Escolta l'article ara…
El plor és una de les reaccions més genuïnes que es repeteix gairebé cada dia entre els cinc milions de visitants anuals que trepitgen la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona per contemplar l'imaginari d'Antoni Gaudí. La seva directora de cultura i acció socioeducativa, Marta Otzet, ho exposa com la prova incontestable d'una connexió que "impacta tothom, sigui creient o no". Otzet és només un dels testimonis i ponents "de luxe" de què s'ha servit la Fundació Catalunya Cultura aquest dimarts per inaugurar el curs des de l'emblemàtic Auditori de La Pedrera.
Sota el títol Quan la cultura esdevé estratègia empresarial, tots els presents a l'acte han estat convidats a recordar la nit del 10 de juny com una vetllada en què el temple gaudinià va "assumir un factor de risc" per oferir una proposta cultural "amb sentit i identitat per a la ciutat". "Ens va sorprendre molt, teníem clar que volíem fer una activitat bonica, però no esperàvem la rebuda que va tenir", ha admès Otzet. "Fa 144 anys que tenim un projecte a les mans que passa de generació en generació. No conec cap arquitecte que avui es preocupi de deixar la seva motivació i llegat perquè altres persones n'estirin el fil", ha afegit.
L'excepcionalitat de la basílica, però, no acaba de representar la realitat d'un teixit econòmic en què el 99,8% de les empreses del Principat són pimes. Josep Maria Carreté, secretari general de Cultura de la Generalitat, ha volgut recordar que "no tothom és la Sagrada Família". Això no implica, però, que les petites i mitjanes empreses hagin de fugir de l'aposta cultural o del mecenatge. Ans al contrari, Carreté ha definit la cultura com "el quart pilar de l'estat del benestar, després de l'educació, la sanitat i els drets socials", i ha destacat l'esforç de l'administració per guanyar estabilitat en el sector. En aquest sentit, ha defensat la necessitat de trobar un "llenguatge comú" entre gestors i empresaris "sense por de parlar de retorns o mètriques", i ha fet valdre l'increment pressupostari del 30% que enguany destina el Govern a la cultura.
Una visió que ha trobat certes discrepàncies en Alba Guzmán, sòcia fundadora de l'agència de comunicació RosaParks, qui ha demanat que no es "mercantilitzi la cultura" i ha obert un intens debat sobre si la participació privada ha de respondre al màrqueting o a la transformació interna. Per Guzmán, moltes empreses pateixen "problemes de rellevància", fins al punt que "tres de cada quatre marques podrien desaparèixer demà i a ningú li importaria". Per evitar-ho, la comunicadora ha defensat incorporar la cultura als comitès de direcció i separar-la de "la publicitat i el compte de resultats" amb l'objectiu de "generar impacte" dins de les organitzacions. "No es tracta de quants projectes culturals fem a l'any, sinó de si aquests fan canviar alguna cosa dins de la meva organització: si la meva gent pensa diferent, si m'està aportant innovació, diferenciació i reputació, i com ho estic mesurant", ha asseverat.
Esteve (Fundació Catalunya Cultura): "Si no hi ha un vincle personal previ des de la família o l'escola, a molts empresaris els costa comprendre el potencial transformador de la cultura"
Carles Ribas Milian, adjunt a la direcció de la Fundació Catalunya La Pedrera, ha reconegut en la seva intervenció inaugural que, malgrat dedicar-se a l'envelliment i a l'atenció de "més de 3.500 persones amb alzheimer", així com a la lluita contra els incendis al territori, la societat els coneix i els valida precisament a través de la cultura. En la mateixa línia d'obertura, Maite Esteve, directora de la Fundació Catalunya Cultura, ha posat l'accent en la urgència de despullar el mecenatge de les "connotacions negatives" i els "prejudicis històrics" que l'acompanyen.
Alhora, ha advertit que, "si no hi ha un vincle personal previ des de la família o l'escola, a molts empresaris els costa comprendre el potencial transformador de la cultura en tots els àmbits". Per això, ha reivindicat l'esforç conjunt amb l'administració per aconseguir un "marc jurídic estable" amb la futura Llei de Mecenatge -que espera "es pugui aprovar aviat"- i ha apel·lat als assistents a convertir-se en autèntics "ambaixadors" d'aquest canvi.
Lleida, un xup-xup de cultura, comunitat i territori
Gairebé sense poder-se aguantar a la cadira i amb ganes de descriure fil per randa el seu projecte, Elena de Carandini, consellera delegada de Castell de Raïmat i presidenta de la Fundació Comunitària Raimat Lleida, no ha amagat pas la il·lusió de poder enaltir la cultura com l'eina central que sosté tota l'acció social, ambiental i econòmica de la seva entitat, "una de les úniques quinze fundacions comunitàries que hi ha a tot l'Estat". Des de fa cinc anys, la fundació organitza a l'octubre, coincidint amb el final de la verema, un festival que busca vincular el territori i la cultura amb iniciatives socials i educatives. Entre aquestes, destaquen les classes magistrals per a joves en col·laboració amb el Conservatori de Lleida, un projecte que "ha aconseguit atraure visitants que feia temps que no passaven per la demarcació".
La Fundació Comunitària Raimat Lleida és "una de les úniques quinze fundacions comunitàries que hi ha a tot l'Estat"
Preguntada per la moderadora de l'acte i directora de betevé, Georgina Ferri, sobre el retorn de tota aquesta inversió, Carandini no ha dubtat a destacar que a més de calcular la petjada de carboni i d'haver creat "el primer festival water positive del món -el qual retorna més aigua de la que es consumeix durant els quatre dies-, la sostenibilitat econòmica s'aconsegueix amb "convenis a llarg termini" i accions creatives com ara les botigues temporals. Tot plegat pivota sobre la "recerca de singularitat i bellesa" -en què ha citat com a referent el llibre d'Anna Gener, present a la sala- i per iniciatives com els Premis MEL (Mecenatge Empresarial per Lleida). "Les empreses i les institucions s'ho han de creure. Nosaltres ens ho hem cregut i tenim empreses que volen donar-nos suport. Mai fem res si no canviem alguna cosa", ha conclòs.
El Festival Castell de Peralada, la Fundació Güell i la importància del fundraising
Exposats els exemples pràctics, val a dir que la visió històrica i la transformació del mecenatge en el teixit empresarial català han anat a càrrec de dos grans noms i cognoms de referència en la matèria: Eusebio Güell, president de la Fundació Güell -creada el 1956 i a punt de complir 70 anys d'història-, i Oriol Aguilà, director del Festival Castell de Peralada, una iniciativa que enguany bufa les espelmes dels 40. Güell ha recordat que l'essència del mecenatge "és creure en un talent jove quan encara no està definit, quan està per desenvolupar i requereix una visió gairebé providencial". Tot i que el propòsit de fons "es manté intacte", l'empresari ha subratllat que el sector s'ha professionalitzat: "Ja no n'hi ha prou amb donar una beca o un premi; volem donar un cop de mà real perquè l'artista jove es trobi amb una realitat professional tangible a través d'aliances publicoprivades".
Güell (Fundació Güell): "Una societat sense cultura no sap d'on ve i no pot construir el seu futur"
Per Güell, una companyia ha de perseguir la creació de riquesa, però també ha d'actuar en coherència amb la seva missió i valors: "La cultura és una eina més que dona aquesta ànima. Una societat sense cultura no sap d'on ve i no pot construir el seu futur". Per la seva banda, Aguilà ha emfasitzat la maduresa que suposa complir quatre dècades al capdavant del festival que dirigeix, un lideratge que "inspira la resta i que exigeix un pas endavant en responsabilitat, generositat i aposta per la creació contemporània, la salut i l'educació". Durant la seva intervenció, ha aprofitat per fer una defensa acèrrima dels empresaris catalans: "Cal felicitar l'esforç que fan per aixecar la persiana cada dia en un món global tan complex".
Amb la voluntat de muscular el sector, Aguilà ha reclamat la figura del fundraiser -el professional especialitzat a captar fons privats i aliances financeres per als projectes culturals-, i ha trobat un gest d'assentiment immediat d'Esteve davant la palesa dificultat de trobar aquests perfils al territori. "El fundraiser és una professió encara molt residual a Catalunya en comparació amb països com França", ha lamentat.
Tanmateix, Guzmán no se n'ha estat de qüestionar si la solució passa únicament per aquesta via: "No només necessitem experts en fundraising. Hem d'elevar la cultura dins de l'estratègia de l'empresa i no deixar-la com una cosa perifèrica". Per a la comunicadora, cal superar la simple barrera del mecenatge i la filantropia per entendre que la participació cultural és una eina viva de reputació, atracció de talent i transformació interna, perquè -en paraules d'Aguilà- "una societat sense cultura és una societat sense ànima, sense vida i sense raó de ser".
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat