tancament d'aquest mateix mes, dada que utilitzem com a referència homogènia en aquesta anàlisi, la prima ja se situava en el 17,30%. 17 mesos després, aquesta mateixa prima havia caigut fins al −14,50%. Avui amb prou feines es mou al voltant del 2%, després de la millora del 10% anunciada per BBVA al setembre. Un recorregut de vertigen, més propi del Dragon Khan de PortAventura que d'una operació corporativa.
Què és la prima de control
Quan una empresa llança una OPA sobre una altra, no es limita a pagar el que valen les accions al mercat. El més habitual és que, a més d'aquest preu, ofereixi un sobrecost conegut com a prima de control: un incentiu addicional per compensar els accionistes per cedir el comandament de la companyia. En teoria, aquesta prima hauria de ser estable i reflectir l'atractiu de l'operació. A la pràctica, com mostra el cas de BBVA i Sabadell, el seu comportament ha estat lluny d'aquesta estabilitat i ha esdevingut una autèntica muntanya russa per als inversors.
Per entendre aquest recorregut convé separar les peces. Primer, observar com ha evolucionat l'acció del BBVA, des dels 10,18 euros de finals d'abril del 2024 fins als màxims de 16,48 euros assolits l'agost del 2025. Després, seguir la trajectòria del Sabadell, que en el mateix període ha passat de 1,80 a 3,34 euros. Només aleshores es pot analitzar la prima de l'OPA, el veritable fil conductor d'aquesta història: un indicador que ha passat de l'entusiasme inicial a tornar-se negatiu i que avui gairebé no se sosté en terreny positiu.
L'evolució del BBVA: dels deu als 16 euros
El primer gran salt va arribar l'abril de 2024, quan es va anunciar l'OPA sobre el Sabadell. L'acció del BBVA va tancar aquest mes en 10,18 euros. L'explicació és senzilla: cada vegada que un gran banc anuncia una operació d'aquest calibre, el mercat anticipa sense demora els potencials beneficis de la integració.
L'estiu de 2024 va portar una etapa d'estabilització. El títol es va moure en la franja de 8,62 a 10,20 euros, reflectint un període d'espera. Va ser el moment en què el mercat va començar a pair les primeres reserves del govern espanyol, que va deixar clar que no veuria amb bons ulls una operació que reduís la competència en el sistema financer. A això se sumaven les incògnites sobre l'aprovació de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
La tendència va canviar a finals de 2024 i principis de 2025. El BBVA va presentar uns resultats semestrals molt sòlids, amb un benefici superior als 4.600 milions d'euros en la primera meitat de l'any, un 30% més que en l'exercici anterior. Aquesta fortalesa en els comptes es va traduir en una escalada progressiva: l'acció va tancar el gener de 2025 en 11,05 euros i va fer un nou salt al febrer fins a 12,83 euros.
A la primavera i l'estiu de 2025, el BBVA va tornar a guanyar tracció. L'acció va anar superant barreres, recolzada en un context de tipus d'interès encara elevats i en la inèrcia d'uns resultats que seguien sorprenent a l'alça. A això es va sumar la presentació del seu nou pla estratègic, en què l'entitat es marcava com a objectiu elevar la rendibilitat sobre recursos propis per sobre del 15%, reforçar la seva posició en mercats clau com Mèxic i Turquia i millorar la retribució a l'accionista mitjançant dividends i recompres. Aquest còctel de present i futur va portar la cotització a trencar la zona dels 14 euros i assolir els 15,49 euros a l'agost. Poc després, al setembre, arribava un nou catalitzador: l'entitat va anunciar una millora del 10% en l'oferta de l'OPA, eliminant a més la part en efectiu per reduir el cost fiscal als accionistes minoritaris. En aquest context, el títol va fregar un nou màxim de 16,48 euros el 15 d'agost de 2025.
En tot just disset mesos, el BBVA havia revalorat la seva acció un 61%, consolidant la seva fortalesa borsària.
L'evolució del Sabadell: de menys de dos a més de tres euros
L'anunci de l'OPA l'abril de 2024 va ser el primer gran catalitzador. L'acció va tancar aquest mes en 1,80 euros, reflectint l'expectativa que el mercat ja no valorava el Sabadell només pels seus resultats, sinó també per la possibilitat de ser absorbit en condicions favorables. En aquells dies la prima va arribar a situar-se en el 29,88%, el seu màxim en tot el procés.
L'estiu de 2024 va portar continuïtat, però sense grans sobresalts: el títol es va moure en la franja d'1,71 a 2,04 euros. La cautela dominava entre els inversors.
Mentre el BBVA s'ha revaloritzat un 51% des de l'inici de l'OPA, el Sabadell ho ha fet un 92%
La situació va canviar a finals de 2024 i principis de 2025. El Sabadell també va presentar uns resultats semestrals molt sòlids, amb un benefici superior als 975 milions d'euros, un 23% més que en el mateix període de l'any anterior, i un ROTE que fregava el 14,5%. Aquests números van dissipar dubtes sobre la seva capacitat de créixer en solitari i van portar l'acció a tancar el febrer de 2025 en 2,66 euros.
A la primavera i l'estiu de 2025, el Sabadell va accelerar encara més. L'acció va superar els 3 euros al juny i va assolir els 3,34 euros a finals de setembre. La fortalesa d'aquest ral·li s'aprecia amb més claredat en base 100: prenent l'abril de 2024 com a referència, el Sabadell va arribar a un índex de 192,1 enfront del 151,1 del BBVA. És a dir, mentre el BBVA es revalorava un 51% en el període, el Sabadell ho feia un 92%.
En tot just disset mesos, l'acció del Sabadell va passar d'1,80 a 3,34 euros. Un rendiment que reflecteix no només l'operació corporativa en marxa, sinó també uns resultats propis que van convèncer el mercat.
La correlació entre BBVA i Sabadell
Al llarg d'aquests disset mesos, les cotitzacions de BBVA i Sabadell han mostrat un patró de vasos comunicants. En molts moments s'han mogut en la mateixa direcció, reflectint el bon cicle del sector bancari en el seu conjunt.
Però més enllà d'aquesta sincronia, hi va haver moments de divergència clara. El cas més evident va ser a la primavera i l'estiu de 2025. Mentre el BBVA escalava recolzat en el seu pla estratègic i en l'expectativa de millora de l'OPA, el Sabadell ho feia a més velocitat gràcies a la fortalesa dels seus propis resultats i a la creixent percepció que podia continuar en solitari. Aquesta diferència de ritmes explica que la prima de l'operació arribés a tornar-se negativa.
La lectura dels inversors era clara: no veien els dos bancs com a simples reflexos l'un de l'altre. El BBVA representava l'estabilitat d'un gegant internacional; el Sabadell, en canvi, una aposta més arriscada, però amb més recorregut potencial.
La prima de l'OPA: un Dragon Khan borsari
El 29 d'abril de 2024, dia de l'anunci de l'operació, la prima va assolir el seu màxim històric en el 29,88%. No obstant això, al tancament d'aquest mes ja s'havia reduït fins al 17,30%. Aquesta diferència reflecteix bé la reacció del mercat: entusiasme inicial seguit d'una ràpida correcció.
Durant l'estiu de 2024, la prima va començar a desinflar-se fins a un rang d'1,5–8,6%, pressionada per les reticències del govern espanyol i la incertesa regulatòria.
A finals de 2024 i principis de 2025, la prima es va evaporar: al gener va arribar fins i tot a situar-se en −3,65% (a data 28 de gener). Amb uns resultats tan sòlids al Sabadell, l'oferta del BBVA deixava de ser convincent.
El recorregut de la prima —del 29,88% al −14,50%, i d'aquí a un petit 2%— és el millor reflex de la muntanya russa que ha suposat aquesta OPA
El punt d'inflexió es va produir a la primavera i l'estiu de 2025: la prima va entrar en terreny negatiu i va assolir el −14,50% al juliol. Era el senyal més clar que el mercat valorava més l'evolució independent del Sabadell que l'equació de canvi del BBVA.
El setembre de 2025, el BBVA va reaccionar amb una millora del 10% en la seva proposta, eliminant a més la part en efectiu per facilitar el tractament fiscal. Aquest ajust va permetre recuperar una mica d'atractiu: la prima va tornar a prop del 2%, tot i que molt lluny del nivell inicial.
El recorregut de la prima en aquests disset mesos —del 29,88% al −14,50%, i d'aquí a un petit 2%— és el millor reflex de la muntanya russa que ha suposat aquesta OPA.
Conclusions: la lectura del mercat
L'acció del BBVA ha mostrat un comportament sòlid, recolzat en uns fonamentals potents i en l'expectativa de l'OPA.
El Sabadell, per la seva banda, ha tingut un rendiment encara més notable: gairebé duplicant el seu valor des de l'abril de 2024 i mostrant que pot generar valor en solitari.
La prima ha passat de l'entusiasme inicial a l'escepticisme: de +29,88% a −14,50%, i d'aquí a un discret +2% després de la millora.
L'OPA del BBVA ha perdut gran part del seu atractiu inicial: la prima s'ha diluït, el risc regulatori persisteix i l'equació de canvi amb prou feines aporta valor addicional
Des d'una òptica estrictament de mercat, l'OPA es percep avui com una operació amb prima implícita gairebé neutral, risc regulador elevat i valoracions que afavoreixen clarament l'objectiu més que no pas el comprador.
El mercat ha parlat amb claredat: l'acció del Sabadell ha demostrat una trajectòria de creixement autònoma, recolzada per uns fonamentals sòlids i un pla estratègic que ja ha començat a donar fruits. Davant d'això, l'OPA del BBVA ha perdut gran part del seu atractiu inicial: la prima s'ha diluït, el risc regulatori persisteix i l'equació de canvi amb prou feines aporta valor addicional.
Com a analista, la conclusió és senzilla: el Sabadell té recorregut propi i capacitat de generar alfa en solitari. I com a opinió personal, ho expresso sense matisos: aquesta operació no aporta avantatges clars per als accionistes del Sabadell, i sí que suposa renunciar a un projecte que ha provat que pot competir amb èxit. Crec que el camí del banc català no és el de ser absorbit, sinó el de continuar construint sobre els fonaments d'eficiència, solvència i rendibilitat que ja ha consolidat.